Jardí medieval de plantes medicinals, Monestir de Pedralbes
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Jardí públic  | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Pedralbes (Barcelonès) | ||
El Jardí medieval de plantes medicinals, situat a l'interior del claustre del Reial Monestir de Santa Maria Pedralbes el 1327 per la reina Elisenda de Montcada,[1] és una reconstrucció d'un herbari medieval o del jardi de simples on es poden trobar més de cinquanta espècies de plantes diferents, que les monges cultivaven amb l'objectiu d'elaborar remeis, tot seguint les pautes medicinals de l'època.[2]
Medicina Medieval[modifica]
La medicina medieval, neix de la recuperació dels principis de la medicina de l'antiga Grècia i Roma que havia estat conservada i perfeccionada per la cultura araboislàmica. Els principis medicinals grecoromans (d'Hipòcrates 460 - 370 aC) amb la teoria dels humors i la De matèria medica de Dioscorides,[3] van servir com a base per a les generacions següents. Un d'aquests va ser Galè (130d.C- 200 dC) amb la medicina galènica que plantejava, que els desequilibris emocionals provocaven la malaltia. D'aquesta manera a través d'una alimentació sana i de medicaments simples o compostos elaborats amb plantes s'aconseguia curar al pacient en els hortus clusus (tancats).[4]
Moltes pràctiques mèdiques van emigrar, i es van assimilar, a l'Europa medieval des del món islàmic com a resultat de l'esforç de traducció islàmica.[5] Com a resultat, la jardineria era especialment important per a l'ús medicinal.[6][7]
El jardí de plantes medicinals de Pedralbes[modifica]
Projecte[modifica]
El jardí medieval és una iniciativa que s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració de dues entitats; el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, el Jardí Botànic de Barcelona i l'estudi arqueozoològic de la Universitat de Barcelona, l'any 2020.[8][9]
Aquesta reproducció s'ha treballat a través de dos tractats medievals: Simples medicinals, nou llibres, que expliquen les propietats curatives de les plantes i altres elements com els arbres, pedres, metalls.., basats en els principis bàsics de la teoria dels humors i Medicaments simples.
Medicina galènica[modifica]
Classificació[modifica]
La classificació galènica es divideix en quatre temperaments (calent i humit, humit i fred, calent i sec, fred i sec) i depenent del tipus de temperament, correspon un tipus d'humor característic.
|
Teoria dels Humors | |
|---|---|
| Temperament | Característiques |
| Calent i humit | Domini de les emocions, valents, passionals, optimistes... |
| Humit i fred | Racionals, pragmàtics, reflexius... |
| Calent i sec | Colèrics, violents, dominants... |
| Fred i sec | Idealistes, irritables, tristesa |
Actualitat[modifica]
Entre les plantes que s'hi cultiven destaca la taperera.[10] El 2024 ha estat escollit com una de les millors pràctiques europees de l'European Heritage Hub.[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ Gordi Serrat, Josep «El paper dels arbres en l’evolució urbana de Barcelona (1050-1992)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 90, 2021, pàg. 15. DOI: 10.2436/20.3002.01.198. ISSN: 2014-0037.
- ↑ Castañer, Maya. «El Monestir de Pedralbes recupera el seu hort medieval». beteve.cat, 01-06-2022. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ Puga, Enric M. «La medicina medieval en el monasterio». monestirpedralbes.barcelona, 28-05-2015. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Huerto medieval: ¿en qué consiste este tipo de cultivo?» (en castellà). rtve.es, 16-07-2020. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Dendle, Peter; Touwaide, Alain. Health and Healing from the Medieval Garden (en anglès). Boydell Press, 2008, p. 15. ISBN 978-1-84383-363-5.
- ↑ «Anglo-Saxon Plant Remedies and the Anglo-Saxons» (en anglès). Isis, 70, 2, 1979-06, pàg. 250–268. DOI: 10.1086/352199. ISSN: 0021-1753.
- ↑ Sweet, Victoria «Hildegard of Bingen and the Greening of Medieval Medicine». Bulletin of the History of Medicine, 73, 3, 1999, pàg. 381–403. ISSN: 0007-5140.
- ↑ Puga, Enric M. «La recuperació de l'hort medieval». monestirpedralbes.barcelona, 09-08-2021. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Asensio Conde, Víctor «Carne y cocina en el Monasterio de Pedralbes (siglos XIV-XIX). Estudio arqueozoológico de la UE 37». Treballs Finals de Grau (TFG) - Arqueologia, 2022.
- ↑ Zurriaga, Ferran. «La taperera». Mètode. Monogràfic L'espècie mística: complexes relacions entre ciència i religió, 22-07-2007. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Castañer, Maya. «L'hort medieval del Monestir de Pedralbes, premiat a Europa». beteve.cat, 06-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ León Himelfarb, David. «El huerto medieval de Barcelona que planta fruta de la Edad Media» (en espanyol europeu). Barcelona Secreta, 07-05-2024. [Consulta: 26 maig 2024].