Vés al contingut

Gastronomia de la Cerdanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula cuinaCuina de la Cerdanya
RegióCerdanya
Tipus de cuinamediterrània de muntanya
Plat(s) estrellaTrinxat
Beguda típicaVi de Santa Llocaia
Ingredients destacatsbolets i fruïta

La cuina de la Cerdanya tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina cerdana.

La Cerdanya és una comarca històrica esquarterada en tres per les fronteres polítiques: l'Alta Cerdanya, i la Baixa Cerdanya dividida entre les províncies de Lleida i Girona. Tanmateix la seua geografia – una sola vall tancada per muntanyes a totes bandes – l'uneix i l'allunya dels veïns Andorra, Conflent, Alt Urgell i Berguedà.

La cuina de Cerdanya és marcada per la seua naturalesa d'altiplà muntanyenc, amb un clima alpí i una tradició de ramaderia, principalment de vaques. Els elements principals són les verdures, els cereals, la caça, la pesca, l'aviram i la carn de ramat. La proximitat de les cultures occitana i francesa contribueixen a la particularitat de la gastronomia cerdana. L'afluència de turisme d'esquí ha creat un sector de restauració destacable, que ha impactat en l'oferta gastronòmica.

A continuació es detalla els elements més destacables de la gastronomia d'aquesta comarca:

Trinxat[modifica]

El plat més típic de la Cerdanya és el Trinxat, que està fet amb cols d'hivern, trumfes (patates) i rosta (cansalada). Aquest plat se serveix calent i, si en sobra, es passa per la paella juntament amb uns grans d'all. També se'n fa a Andorra i l'Urgellet.

Cerdans[modifica]

Els cerdans són dolços de pasta seca amb avellanes i anís.[1]

Mel i melmelada[modifica]

La Mel de la Cerdanya és una mel d'elaboració artesanal feta a la Cerdanya. La melmelada és un altre producte típic de la Cerdanya considerada d'alta qualitat, emprant els fruits del bosc com ara els aranyons.[1]

Formatge i mantega[modifica]

El Formatge i la Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya es creen a partir de la llet de vaca de raça frisona de granges ramaderes urgellenques i cerdanes.

Embotits[modifica]

Els embotits inclouen el pa de fetge, el paltruc i la llonganissa de pagès.[1]

Tiró amb naps[modifica]

El Tiró amb Naps és propi de la diada de Tots Sants. Té un condiment molt important: els naps, amb preferència de Talltendre (són uns naps negres diferents dels que s'acostuma a veure, que només es troben a la Cerdanya). Per fer el plat es necessita tiró (ànec), naps i un sofregit d'all, ceba i vi blanc.

Pastís de Ceps[modifica]

El Pastís de Ceps (bolets) està compost de ceps, vi ranci, ous, ceba, llet, mantega, oli d'oliva, sal, pebre negre en pols i salsa beixamel.

Conill amb moixerons[modifica]

Un plat propi de tardor és el Conill amb Moixerons (bolets que no s'han de confondre amb els moixernons). Està fet de conill trossejat, salat i enfarinat. Es fregeix en una paella.

Altres plats típics[modifica]

  • coques saginoses. A base de sucre, sagí, farina i ous, són llargues i individuals.[2]
  • oca amb peres[3]
  • fetge amb agredolç
  • recuit
  • truita d'embotits.
  • Sopa de la Cerdanya.[4]
  • Tiró (Ànec) amb naps.[4]
  • Llapí (conill) amb cremalloles.[4]
  • Truites de riu a la llosa.[4]
  • Confitura de Garraus o "Picaculs".[4]

Begudes típiques[modifica]

Ingredients bàsics[modifica]

Fires gastronòmiques[modifica]

La Fira de Sant Llorenç se celebra a Bellver de Cerdanya el dia 10 d'agost. S'hi pot tastar i comprar productes alimentaris i artesanals. S'hi destaca un concurs de llonganissa de pagès.[1] A Setcases fan la Fira del Bolet el 20 al 22 de setembre.[3] Altres fires són la Mostra Gastronòmica de Naps a Gers, la Mostra Gastronòmica d'Alp, i la Festa del Trinxat a Puigcerdà.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 ‘Lleida cocina', guia publicada per la Diputació de Lleida
  2. Thibaut i Comalada, Eliana, 'Les Coques Catalanes', Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 'Comarques de Catalunya', Salvat, Barcelona 1980
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Semproniana(1995|
  5. www.ladepeche.fr
  6. Pla, Josep, 1970, ‘El que hem menjat', Barcelona, (1997 Premsa catalana)
  7. ‘Cerdanya, la gran vall del Pirineu', guia publicada pel Consell Comarcal de la Cerdanya

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2002, "La cuina tradicional de la Catalunya Nord", Cossetània Edicions, S.A. ISBN 978-84-95684-67-7

Enllaços externs[modifica]