Joan Beauchamp Procter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Beauchamp Procter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1897 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1931 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Regent's Park (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt Paul's Girls' School (1908–1916)
Norland Place School (en) Tradueix (1904–1908) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHerpetologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciózoòloga, artista, herpetòloga, il·lustradora científica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu d'Història Natural de Londres Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGeorge Albert Boulenger Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Abrev. zoologiaProcter Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansChrystabel Procter Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Beauchamp Procter FZS, FLS (5 d'agost de 1897 - 20 de setembre de 1931) va ser una destacada zoòloga britànica. Reconeguda internacionalment pels seus treballs com a herpetòloga, disciplina en la qual va destacar. Va treballar inicialment al Museu d'Història Natural de Londres i després a la Zoological Society of London, i com a primera dona comissària en rèptils del Zoo de Londres. La seva vida va ser curta, condicionada per una mala salut crònica. No obstant, va realitzar un treball taxonòmic important, i va fer importants contribucions innovadores a la pràctica veterinària i a les exhibicions en els zoològics. També va escriure articles científics sobre zoologia i de divulgació, incloent uns primers relats sobre el comportament dels Dragons de Komodo en captivitat.

Joventut[modifica]

Joan Procter va néixer a Londres el 5 d'agost de 1897, a la 11 de la plaça de Kensington.[1] Era filla de Joseph Procter, agrupador de borsa, i Elizabeth Procter, artista (nascuda Brockbank). El seu avi William Brockbank era un amant de l'art i també un botànic i geòleg aficionat. Els interessos familiars en les arts i les ciències van influir tant en Joan com en la seva germana Chrystabel Prudence Goldsmith Procter (1894–1982). La casa familiar disposava de grans jardins, cosa que facilitava la recerca infantil de les germanes en la història natural.

Mentre es trobava a l'escola Norland Place (1904–1908), Joan Procter va desenvolupar un especial interès pels amfibis i els rèptils. Des dels deu anys va mantenir diverses serps i sargantanes com a mascotes. Es va familiaritzar amb totes les espècies de rèptils britàniques. Tenia com a mascota una sargantana de dalmàcia (Podarcis melisellensis), que viatjava amb ella a tot arreu i s'asseia a la taula al seu costat a l'hora de menjar.[2] Era un nena malalta, però, de dotze anys, va passar sis mesos a Suïssa gaudint del ball, baixada en trineu i la botànica. Aquest va ser l'únic moment en què va estar relativament lliure de la malaltia intestinal crònica que la va afectar durant la resta de la seva vida.

La seva fascinació pels rèptils es va desenvolupar durant la seva etapa a la St Paul's Girls School, Hammersmith (1908-1916). Quan tenia setze anys, va adquirir un jove cocodril com a mascota i el va portar a l'escola, provocant l'estupefacció en la classe de matemàtiques.[3] Es deia que era una estudiant "brillant", però la seva educació es va trobar sovint interrompuda a causa de la seva mala salut crònica. Tot i que es mostrava com una gran promesa, la malaltia la va portar a abandonar la idea d'anar a la Universitat de Cambridge.[2]

Museu d'Història Natural de Londres[modifica]

Les indagacions de Joan Procter sobre els rèptils van atreure a l'atenció de George Albert Boulenger, llavors conservador de rèptils i peixos al Museu d'Història Natural i va fomentar el seu interès. Quan va abandonar el col·legi, Boulenger la va convidar a treballar sota la seva direcció [4] i el 1916 es va convertir en la seva assistent, treballant al museu de South Kensington com a voluntària.[5] Boulenger va esdevenir el seu mentor, la qual cosa li va permetre dedicar-se a la zoologia acadèmica, tot i que no disposava de títols universitaris. A l'edat de dinou anys, va presentar la seva primera ponència científica, sobre variacions d'una espècie central i sud-americana d'escurçons, a la Zoological Society of London (ZSL).[6] L'agost de 1917 va ser elegida com a fellow de la Zoological Society (FZS). Quan 1920 va retirar-se Boulenger, va assumir l'única responsabilitat en els rèptils del museu i va rebre una petita remuneració pel seu treball [7]

