Interlingüística
La interlingüística és una branca de la lingüística comparativa que estudia com és possible la comunicació entre persones que no parlen la mateixa llengua, gràcies sovint a una llengua construïda com a auxiliar o a les comparacions entre l'idioma que parla un i l'altre, aprofitant els universals lingüístics, la possible semblança genètica dels idiomes o els préstecs. Els principals estudis se centren a descriure o crear idiomes internacionals.
La interlingüística ha classificat els idiomes auxiliars, per distingir-los dels pidgins i fenòmens similars. D'una banda distingeix entre llengües internacionals sorgides de manera espontània (russenorsk) o planificada (ido). D'una altra, separa aquests idiomes segons el mitjà preferit de difusió, només oral, oral i escrit (esperanto), només escrit (com el xinès estàndard), per signes o fins i tot musical (solresol).
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interlingüística |
- (esperanto) Vĕra Barandovská-Frank, (2020), Interlingvistiko. Enkonduko en la sciencon pri planlingvoj (PDF), 333 pp., Poznań, Univ. Adam Mickiewicz, ISBN 9788365483539
- (anglès) Gobbo, Federico, 2020, Introduction to Interlinguistics, München: GRIN Publishing