Ludmila de Bohèmia
 Estàtua de la duquessa amb Venceslau (Pacow, R. Txeca) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Ludmila 860 (Gregorià)  Mělník |
| Mort | 15 setembre 921 (60/61 anys) Tetín (Principat de Bohèmia) |
| Causa de mort | Estrangulació i homicidi |
| Sepultura | Església de Sant Jordi (Hradčany, Praga) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| duquessa i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Beatificació | Venerat des del s. X |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Svatého Jiří (Sant Jordi, Praga) |
| Festivitat | 16 de setembre |
| Iconografia | Com a reina, amb un nen petit (Venceslau) |
| Patrona de | República Txeca, Bohèmia |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Cònjuge | Bořivoj I de Bohèmia |
| Fills | Spytihněv I, Duke of Bohemia (en)  , Vratislav I de Bohèmia |
| Pare | Slavibor (en) |
 | |
Ludmila de Bohèmia (Mělník, Bohèmia, ca. 860 - Tetín, 15 de setembre de 921) fou una duquessa consort de Bohèmia, àvia de Venceslau I de Bohèmia. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Biografia[modifica]
Ludmila va néixer a Mělník, filla del príncep eslau Slavibor. Va casar-se amb Bořivoj I de Bohèmia, primer duc de Bohèmia que va abraçar el cristianisme. Els dos van convertir-s'hi cap al 871, probablement a causa de la predicació dels sants Ciril i Metodi. La seva conversió i els seus esforços per difondre la nova religió a les seves terres no foren ben rebuts i van haver de marxar del país. Van poder tornar i hi regnaren alguns anys abans de retirar-se a Tetín, prop de Beroun.
Ludmila va ocupar-se de l'educació dels seus nets Venceslau i Boleslau. El duc Bořivoj I fou succeït pel seu fill Spytihněv, que només regnà dos anys i fou succeït pel seu germà Vratislav. Aquest, mort en 921, deixà el regne al seu fill de vuit anys Venceslau, que havia estat educat cristianament per la seva àvia Ludmila i instaurà el cristianisme com a religió oficial de l'estat.
Ludmila i Drahomíra[modifica]
La mare de Venceslau, Drahomíra, estava gelosa per la influència de Ludmila sobre els seus fills. Envià dos sicaris a Tetín perquè la matessin: la tradició diu que la van escanyar amb el seu propi vel; com a càstig, es diu que Drahomíra morí quan la terra s'obrí al seu pas i l'empassà.
-
Mort de Ludmila, miniatura del s. XIV -
Santa Ludmila escanyada, escultura del s. XIX -
Estàtua al Pont de Carles de Praga, s. XVIII -
Ludmila ensenyant a Venceslau, amb Drahomíra, per Josef Mathauser, s. XIX
.JPG)
Veneració[modifica]
Ludmila fou enterrada a l'església de Sant Miquel de Tetín. Cap al 1100, les seves restes foren portades a Praga, i avui són a l'església de Sant Jordi del castell de Praga.
Fou canonitzada poc després de morir i és venerada com a patrona de Bohèmia, amb festivitat el 16 de setembre. ed on September 16.
-
Església de Tetín, sobre el lloc on va morir -
Basílica de S. Jordi (Praga) -
Interior de S. Jordi, amb el sarcòfag de Ludmila a la dreta
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ludmila de Bohèmia |
- Christianus Monachus, "Vita et Passio sancti Venceslai et sanctae Ludmilae avae eius," en Magnae Moraviae Fontes Historici (Brno, 1967), 186-199.
- Ingham, N. W., "The Lost Church Slavonic Life of Saint Ludmila," en Studia Slavica Mediaevalia et Himanistica. Riccardo Piccio dicata. T. 1-2 (Roma, 1986), 349-360.