Entre 1917 i 1923 va realitzar investigacions i va escriure una sèrie de treballs científics sobre l'anatomia, la classificació i els hàbits de rèptils i amfibis. Destaca entre ells l'estudi[8] d'una tortuga oriental africana, ara coneguda com a Malacochersus tornieri, que és capaç d'ocultar-se a les fissures rocoses a causa de la seva closca flexible.[9] Procter va portar a terme una àmplia activitat de correspondència,[10] consolidant la seva reputació amb científics de tot el món, i va descriure formalment molts animals recollits per altres.[2] El 1923, William Bateson va demanar el seu suport per a la seva crítica a la controvertida obra de Paul Kammerer sobre l'tòtil (Alytes obstetricans). Tot i que Procter "no s'oposova al conflicte amb Kammerer", va creure que no hi havia material suficient per ajudar Bateson en aquest tema.[11] Bona part del seu treball al museu va comportar descriure formalment animals recollits per altres.[12] Va ser elegida Fellow de la Linnean Society of London (FLS), en reconeixement a la gran qualitat d'aquest treball taxonòmic.[13] També va ser membre de la Bombay Natural History Socienty.[14] Joan Procter va ser també una dibuixant i modista reconeguda.[4] Al museu, va fabricar models per a vitrines i va combinar el seu estil artístic amb precisió científica en una sèrie de pintures d'amfibis i rèptils que es reproduïen en color com a postals.

Zoological Society de Londres[modifica]

Les habilitats artístiques i tècniques de Joan Procter es van difondre a la Zoological Society, gràcies a l'amistat amb el fill de George Boulenger, Edward G. Boulenger, que havia estat el comissari de rèptils de la societat des del 1911.[15] A principis de 1923 tenia la responsabilitat de desenvolupar el nou aquari al zoològic de Londres. Tot i que continuava treballant al British Museum (Natural History), Procter el va ajudar durant diversos mesos, construint maquetes dels nous dipòsits d'aigua i aplicant la seva vessant artística amb dissenys amb fons rocosos.[16][17] Va conèixer a Sir Compton Mackenzie, que va subministrar grans quantitats de sorra de closca per a l'Aquari de les illes anglonormandes de Herm.[18] Més tard, aquell any, Edward Boulenger va ser nomenat director de l'aquari i Joan Procter la seva successora com a conservador de rèptils.[5][19] En una correspondència amb Karl Patterson Schmidt a Chicago, Procter li va confiar que es va esta contenta d'abandonar el Museu d'Història Natural perquè les condicions no eren favorables per a les dones.[20]

Treballs de disseny al Zoo de Londres[modifica]

Després del seu èxit amb l'aquari, va dissenyar treballs amb roca per a zones exteriors al Zoo,[19] inclòs el Paddock Antílope.[21] També va fer models d'extenses estructures de roca per a Monkey Hill (1924-1925) [22] que es va construir al lloc de l'actual Hospital Animal.[23] La gran comunitat de Papions sagrats que s'hi van establir va resultar molt popular entre els visitants i, durant la vida de Joan Procter, Monkey Hill va ser considerada un èxit. Més tard, la dinàmica social dels babuins es va convertir en massa problemàtica per resoldre; el turó es va utilitzar llavors per a cabres i, breument, per a macacs rhesus, abans de ser tancat i enderrocat poc després de la segona guerra mundial.[24] El darrer èxit de Procter va ser per la casa de rèptils, construïda entre 1926 - 1927.[25] Va ser el primer edifici del seu tipus construït expressament al món, i encara està en ús. Va dissenyar treballs de roca i piscines per a recintes de rèptils. Un artista escènic teatral, John Bull, es va ocupar per executar els seus dissenys per escenaris naturalistes.[26] Si bé, l'arquitecte Sir Edward Guy Dawber va afegir característiques italianes externes,[27] l'estructura bàsica, el pla i els detalls de l'exposició de la casa de rèptils van ser completament obra de Joan Procter. Peter Chalmers Mitchell, aleshores secretari de la Zoological Society, va escriure que "des del principi fins al final va ser casa seva".[28] Incorporava moltes de les noves idees tecnològiques de Procter.[29] Va ser pioner en l'ús de 'Vita-glass', que permetia que la llum ultraviolada natural, necessària pels rèptils per a la síntesi de la vitamina D, arribés als animals.[30] També va afegir diverses altres característiques sofisticades com la circulació direccional dels visitants, i la calefacció elèctrica diferencial dels tancats,[31] i la il·luminació principal de l'aquari,[32][33] que es van adoptar posteriorment en altres edificis del zoo.[4] Posteriorment, va col·laborar amb Peter Chalmers Mitchell en el document de disseny de la porta principal (1928), que també s'atribueix a Sir Edward Guy Dawber.[34] Es manté en ús, i en gran part sense alterar.

