Legalisme (teologia)
En teologia cristiana, legalisme (o nomisme) és un terme pejoratiu que fa referència a posar la llei per sobre de l'evangeli.[1][2] L'Enciclopèdia del cristianisme als Estats Units defineix el legalisme com un terme pejoratiu de “l'adhesió directa o indirecta de comportaments, disciplines i pràctiques en la creença que per assolir la salvació i la posició correcta davant Déu”, subratllant la necessitat d'accions per guanyar la salvació "en oposició a la creença en la salvació per la gràcia de Déu," atorgada a l'individu mitjançant la fe en Jesucrist ".[2] Històricament, molts erudits cristians del Nou Testament van atacar el judaisme per suposadament ser "legalistes"; aquesta acusació ha estat rebutjada per altres estudiosos, com E. P. Sanders, que identifiquen aquesta crítica com a inexacta i ahistòrica.[3]
L'antinomianisme sovint s'ha considerat com el contrari del legalisme,[4][5] amb l'ètica situacional com a tercera posició possible.
El 1921, Ernest De Witt Burton va afirmar que a Gal.:2:16, la paraula grega nomos s'utilitzava "evidentment... en el seu sentit legalista, denotant la llei divina vista com un sistema purament legalista format per estatuts, sobre la base de l'obediència o la desobediència a la qual els individus són aprovats o condemnats com a qüestió de deutes sense gràcia. Aquesta és la llei divina tal com la va definir el legalista."[6]
Referències[modifica]
- ↑ The Quadrilog: Tradition and the Future of Ecumenism: Essays in Honor of George H. Tavard, ed. Kenneth Hagen (Liturgical Press, 1994), p. 84.
- ↑ 2,0 2,1 «“Scripture and Tradition” in the Lutheran Confessions» (en anglès americà), 01-02-1991. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ E. P. Sanders, "Jesus, Ancient Judaism, and Modern Christianity: The Quest Continues" in Jesus, Judaism, and Christian Anti-Judaism: Reading the New Testament After the Holocaust, eds. Paula Fredriksen & Adele Reinhartz (Westminster John Knox Press, 2002), pp. 48-52.
- ↑ Mason Olds, "Joseph Fletcher Revisited" in Biomedical Ethics: Humanist Perspectives of Humanism Today, ed. Howard B. Radest (Prometheus Books, 2006), p. 127.
- ↑ Joseph F. Fletcher, Situation Ethics: The New Morality (Westminster John Knox Press, 1966), p. 17.
- ↑ Burton, Ernest De Witt, The International Critical Commentary, Galatians, 1921, p. 120.