José Daniel Lacalle Larraga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Daniel Lacalle Larraga
Biografia
Naixement21 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata
Valtierra (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1981 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de l'Aire[1]
10 de juliol de 1962 – 29 d'octubre de 1969
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
PartitCarlí
FE de las JONS
Carrera militar
Lleialtat República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang militar Tinent general
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Família
FillsJosé Daniel Lacalle Sousa Modifica el valor a Wikidata
PareTirso Lacalle Modifica el valor a Wikidata
GermansVíctor Lacalle Seminario Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Daniel Lacalle Larraga (Valtierra, Navarra, 21 de febrer de 1897 - Madrid, 21 de juliol de 1981). Militar espanyol. Fill de Tirso Lacalle Yabar de malnom «El Coix de Cirauqui».

Carrera militar[modifica]

Va iniciar la seva preparació militar en l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, d'on va passar en 1920 a l'Aviació Militar aconseguint la titulació de pilot militar a més d'observador, cartografia i comandaments d'aviació. Va participar en la Guerra del Marroc. En la Guerra Civil Espanyola va estar al comandament d'una companyia de requetés, per posteriorment incorporar-se a l'aviació.

Durant la dictadura franquista va ocupar càrrecs com a Cap de l'Estat Major de la Primera Brigada de l'Aire; professor de l'Escola Superior de l'Exèrcit; director de l'Escola Superior de l'Aire; segon Cap de l'Estat Major de l'Aire, des d'on va promoure la creació del polígon de tir de las Bardenas a Navarra, prop del seu poble natal; sotssecretari de l'Aire (1954-1957) i Cap de la Regió Aèria Pirinenca. El 10 de juliol de 1962 va ser nomenat Ministre de l'Aire del govern franquista, càrrec que va ocupar fins al 29 d'octubre de 1969, sent ja tinent general de l'exèrcit. Durant el seu mandat com a Ministre de l'Aire, va fundar el col·legi menor Nostra Senyora de Loreto.

Fou un dels 59 procuradors que el 18 de novembre de 1976 a les Corts Espanyoles van votar en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava els principis fonamentals del Movimiento.[2]

Avi patern de Daniel Lacalle, gestor de fons a la City de Londres[3] i autor celebri de diversos llibres de divulgació d'economia.

Condecoracions[modifica]

Va aconseguir diverses medalles en la seva carrera militar: Medalla Militar Individual, Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild, Mèrit Aeronàutic, Mèrit Militar, Mèrit Naval, Isabel la Catòlica, Orde de Cisneros, Libertador San Martín (Argentina) i Orde Militar d'Aviz (Portugal).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Rodríguez y Díaz de Lecea
Ministre de l'Aire
Escut de l'estat espanyol

1962-1969
Succeït per:
Julio Salvador y Díaz-Benjumea