Manipulació d'animals perillosos[modifica]

Joan Procter es va convertir en experta en el maneig rutinari de grans rèptils com pitons, cocodrils i dragons de Komodo. Els dos primers dragons de Komodo en arribar a Europa van ser exposats a la Casa dels Rèptils del Zoo de Londres quan es va inaugurar el 1927.[35] Va establir una relació extraordinària amb aquests animals, demostrant que el seu comportament en captivitat podria ser contrari a la seva imatge popular com a depredadors perillosos. Ella era ben conscient que "sens dubte podrien matar-ne un si desitgessin, o donar una mossegada terrible",[36] però una bona atenció, alimentació i maneig rutinari van provocar que els dracs fossin descrits "com a gossos domèstics que fins i tot semblaven mostrar afecte".[37] El drac anomenat Sumbawa es va convertir en la mascota particular de Joan Procter i l'acompanyava quan feia passejos pel Zoo [38] que sovint el "dirigia" sostenint la cua.[39] Se'l veia domesticat amb els visitants, inclosos els nens petits.[40] Una fotografia en un dels seus articles publicats mostra Sumbawa al costat d'un nen de dos anys que sembla que li clavi un cop de peu al cap del rèptil.[41][42][43] El 1928, va mostrar a aquest animal en una reunió científica de la Zoological Society, alimentant-lo amb pollastre, ous i un colom a mà mentre l'acariciava i la colpejava suaument.[44]

Va treballar estretament amb el patòlegs de la Zoological Society per identificar malalties i es va convertir en experta en el tractament d'animals malalts.[2] A vegades necessitava assistència ja que un dragó de komodo "requeria tres cuidadors forts per retenir l'animal mentre li obria la boca".[35] Utilitzant equips especials dissenyats per ella, va realitzar amb èxit una sèrie de procediments veterinaris molts dels quals "no s'havien intentat fins al moment".[4]

Reconeixement nacional i internacional[modifica]

Com a primera dona comissària de rèptils del zoo de Londres, Joan Procter va assolir un estatus de celebritat considerable en poc temps. A casa seva, a la plaça de Sant Marc, a prop del zoològic, va mantenir un ximpanzé com a mascota anomenat Johnnie.[45] Va guardar diversos rèptils vius al seu saló, incloent serps perilloses (en tancats de vidre). A la premsa popular, tant de Gran Bretanya com dels Estats Units es va promoure la imatge d'una jove inusualment interessant responsable d'animals exòtics i perillosos.[46][47][48] Joan Procter va fer contribucions en llibres i revistes científiques. També va escriure en publicacions de divulgació com a les Wonders of Animal Life de JA Hammerton.[49] Mitjançant les seves publicacions i la seva correspondència amb altres científics, es va fer reconeguda internacionalment com a herpetòloga, i el 28 de març de 1931 va ser guardonada amb un doctorat honorífic, doctor en ciències (DSC), per la Universitat de Chicago, en reconeixement als seus treballs.[50]

Mala salut crònica i traspàs[modifica]

