Marcusenius schilthuisiae
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 181932  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Osteoglossiformes |
| Família | Mormyridae |
| Gènere | Marcusenius |
| Espècie | Marcusenius schilthuisiae Boulenger, 1899 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Marcusenius schilthuisiae és una espècie de peix pertanyent a la família dels mormírids i a l'ordre dels osteoglossiformes.[1]
Etimologia[modifica]
Marcusenius fa referència a l'alemany Johann Marcusen[2] (el primer ictiòleg a estudiar els mormírids de forma sistemàtica),[3] mentre que l'epítet schilthuisiae al·ludeix a la conservadora del Museu de Zoologia de la Universitat d'Utrecht, Louise Schilthuis, la qual identificà aquesta espècie el 1891 amb el nom de Mormyrus grandisquamis.[3]
Descripció[modifica]
Fa 14,8 cm de llargària màxima. Origen de l'aleta dorsal situat darrere del de l'anal. La base de l'aleta dorsal acaba molt abans de l'aleta anal. Franja fosca, generalment visible, entre les aletes dorsal i anal. 42-54 escates a la línia lateral. 21-25 escates entre els orígens de les aletes dorsal i anal. 23-28 radis a l'aleta dorsal i 32-35 a l'anal. Boca terminal. Dents bicúspides (5 al maxil·lar superior i 6 a l'inferior). Musell arrodonit, pas rom. Nariu anterior a mig camí entre l'extrem anterior del musell i l'ull. Distància preanal més curta que la predorsal. Aleta anal notablement més llarga que la dorsal. Altures de les aletes dorsal i anal més curtes que llurs longituds. Les aletes pectorals són el doble de llargues que les pelvianes. Cap, peduncle caudal i franja tranversal més foscos que la resta del cos. Òrgan elèctric amb tiges o fibres innervades a la part anterior.[4]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima tropical (24 °C-28 °C),[2] el qual viu a Àfrica: és un endemisme de la conca del riu Congo[4] a la República Democràtica del Congo,[5] incloent-hi els rius Tshuapa,[4][6] Sangha,[7] Ubangui,[7] Cuango[7] i Kasai,[7] i els llacs Pool Malebo[8] i Mai-Ndombe.[2]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans[2] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (15 de 100).[9]
Referències[modifica]
- ↑ Boulenger, G. A., 1899. Matériaux pour la faune du Congo. Zoologie.--Série I. Poissons nouveaux du Congo. Quatrieme Partie. Polypteres, Clupes, Mormyres, Characins. Annales du Musee du Congo (Ser. Zoology), vol. 1 (fasc. 4): 59-96, Pls. 30-39. Pàg. 73.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 FishBase (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 The ETYFish Project - Fish Name Etymology Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Boden, G., G. G. Teugels i C. D. Hopkins, 1997. A systematic revision of the large-scaled Marcusenius with description of a new species from Cameroon (Teleostei: Osteoglossomorpha: Mormyridae). J. Nat. Hist. 31:1645-1682. Pàg. 1660. [1]
- ↑ List of Freshwater Fishes reported from Congo (Democratic Republic of the) - FishBase (anglès)
- ↑ Species in Ruki River Region - FishBase (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 UICN (anglès)
- ↑ Species in Malebo Pool - FishBase (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia[modifica]
- Anònim, 1997. Registres de peixos dins de la base de dades de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren.
- Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres. Pàg. 54
