Lluís Sedó i Guichard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Sedó i Guichard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1873 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1952 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Governador del Banc d'Espanya
agost 1921 – març 1922
← José Maestre Pérez – Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor →
President de Foment del Treball Nacional
1911 – 1913
← Lluís Muntadas i Rovira – Eduard Calvet i Pintó →
Diputat a Corts
16 juny 1899 – 24 abril 1901 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAntoni Sedó Pàmies Modifica el valor a Wikidata
GermansArtur Sedó Guixart Modifica el valor a Wikidata

Lluís Sedó i Guichard (Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) fou un empresari i polític català, fill d'Antoni Sedó Pàmies.[1]

Biografia[modifica]

S'encarregà de la fàbrica cotonera de la seva família a Esparreguera, Manufactures Sedó. Fou elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1899.[2] Posteriorment defensà els interessos econòmics de la Lliga Regionalista i el 1912 fou assessor econòmic de José Canalejas i Méndez. Participà en les comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l'estudi del futur estatut d'autonomia de Catalunya de 1913 i 1918. Després de la vaga general de 1917 fou un dels empresaris que va promoure la Comissió Mixta per a la resolució dels problemes socials de Barcelona el 1919. En aquest aspecte, Sedó segurament representa el sector més democràtic de la patronal catalana d'inicis del segle xx.[3][4]

També fou president de Foment del Treball Nacional el 1911 (fou secretari el 1901), de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1912-1914 i 1918-1921),[5] senador (1914-1922) i governador del Banc d'Espanya d'agost de 1921 a març de 1922[6] per iniciativa de l'aleshores ministre de finances Francesc Cambó. Participà en l'elaboració de la llei d'Ordenació Bancària.

Obres[7][modifica]

  • Expansión comercial en Marruecos (1909)
  • Actuación de las Corporaciones económicas en el problema de las aguas (1912)

Fons documental de la Família Sedó[modifica]

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva la documentació de les activitats econòmiques i polítiques de la Família Sedó, entre 1868 i 1975. El fons inclou, entre d'altres, documents polítics i correspondència d'Antoni Sedó i Pàmies; discursos i correspondència de Lluís Sedó i Guichard; i discursos, conferències, articles de premsa i correspondència d'Alfredo Sedó Peris Mencheta. També forma part del fons un seguit de documents vinculats a l'empresa familiar Manufactures Sedó, S.A. (1890-1963).[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Lluís Alfons Sedó i Guichard». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Sedó y Guichard, Luis», Historico de Diputados 1810-1977, Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. ↑ Josep Ràfols i Esteve, Els industrial i polítics al primer terç del segle xx. El cas de Lluís Alfons Sedó, Tesina de Màster d'Història Comparada, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, 102 pàgines
  4. ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  5. ↑ «Els presidents i secretaris de la Cambra de Comerç de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 febrer 2014].
  6. ↑ Governadors del Banc d'Espanya
  7. ↑ Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Inventari del Fons de la Família Sedó. Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Guerau Maristany i Oliver 		President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
1912 – 1914 		Succeït per:
Lluís Ferrer-Vidal i Soler
Precedit per:
Lluís Ferrer-Vidal i Soler 		President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
1918 – 1921 		Succeït per:
Josep de Caralt i Sala
Precedit per:
José Maestre Pérez 		Governador del Banc d'Espanya

1921-1922 		Succeït per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Precedit per:
Lluís Muntadas i Rovira 		President de
Foment del Treball Nacional
1911-1913 		Succeït per:
Eduard Calvet i Pintó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Sedó_i_Guichard&oldid=33443393»