La mala salut crònica la va patir durant tota la vida adulta de Joan Procter, la qual cosa li va ocasionar diverses operacions quirúrgiques.[2] Al llarg de la seva vida va mostrar una gran determinació i bon humor, però tots els seus èxits es van assolir en un context de dolor constant.[4] El 1928, després de cinc anys d'intensa activitat al zoo de Londres, la malaltia greu li va impedir treballar i va decidir renunciar al seu càrrec. Herbrand Russell, onzè duc de Bedford, com a president de la Zoological Society, va negar-se a acceptar la seva dimissió.[51] El 1928, Peter Chalmers Mitchell la va involucrar en la planificació del nou parc zoològic que aleshores es desenvolupava a Whipsnade i la va enviar a quedar-se allà, a la Hall Farm,[52] mentre es recuperava de la seva malaltia. Cada matí cavalcava sobre un ruc o un cavall des de Hall Farm fins a la vora dels Downs. La pista que va seguir encara existeix dins del Zoo de Whipsnade, anomenat a la seva memòria com "Cursa de Miss Joan'".[53][54] La participació de Joan Procter amb rèptils grans, potencialment perillosos, va continuar durant els seus darrers anys. A Whipsnade va tenir una estreta trobada amb un os bru escapat, que va capturar atraient-lo amb una mica de mel abans de tancar-lo en un lavabo. Cap al final de la seva vida, quan només podia recórrer el recinte del zoològic de Londres en una cadira de rodes elèctrica, sempre estava sovint acompanyada d'un dragó de Komodo de 3 metres de longitud.[55] Encara que estava greument malalta, va continuar treballant de manera intermitent, pintant en aquarel·la [56] i escrivint articles pel Manchester Guardian.[57] Va morir de càncer a casa seva a St Mark's House, St Mark's Square, Londres NW1, el 20 de setembre de 1931, als 34 anys.

Commemoració[modifica]

George Alexander,[58] que va esculpir els rèptils en pedra l'arquitrau al voltant de l'entrada a la Casa de rèptils,[35][59] després va esculpir un bust de marbre de Joan Procter que va ser exposat el 1931 a la Royal Academy of Arts de Londres. Posteriorment, presentat a la Zoological Society, es mostra amb una placa commemorativa de bronze a l'entrada de la Casa de Rèptils del Zoo de Londres.[60] Es considera que els rèptils tallats d'Alexandre havien "satisfet el meticulós desig de la precisió científica de la senyoreta Procter, així com la seva bellesa artística" [61] i el bust compleix, òbviament, criteris similars, sent descrit com "la seva millor semblança".[2]

En el Dia Internacional de la Dona de 2014, la Zoological Society de Londres va celebrar els èxits de Joan Procter, publicant també una imatge seva i un dels seus dragons de Komodo al seu lloc web.[62]

