Jean-Jacques Ampère
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1800 Lió (França) |
| Mort | 27 març 1864 (63 anys) Pau (França) |
| Sepultura | cementiri de Montmartre |
| Seient 37 de l'Acadèmia Francesa | |
| 22 abril 1847 – 27 març 1864 ← Alexandre Guiraud – Lucien-Anatole Prévost-Paradol → | |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, escriptor de viatges, historiador de la literatura, erudit clàssic, crític literari, escriptor, catedràtic, historiador, bibliotecari |
| Activitat | 1844 – 1845 |
| Membre de | |
| Família | |
| Pares | André-Marie Ampère i Julie Carron (en)  |
Signatura  | |
Jean-Jacques Ampère (Lió, 12 d'agost de 1800 - Pau, 27 de març de 1864) va ser un filòleg, escriptor i historiador francès. Se'l considera un dels precursors de la Literatura Comparada.
Fou el fill únic del matemàtic i físic André-Marie Ampère. Va estudiar música folklòrica i poesia popular dels països escandinaus en un viatge extens pel nord d'Europa. Va tornar a França en 1830 i va pronunciar una sèrie de conferències sobre poesia escandinava i alemanya a l'Athenaeum de Marsella. La primera d'aquestes conferències, impresa com De l'Histoire de la poésie (1830), va ser pràcticament la primera introducció del públic francès a l'epopeia d'Escandinàvia i Alemanya.
Es va traslladar a París on va ensenyar a la Sorbonne i fou professor d'història de literatura francesa al Collège de France.
Feu un viatge a Àfrica del nord (1841), al qual seguí un recorregut per Nàpols, Malta, Siros, Atenes, Éfeso, Magnesia, Sardes, Esmirna, Constantinoble i Roma, en companyia de Prosper Merimée, Jehan de Witte i Charles Lenormant. Aquest viatge va donar lloc a Voyage dantesque (imprès en el seu llibre La Grèce, Rome et Dante: études littéraires d'après nature, 1848), que va permetre popularitzar els estudis sobre Dante a França.
En 1842 fou escollit membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres i el 1848 es va convertir en membre de l'Acadèmia francesa i en 1851 va visitar Amèrica. A partir d'aquest moment, va estar ocupat amb la seva obra mestra L'Histoire romaine à Rome (4 vols., 1861-1864), fins a la seva mort a Pau.
El 1859 fou escollit soci de l'Accademia della Crusca.[1]
En la vida social de París, formà part de l'entorn del saló de Julie Récamier, amb qui mantingué una llarga correspondència que es conserva a la biblioteca de l'Institut de France.
Correspondence et souvenirs (2 vols.) de A-M. i J-J. Ampère (1805-1854) va ser publicat en 1875. Altres notícies sobre J-J. Ampère es troben en Portraits littéraires, vol. iv., i Nouveaux Lundis, vol. xiii. de Sainte-Beuve; i en Portraits historiques et littéraires (2ª ed., 1875) de P. Merimée.
El Museu Ampère, prop de Lió, França, inclou alguns documents que presenten la vida i l'obra de Jean-Jacques Ampère.
Obres principals[modifica]
- De l'histoire de la poésie (1830)
- De la littérature française dans ses rapports avec les littératures étrangères au Moyen Âge (1833)
- Littérature et voyages : Allemagne et Scandinavie (1833)
- Histoire littéraire de la France avant le XIIe s. (3 volums) (1839)
- Histoire de la littérature au Moyen Âge. De la formation de la langue française (3 volums) (1841)
- Ballanche (1849)
- La Grèce, Rome et Dante : études littéraires d'après nature (1848)
- Littérature, voyages et poésies (2 volums) (1848)
- L'histoire romaine à Rome (4 volums) (1856)
- César, scènes historiques (1859)
- Promenade en Amérique (2 volums) (1860)
- La science et les lettres en Orient (1865)
- Mélanges d'histoire et de littérature (2 volums) (1867)
- L'Empire romain à Rome (2 volums) (1867)
- Voyage en Égypte et en Nubie (1868)
- Christian ou l'année romaine (1887)