Lesa majestat
El crim de lesa majestat (del llatí crimen laesae maiestatis) és un delicte genèric d'ordre públic en el que es difama o s'ofen a la dignitat d'un cap d'estat (tradicionalment un monarca, tot i que avui en dia també s'aplica a presidents), un mandatari important d'una nació o a l'estat com a tal. Originari del dret romà fou recollit en el dret castellà sota el concepte de «traïció» al Fuero Juzgo de Ferran III de Castella i a les Siete Partidas d'Alfons X de Castella. S'hi enumeren fins a catorze formes diferents de traïció associades als conceptes de regicidi, bé comú o fidelitat recíproca.
El concepte de lesa majestat com el coneixem neix a l'antiga Roma i expresava la idea d'un delicte contra la dignitat de la República Romana.[1] Durant el període l'història de Roma conegut com el Dominat, o l'imperi tardà (a partir del segle III dC), els emperadors van continuar distanciant-se dels ideals republicans de la República Romana, i cada vegada més es van equiparar amb l'estat, per tant el delicte va deixar d'aplicar-se per ofeses contra l'estat romà i més en casos en els que s'ofenia a l'emperador com a tal.
Tot i que legalment el princeps civitatis (títol oficial de l'emperador, que significa, aproximadament, "primer ciutadà") mai no podia convertir-se en sobirà perquè la república mai va ser oficialment abolida, els emperadors van començar a ser deïficats i venerats religiosament, primer pòstumament però més tard (durant el Dominat) mentres eren vius i governaven. Per tant aquests emperadors deïficats gaudien de la mateixa protecció legal que s'atorgava a les divinitats del culte estatal. Més tard, quan el cristianisme va reemplaçar el paganisme a l'Imperi Romà, aquesta tradició de venerar el monarca o l'emperador com una figura quasi religiosa va continuar.
Altres concepcions sobre que era considerat un delicte contra la majestat o un delicte contra la corona van predominar en els regnes europeus que van sorgir a principis del període medieval. A l'Europa feudal, els sistemes jurídics classificaven alguns delictes de lesa majestat, encara que no fossin dirigits intencionadament o específicament contra la Corona. Per exemple: la falsificació de divises es va classificar com a delicte de lesa majestat perquè les monedes portaven l'efígie i/o l'escut d'armes del monarca.
Amb la progressiva desaparició de les monarquies absolutes a Europa, la lesa majestat va arribar a considerada allà com un crim menys greu. No obstant això, alguns dels delictes anteriorment classificats com el delicte de lesa majestat encara podrien ser processats com a traïció. Algunes repúbliques encara classifiquen qualsevol delicte contra els màxims representants de l'estat com a delicte. Les lleis de lesa majestat encara s'apliquen avui en dia en monarquies fora d'Europa, especialment a la Tailàndia moderna i Cambodja.
Bibliografia[modifica]
- «Lesa majestat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William. A Concise Dictionary of Greek and Roman Antiquities (en anglès), 6 agost 1989.