Dues espècies de rèptils han estat nomenades en honor de Joan Procter: una serp, Buhoma procterae (gènere Buhoma, abans Geodipsas procterae); i una tortuga, Testudo procterae (sinònim de Kinixys spekii).[63]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cambridge, UK. GCPP Procter 5/1/8 (former reference: MSS 7), Girton College Archive. Index and summary online at http://janus.lib.cam.ac.uk/db/node.xsp?id=EAD%2FGBR%2F0271%2FGCPP%20Procter%205%2F1%2F8
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Anon. 1931. Obituary: Miss Joan Procter – A zoologist of genius, The Times, London, 21 September, page 14. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  3. ↑ Bailes, Howard. 2004. Procter, Joan Beauchamp (1897–1931), Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press. ISBN 019861411X. Also available at http://www.oxforddnb.com/view/article/73713
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Boulenger, E. G. Nature, 128, 3233, 17-10-1931, pàg. 664–665. DOI: 10.1038/128664b0.
  5. ↑ 5,0 5,1 Anon. 1923. Woman Curator of Reptiles: Appointments at the Zoo, The Times, London, 19 July, page 9. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  6. ↑ Procter, J. B. (August 1918). On the variations of the pit-viper Lachesis atria. Proc. Zool. Soc. London, 1918: pp. 163–182
  7. ↑ Stearn, William T. 1981. The Natural History Museum at South Kensington: a history of the British Museum (Natural History) 1753–1980. Chapter 12, pages 171 – 172. Heinemann, London. ISBN 0434736007
  8. ↑ Bellairs, Angus d'A., and D. J. Ball, in Solly Zuckerman, (ed.). 1976. The Zoological Society of London 1826–1976 and Beyond : Proceedings of a symposium held at the Zoological Society of London, 25–26 març 1976 (Symposia of the Zoological Society of London, No. 40), page 120. Academic Press, London. ISBN 0126133409
  9. ↑ Procter, J. B. 1922. A study of the remarkable tortoise Testudo Loveridgii Blgr., and the morphology of the Chelonian carapace. Proc. Zool. Soc. London, 1922: No 34
  10. ↑ Procter, J. B., et al. 1912–1925. Joan Procter correspondence: Personal and professional letters, in Zoological Society of London Archives, ZSL Library, London. Ref. GB 0814 ZBB. Index of correspondents listed at http://library.zsl.org/GLASOPAC/TitleView/BibInfo.asp?BrowseCode=3F800000&BrowseIndex=4[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Koestler, Arthur. 1971. The Case of the Midwife Toad, page 78, Pan Books (1974 edition), London. ISBN 0330238299
  12. ↑ Smith, M. A., and J. B. Procter. 1921. On a collection of reptiles and batrachians from the island of Ceram, Indo–Australian Archipelago. Annals and Magazine of Natural History Series, 940: pp. 352–355
  13. ↑ Smith Woodward, Dr. A. (Chair) 1923. Proceedings of the Linnean Society of London, 3 maig 1923. Available at https://archive.org/stream/proceedingsoflin191923linn/proceedingsoflin191923linn_djvu.txt
  14. ↑ Anon. 1923. Evening Post, volume CVI, Issue 86, page 9, Wellington, New Zealand. (National Library of New Zealand, National Newspapers Collection) Available online at http://paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&d=EP19231009.2.113
  15. ↑ Anon. 1946. Mr E. G. Boulenger: The Aquarium at the Zoo, The Times, London, 2 maig 1946, page 7. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  16. ↑ Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 178. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YA
  17. ↑ Anon. 1924. The London Zoological Society’s Aquarium, Nature, Volume 113, Number 2842 (19 abril 1924), pp 571 – 572. Available at http://www.nature.com/nature/journal/v113/n2842/abs/113571a0.html
  18. ↑ Anon. 1925. The Zoological Gardens: Progress with the new Aquarium, The Times, London, 15 June, page 17. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  19. ↑ 19,0 19,1 Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 82. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YA
  20. ↑ Greene, Harry W., and M. Fogden. 2000. Snakes: The Evolution of Mystery in Nature. pp. 297–298. University of California Press. ISBN 0520224876
