La sepultura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLa sepultura
Tipuspoema Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJoan Roís de Corella Modifica el valor a Wikidata

La sepultura és una composició de trenta versos estramps, organitzats en tres dècimes, escrita per Joan Roís de Corella i conservada al Cançoner de Maians.

La intertextualitat dels epitafis ha provocat problemes d'edició crítica i, en conseqüència, d'interpretació del text, derivats d'un tret peculiar d'aquesta poesia: l'encavalcament interestròfic del mot confessió de l'amada. El tema de la composició és força renovador, ja que matisa el tòpic poètic de la dona cruel que no correspon l'amor del seu enamorat, ni tan sols quan aquest desitja acabar el seu patiment amb la mort. A través de la descripció de la sepultura de l'enamorada, s'estableix un intens desdoblament de veus i perspectives, que arriben a transmetre informació en diversos sentits. El sepulcre té un grup escultòric compost per l'amada i l'amant.[1][2]

Contingut de l'obra[modifica]

La primera cobla és dedicada a descriure la figura de l'amant, agenollat als peus d'ella com a mostra de victòria, tal com queda gravat en lletres d'or en l'epitafi de l'amada. La segona estrofa comença amb la descripció del cos femení de la sepultura que, a través de la iconografia i la seva simbologia, avança allò que l'amada diria a través de l'epitafi: l'honestedat, la puresa, el matrimoni i la fidelitat. És mitjançant la seva sepultura que l'enamorada confessa el seu amor al poeta, un amor que, materialment, no hauria estat correspost en vida per poder mantenir-se virtuosa, honesta.

El joc de perspectives és tal que l'amant imagina una futura sepultura de l'enamorada, a través de la qual, tot i estar morts tant ell com ella, la seva amada el correspondria post mortem. Aquest amor vertader sobrepassa la mort i, si no s'havia pogut dur a terme en vida, era perquè un dels dos enamorats no era capaç d'amar sense deshonestedat. Aquesta és la novetat de Corella, el seu matís filogin: la crueltat de la dona era sols aparença, ja que volia amar honestament i era l'home qui no podia fer-ho sinó a través de la carn.[3]

Referències[modifica]

  1. Martínez Romero, Tomàs. «Dues lectures marquianes de «La sepultura», de Joan Roís de Corella». Universitat Jaume I.. [Consulta: 14 abril 2020].
  2. Verger Hervàs, Eduard J. «La sepultura» de Roís de Corella, amb una postil·la». [Consulta: 14 abril 2020].
  3. «La sepultura». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 14 abril 2020].