Vés al contingut

Isidor de Pelúsion

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsidor de Pelúsion

Fresc eslau del segle xiii
Biografia
NaixementἸσίδωρος, Isidoros ('do d'Isis')
c. 370 Modifica el valor a Wikidata
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 440 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Egipte Modifica el valor a Wikidata
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
Activitatsegle IV Modifica el valor a Wikidata –  segle V Modifica el valor a Wikidata
anacoreta
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat4 de febrer (occident); 17 de febrer (orient, corresponent al 4 de febrer julià); 10 meixir (coptes, el 17 de febrer gregorià); 28 Arac' (armenis, és el 17 de febrer gregorià)
IconografiaVell, amb una gran barba, creu a la mà i llibre

Isidor de Pelúsion — en llatí Isidorus, en grec Ἰσίδωρος— (Alexandria, s. IV - Pelúsion, 436 o 449) fou un escriptor cristià exegètic de finals del segle iv. Mort a mitjan segle v, és venerat com a sant per totes les confessions cristianes. A occident se celebra el 4 de febrer i a les esglésies orientals se celebra el 17 de febrer, que correspon al 4 de febrer del calendari julià.

Tot i el seu nom, era nadiu d'Alexandria, d'una família prominent. Retirat al desert per fer-hi vida eremítica, va passar la vida a un eremitori proper a Pelúsion, on fou abat (director espiritual dels altres anacoretes) i on va practicar l'ascetisme.

Fou admirador de Joan Crisòstom i en la seva defensa va atacar els patriarques Teòfil i Ciril d'Alexandria. Va morir vers el 450.

Va escriure un llibre contra els gentils que s'ha perdut però es conserven moltes de les seves cartes (unes dos mil, tot i que en part són considerades espúries), que parlen de les Sagrades Escriptures i tenen valor per la pietat que mostren. S'adrecen a Ciril d'Alexandria, Teodosi II i altres corresponsals. Del recull en cinc llibres conformat a un monestir de Constantinoble, se'n feren còpies durant l'Edat mitjana i es van difondre. Moltes, però, són incompletes i només se'n conserven extractes, sovint una o dues frases destacades.[1]

Referències[modifica]

  1. 6.Isidorus of Pelusium a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 626

Bibliografia[modifica]

  • Herbermann, Charles, ed. "St. Isidore of Pelusium", en: Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Company, 1913.
  • Isidore of Pelusium.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isidor de Pelúsion