Guerra Guaraní
  Arroio Caiboaté Guerra Guaraní (Brasil) | |
  | |
| Tipus | guerra |
|---|---|
| Data | febrer 1756 |
| Lloc | Misiones Orientals |
| Participants | Regne de Portugal, Il·lustració a Espanya i guaranís |
La Guerra Guaraní, (en portuguès: Guerra Guaranítica) de 1756, també anomenada Guerra de les Set Reduccions, va tenir lloc entre les tribus guaranís de set reduccions jesuïtes i les forces conjuntes hispano-portugueses. Va ser conseqüència del Tractat hispanoportuguès de Madrid de 1750, que havia establert una nova demarcació entre els territoris colonials que les dues potències tenien a Sud-amèrica.
Antecedents[modifica]
Els jesuïtes van arribar a Amèrica al Brasil el 1549, al Perú el 1567, a Mèxic el 1572 i a Nova França el 1611, però el sistema missioner va trigar diverses dècades per establir-se i consolidar-se.[1] Al Brasil, com en altres parts d'Amèrica, les missions van créixer i convertir-se en localitats pròsperes –algunes de les més poblades d'Amèrica del Sud–, enriquides gràcies a les condicions semi-esclavistes en les què hi treballaven els indígenes.[2]
Com a conseqüència del Tractat hispanoportuguès de Madrid de 1750 es va establir una nova demarcació de límits, i la regió de Misiones Orientales, que comprenia les set missions de la Companyia de Jesús que quedaven en el marge esquerre del riu Uruguai passava a mans portugueses; eren San Miguel, San Ángel, San Lorenzo Màrtir, San Nicolás, San Juan Bautista, San Luis Gonzaga i San Francisco de Borja.[3][4] Les autoritats espanyoles van rebre ordres per desmantellar i traslladar les missions a la banda occidental del riu, incloent bens, ramats i els nadius. Segons els censos dels jesuïtes, a les 7 missions hi vivien 26.362 habitants, sense considerar els habitants de les zones properes.[5][6]
La guerra[modifica]
El 1754 els jesuïtes van cedir el control de les missions, però els guaranís, liderats per Sepé Tiaraju, es van negar a complir l'ordre de reubicació. Els esforços de l'exèrcit espanyol el 1754 per retirar a la força els guaraní de les missions van fracassar i es va signar un armistici aquell any.[7] El 1756 es van reiniciar les hostilitats i, el 10 de febrer, una força combinada de 1.670 soldats espanyols comandats per José de Andonaegui i 1.106 portuguesos comandats per Gomes Freire de Andrade, armats amb vuit canons de canya de bambú van lluitar contra 1.500 guaranís a la batalla de Caiboaté,[8] en la qual van morir 1.300 indígenes.[9]
Conseqüències[modifica]
El 18 de maig, José de Andonaegui i Gomes Freire de Andrade van ocupar San Miguel i els caps indígenes van rendir-se. Entre juny i agost, els guaranís foren deportats a la banda espanyola.[9]
Amb l'ascens al tron de Carles III d'Espanya el 1759, el rei va decidir que calia una revisió general dels tractats amb Portugal i pel Tractat d'El Pardo de 1761, Espanya recuperava el control de les set missions i el seu territori circumdant.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Marzal, Manuel María. «Las Misiones Jesuitas, una Utopia Posible?». A: Marzal, Manuel María & Tua, Sandra Negro. Un reino en la frontera: las misiones jesuitas en la América colonial (en castellà). Fondo Editorial Pontifícia Universidad Católica del Perú, 1999, p. 489-495. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
- ↑ Amantino, Márcia; Carvalho, Marieta Pinheiro de «La famosa riqueza de los jesuitas y la expulsión. Algunos aspectos» (en castellà). Antiguos jesuitas en Iberoamérica, 4, 1, 01-06-2016, pàg. 5–30. Arxivat de l'original el 2024-05-27. DOI: 10.31057/2314.3908.v4.n1.17630. ISSN: 2314-3908 [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ Bragado, Carmen; Bragado, Carmen. El tratado de Madrid de 1750 (Tesi). Universidad de Córdoba (ESP), 2003. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
- ↑ «Os Sete Povos das Missões, Origem de São Miguel das Missões (RS)» (en portuguès brasiler). Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ Frühauf Garcia, Elisa. «A "conquista" dos Sete Povos das Missões: de "ato heróico" dos luso-brasileiros acampanha negociada com os índios» (
PDF) (en portuguès brasiler). Universidade Federal Fluminense. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ Ganson, Barbara Anne. The Guaraní under Spanish rule in the Río de la Plata. Stanford, Calif.: Stanford University Press, 2003, p. 91. ISBN 0-8047-3602-2. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
- ↑ Reiter, Frederick J. They built Utopia : the Jesuit missions in Paraguay, 1610-1768 (en anglès). Potomac, Md.: Scripta Humanistica, 1995, p. 172-173. ISBN 1-882528-11-5. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
- ↑ Jeffrey D. Burson; Jonathan Wright The Jesuit Suppression in Global Context: Causes, Events, and Consequences. Cambridge University Press, 2015, p. 84. ISBN 978-1-107-03058-9. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 O'Neill, Charles E. Diccionario histórico de la Compañía de Jesús (en castellà). tom AA - Costa Rica. Univ Pontifica Comillas, 2001, p. 143. ISBN 9788484680376. Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
Bibliografia complementària[modifica]
- Golin, Tau. A Guerra Guaranítica : o levante indígena que desafiou Portugal e Espanha (en portuguès), 2014. ISBN 978-85-7816-139-2.