  21. ↑ Anon. 1924. New rockwork at the Zoo: The Antelope Paddock, The Times, London, 14 July, page 8. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  22. ↑ Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 184. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YA
  23. ↑ Brambell, M. R., and Sue J. Mathews, in Solly Zuckerman, (ed.). 1976. The Zoological Society of London 1826–1976 and Beyond : Proceedings of a symposium held at the Zoological Society of London, 25–26 març 1976 (Symposia of the Zoological Society of London, No. 40), page 151. Academic Press, London. ISBN 0126133409
  24. ↑ Barrington-Johnson, J. 2005. The Zoo – The Story of London Zoo, page 88. Robert Hale, London. ISBN 0709073720
  25. ↑ Guillery, Peter. 1993. The Buildings of London Zoo. pp. 35–37. Royal Commission on the Historical Monuments of England, London. ISBN 1873592159
  26. ↑ Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 216. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YA
  27. ↑ Guillery, Peter. 1993. The Buildings of London Zoo. Page 36. Royal Commission on the Historical Monuments of England, London. ISBN 1873592159
  28. ↑ Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 212. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YA
  29. ↑ Toovey, J. W., in Solly Zuckerman, (ed.). 1976. The Zoological Society of London 1826–1976 and Beyond : Proceedings of a symposium held at the Zoological Society of London, 25–26 març 1976 (Symposia of the Zoological Society of London, No. 40), page 188. Academic Press, London. ISBN 0126133409
  30. ↑ Sadar, John. 2008. The healthful ambience of Vitaglass: light, glass and the curative environment, Architectural Review Quarterly, Vol. 12, Issue 3–4, pp. 269 -281. Cambridge University Press. Available at http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract;jsessionid=F56498626E89BA7C0E882A7DC84B4EDA.tomcat1?fromPage=online&aid=4399472
  31. ↑ Anon. 1926. The progress of science: Electrical heating for reptiles – The Zoo experiment, The Times, London, 2 August, page 13. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  32. ↑ Anon. 1927. New Reptile House at the Zoo: Official opening next Wednesday, The Times, London, 9 June, page 10. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  33. ↑ Chalmers Mitchell, Dr. 1927. Reptiles at the Zoo: Opening of new house today, The Times, London, 15 June, page 17. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  34. ↑ Guillery, Peter. 1993. The Buildings of London Zoo, page 90. Royal Commission on the Historical Monuments of England, London. ISBN 1873592159
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Chalmers Mitchell, Peter. 1927. Reptiles at the Zoo: Opening of new house today, The Times, London, 15 June, page 17. Available at http://archive.timesonline.co.uk/
  36. ↑ Procter, J. B. 1928–1929. Dragons that are alive to-day, in J. A. Hammerton (ed.), Wonders of Animal Life, page 37. Amalgamated Press, London. ASIN: B0014VT1WC.
  37. ↑ Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 220. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YA
  38. ↑ Murphy, James B., and T. Walsh. 2006. Dragons and Humans, Herpetological Review, 37(3): page 270. Society for the Study of Amphibians and Reptiles. Available at http://zoohistory.co.uk/html/modules/Downloads/files/HRkomododragons.pdf[Enllaç no actiu]
  39. ↑ Procter, J. B. 1928–1929. Dragons that are alive to-day, in J. A. Hammerton (ed.), Wonders of Animal Life. Page 38. Amalgamated Press, London. ASIN: B0014VT1WC.
  40. ↑ Norris-Wood, John. Unknown date. Biography. Available at http://murphymachinart/john-norris-wood-biography[Enllaç no actiu]
  41. ↑ Procter, J. B. 1928. On a living Komodo dragon Varanus komodoensis Ouwens, exhibited at the Scientific Meeting, 23 octubre 1928. Proc. Zool. Soc. London 1928: page 1019
  42. ↑ Procter, J. B. 1928–1929. Dragons that are alive to-day, in J. A. Hammerton (ed.), Wonders of Animal Life, page 35. Amalgamated Press, London. ASIN: B0014VT1WC.
