Malaltia neurològica progressiva
Durant els darrers anys s'han assolit importants avenços en el coneixement i tractament de les malalties neurològiques. Tot i aquest avenç, però, la causa d'algunes d'elles segueix essent desconeguda i l'únic atribut comú n'és la progressiva i gradual afectació de part o parts del sistema nerviós central.
Aquesta alteració neurològica es tradueix principalment en dèficits motors, sensitius o ambdós, i és causa de discapacitat i minusvalidesa. En alguns casos, la presència de deteriorament cognitiu (trastorns de la parla, de l'atenció, de la memòria, de les capacitats intel·lectives...) augmenta la dependència i afecta la qualitat de vida tant del pacient com de la família.
La complexitat de símptomes i complicacions, la seva variabilitat i l'absència d'un tractament curatiu efectiu fan impossible l'abordatge d'aquests pacients per un sol professional de la salut, per la qual cosa la tendència actual es dirigeix vers l'atenció en unitats o hospitals especialitzats en patologies neurològiques que, amb la participació d'equips interdisciplinaris, ofereixen aquells serveis que el pacient i la seva família requereixen per al tractament simptomàtic, la neurorehabilitació, el manteniment i l'adaptació al medi.
Malalties[modifica]
Esclerosi múltiple[modifica]
L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica del SNC de causa desconeguda, tot i que se suggereix que es deu a un trastorn de la immunitat a un virus.
Ataca la beina de mielina que envolta la fibra nerviosa, encarregada de transmetre els impulsos al cervell i a la medul·la espinal. Allà on ha estat destruïda la mielina, a diversos llocs del sistema nerviós, hi apareixen plaques de teixit endurit (esclerosi) i la conducció nerviosa en resulta alterada.
Si bé al seu començament sol cursar en forma de brots, amb exacerbacions i remissions, sovint evoluciona vers una forma progressiva o apareixen seqüeles neurològiques estables que s'acumulen amb el temps. Les manifestacions clíniques són variables i depenen de la localització i extensió de les lesions. Les plaques poden situar-se a la medul·la espinal, al cervell i al cerebel, hi donem una gran varietat de signes i símptomes: pèrdua de força, fatiga, incoordinació, trastorns visuals, alteracions sensitives, disfunció dels esfínters, trastorns sexuals, alteracions cognitives i emocionals.
Malgrat que el curs de l'EM és modificat amb els recursos farmacològics més nous, el diagnòstic i el tractament de les complicacions és complex i requereix la participació d'un equip interdisciplinari amb diferents especialistes que treballen conjuntament per unificar tractaments individuals dins un pla que contempli els dèficit d'un determinat pacient.
La malaltia de Parkinson[modifica]
La malaltia de Parkinson, descrita per primer cop per J. Parkinson el 1817, és una malaltia del SNC que afecta les estructures encarregades del moviment, l'equilibri, el manteniment del to muscular i la postura.
Una d'aquestes estructures és la substància negra, nucli de la base del cervell i que conté la dopamina, un neurotransmissor essencial per a la regulació del moviment. La malaltia es manifesta per mitjà de tremolor, alentiment, rigidesa i alteracions de l'equilibri, de la postura i de la marxa.
El tractament és farmacològic i les intervencions quirúrgiques hi són indicades en alguns casos, però la fisioteràpia pot ser de gran ajuda per a la correcció o alleugeriment dels problemes motors del pacient.
L'esclerosi lateral amiotròfica[modifica]
L'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), clàssicament, s'ha descrit com una malaltia que cursa amb atròfia i debilitat progressiva dels músculs esquelètics, espinals i bulbars a causa de la degeneració de les neurones motores de la banya anterior de la medul·la i del sistema corticoespinal. En general, hi és preservada la funció sensitiva. S'acompanya d'alteració de la parla (disàrtria) i dificultats per a la deglució. La labilitat emocional també hi és freqüent.
Com en altres malalties neurològiques progressives, l'etiologia n'és encara desconeguda, tot i que li és atribuïda una possible causa vírica, tòxica, genètica o endocrina.
En l'actualitat no es disposa de fàrmacs efectius que actuïn sobre el curs de la malaltia, però sí per pal·liar-ne els símptomes. Això no obstant, la rehabilitació, amb la participació de diferents professionals i des de les fases més primerenques de la malaltia, millora la qualitat de vida d'aquests pacients.
Enllaços externs[modifica]
- Article Institut Guttmann: Les malalties neurològiques progressives Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., tret amb la seva autorització.