  43. ↑ Murphy, James B., and T. Walsh. 2006. Dragons and Humans, Herpetological Review, 37(3): pp. 269–275. Society for the Study of Amphibians and Reptiles. Figure 5, page 270 reproduces the photograph from Joan Procter’s article. Available at http://zoohistory.co.uk/html/modules/Downloads/files/HRkomododragons.pdf[Enllaç no actiu]
  44. ↑ Procter, J. B. 1928. On a living Komodo dragon Varanus komodoensis Ouwens, exhibited at the Scientific Meeting, 23 octubre 1928. Proc. Zool. Soc. London 1928: pp. 1017–1019
  45. ↑ Gray, Dulcie. 1999. About butterflies: An address given to the Linnean Society, 27 gener 1998, Linnean, London, 15 – 1, gener 1999, page 37
  46. ↑ Anon. 1923. Woman expert is given care of zoo reptiles: Miss Joan Procter appointed curator in London Zoo, The Woodville Republican, Woodville, Mississippi, 1 September. Available at https://news.google.cat/newspapers
  47. ↑ Anon. 1927. Front page drawing of Joan Procter, Illustrated London News, London, Saturday 2 juliol 1927
  48. ↑ Anon. 1927. Charms snakes so visitors to zoo may see them better, The Reading Eagle, Reading, Pennsylvania, 11 September, p. 31. Available at https://news.google.cat/newspapers
  49. ↑ Procter, J. B. 1928–1929. Dragons that are alive to-day, in J. A. Hammerton (ed.), Wonders of Animal Life. pp. 32–41. Amalgamated Press, London. ASIN: B0014VT1WC.
  50. ↑ University of Chicago. 1931. Certificate and letters about the Honorary DSC awarded by the Intercollegiate University of Chicago. Documents in Girton College Archive, Cambridge, UK. Ref. GCPP Procter 5/2/12 (former reference: MSS 7). Indexed with descriptive note at http://janus.lib.cam.ac.uk/db/node.xsp?id=EAD%2FGBR%2F0271%2FGCPP%20Procter%205%2F2%2F12
  51. ↑ Russell, Herbrand (Duke of Bedford). 23 novembre 1928. Personal letter to Joan Procter, in Girton College Archive, Cambridge. Ref. GCPP Procter 5/2 (Former reference MSS 7). Summary in index at http://janus.lib.cam.ac.uk/db/node.xsp?id=EAD%2FGBR%2F0271%2FGCPP%20Procter%205%2F2%2F3
  52. ↑ Huxley, Elspeth. 1981. Whipsnade: Captive breeding for survival, page 49. Collins, London. ISBN 0900727837
  53. ↑ Street, P. 1953. Whipsnade, page 23. University of London Press, London. ASIN: B0000CILLF
  54. ↑ Barrington-Johnson, J. 2005. The Zoo – The Story of London Zoo, page 98. Robert Hale, London. ISBN 0709073720
  55. ↑ Johnston, Greg. 2004. Zoo-based conservation research around the world, page 16. The Winston Churchill Memorial Trust of Australia. Available at www.churchilltrust.com.au/res/.../Johnston%20Greg%202004.pdf
  56. ↑ Procter, J.B. 1928. Palmato gecko rangei Anderson. Zoological Society of London Library, Artwork, ART 10000651. Indexed at http://library.zsl.org/
  57. ↑ Bone, James. 1931. Letters dated 21 April, 23 abril and 18 maig to Joan Procter, in Girton College Archive, Cambridge. Ref. GCPP Procter 5/2 (Former reference MSS 7). Summarised and indexed at http://janus.lib.cam.ac.uk/db/node.xsp?id=EAD%2FGBR%2F0271%2FGCPP%20Procter%205%2F2%2F3
  58. ↑ University of Glasgow. 2011. 'George Alexander', Mapping the Practice and Profession of Sculpture in Britain and Ireland 1851–1951, University of Glasgow History of Art and HATII, online database, available at http://sculpture.gla.ac.uk/view/person.php?id=msib2_1220041255
  59. ↑ Guillery, Peter. 1993. The Buildings of London Zoo, page 37. Royal Commission on the Historical Monuments of England, London. ISBN 1873592159
  60. ↑ Alexander, George. 1931. Marble sculpture: Joan Beauchamp Procter. Zoological Society of London, Artefact 1017, located in the Reptile House at ZSL London Zoo. Described and indexed at http://library.zsl.org/
  61. ↑ Chalmers Mitchell, Peter. 1929. Centenary History of the Zoological Society of London, page 215. Zoological Society of London, London. ASIN: B0006AQ4YA
  62. ↑ «ZSL Celebrates Dr Joan Procter for International Women's Day». Zoological Society of London (ZSL), 07-03-2014. Arxivat de l'original el 25 març 2018. [Consulta: 12 març 2014].
  63. ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael. 2011. The Eponym Dictionary of Reptiles. Johns Hopkins University Press, Baltimore. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. ("Procter", p. 212).

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Beauchamp_Procter&oldid=32981395»