Mayana Zatz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMayana Zatz

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) מעיינה זץ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Tel-Aviv Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Biociències de la Universitat de São Paulo - doctorat (1970–1974)
Universitat de Califòrnia - investigadora postdoctoral (–1977)
Universitat de Califòrnia a Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiOswaldo Frota-Pessoa i Michael Kaback Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGenètica i bioquímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòloga, genetista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Mayana Zatz (Tel Aviv, 16 de juliol de 1947) és una biòloga i genetista molecular, escriptora i filantropa brasilera. És professora a la Universitat de São Paulo i actualment és la seva degana investigadora.

Biografia[modifica]

Infantesa i formació[modifica]

El seu pare, Lony Eden (1912-1984) era de Dorohoi, Romania i la seva mare Ella Kott Eden (n. 1914) era de Varsòvia. El 1939, els seus pares van fugir dels alemanys i van arribar a Israel on van néixer Mayana i la seva germana. Des d'allà, la família es va traslladar a França i hi van viure fins al 1955, quan van migrar cap al Brasil.[1]

Mayana va obtenir una llicenciatura en biologia a la Universitat de São Paulo el 1968, un màster i un doctorat en Ciències Biològiques per la Universitat de São Paulo el 1970 i 1974, respectivament. Va cursar el post-doctorat en Genètica Mèdica a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) el 1977 i obtingué el seu títol de livre-docência de la Universitat de São Paulo el 1987.[2]

Estudis sobre la distròfia muscular[modifica]

Mayana es va interessar per l'estudi de les distròfies musculars quan estava a la universitat i va seguir un pacient d'una família amb una alta incidència de la malaltia i que volia formar una família. El 1969, la doctora Zatz va començar la seva tasca d'assessorament genètic en famílies portadores de malalties neuromusculars, per tal d'avaluar-lo i informar-ne el risc de tenir descendència amb un problema similar. Dotze anys més tard, va tornar a contactar amb aquestes mateixes famílies i va comprovar que la majoria de les famílies d'alt risc havien evitat tenir fills. D’altra banda, Mayana es va sorprendre en veure com s’havien abandonat els nens malalts nascuts durant aquest període. Aquests nens generalment tenien un desenvolupament mental normal, però els seus problemes musculars no es tractaven, no anaven a l'escola ni se'ls feia fisioteràpia.[3]

Associació Brasilera de Distròfia Muscular[modifica]

El 1981, Mayana i el seu equip van fundar l'Associació Brasilera de Distròfia Muscular (ABDIM) a l'Institut de Biociència de la USP.[3] ABDIM va ser el primer centre d'assistència de portadors de distròfies a l'Amèrica Llatina, tractant setmanalment un centenar de nens i adolescents, més les visites eventuals que d'aproximadament 300 persones al mes. La institució ofereix tractaments de fisioteràpia, hidroteràpia, activitats recreatives, activitats que estimulen la creativitat i el raonament, a més de suport psicològic i individual per als portadors i els seus parents.[4][5]

Descobriments genètics[modifica]

A la darreria del 1995, la doctora Zatz, la professora Maria Rita Passos Bueno i la doctoranda Eloísa de Sá Moreira van ser els primers científics del món en trobar un dels gens relacionats amb una distròfia que afecta els braços i les cames.[6]També van cartografiar el gen responsable de la síndrome de Knobloch, que causa un tipus de ceguesa progressiva.[7][8]

Reconeixements[modifica]

Amb el genetista Moshe Szyf (2019).

Actualment és membre del Projecte Internacional de Genoma Humà,[9] de l'Acadèmia de Ciències de l'Estat de São Paulo i de l'Acadèmia Brasilera de Ciències.[10] Segons l'Institut d'Informació Científica, el seu treball ha estat citat 1.500 vegades en 102 publicacions entre 1977 i 1997. Ha tingut 173 articles i aproximadament 150 articles publicats en revistes estrangeres com Nature Genetics i Human Molecular Genetics.[11] També és columnista de la revista brasilera Veja.[12]

La professora Zatz ha rebut nombrosos premis, com ara el premi L’Oréal-UNESCO per a dones de ciència del 2000 i el premi Claudia Woman of the Year del 2001 i va rebre el premi TWAS de 2003.[13][14][15] També va ser guardonada amb la Gran Creu de l'Orde Nacional del Mèrit Científic.[10] El 2008 va rebre el diploma Bertha Lutz, per la seva tasca en pro dels joves,[16] el premi México, de Ciència i Tecnologia i el premi Walter Schmidt, per la seva aportació en el camp de la salut. El 2011 va rebre el premi Conte Gaetano, pel seu activisme social.[17]

Des del començament de la seva carrera, Zatz ha assistit aproximadament a 16.000 persones de famílies afectades per malalties genètiques (majoritàriament problemes neuromusculars), que és el nombre més elevat de casos registrats al món.[18]

Referències[modifica]

  1. «Mayana Zatz» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 5 març 2019].
  2. «Mayana Zatz» (en portuguès brasiler). Escavador. [Consulta: 25 gener 2022].
  3. 3,0 3,1 Moura, Mariluce; Pivetta, Marcos «Mayana Zatz: Con un ojo en la razón y el otro en el corazón» (en castellà). Pesquisa FAPESP, 2005-04 [Consulta: 25 gener 2022].
  4. «Associação Brasileira de Distrofia Muscular sem fins lucrativos» (en portuguès brasiler). ABDIM. [Consulta: 25 gener 2022].
  5. Toledo Ferreira, Mariana «Mayana Zatz: uma intelectual nas ciências biológicas?» (pdf). 38º encontro anual da ANPOCS, 2014.
  6. Bueno, M. R. P.; Moreira, E. S.; Vainzof, M.; Chamberlain, J.; Marle, S. K. «A common missense mutation in the adhalin gene in three unrelated Brazilian families with a relatively mild form of autosomal recessive limb-girdle muscular dystrophy» (en anglès). Human Molecular Genetics, 4, 7, 01-07-1995, pàg. 1163–1167. DOI: 10.1093/hmg/4.7.1163. ISSN: 0964-6906.
  7. Sertie, A. «A gene which causes severe ocular alterations and occipital encephalocele (Knobloch syndrome) is mapped to 21q22.3». Human Molecular Genetics, 5, 6, 01-06-1996, pàg. 843–847. DOI: 10.1093/hmg/5.6.843.
  8. Pivetta, Marcos «El centro de las distrofias» (en castellà). Pesquisa FAPESP, 2012-05 [Consulta: 25 gener 2022].
  9. Zatz, Mayana «Projeto genoma humano e ética» (en portuguès). São Paulo em Perspectiva, 14, 2000-07, pàg. 47–52. DOI: 10.1590/S0102-88392000000300009. ISSN: 0102-8839.
  10. 10,0 10,1 «Mayana Zatz» (en portuguès brasiler). Academia Brasileira de Ciências. Arxivat de l'original el 19/05/2003. [Consulta: 25 gener 2022].
  11. «Mayana Zatz - Research Supported by FAPESP» (en anglès). CDi/FAPESP. [Consulta: 25 gener 2022].
  12. VEJA.com: Genética | Mayana Zatz Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine. (Portuguese)
  13. «Brasileña Mayana Zatz Premio LOREAL 2001 para las Mujeres y la Ciencia» (en castellà). Radio Caracol, 28-02-2001. [Consulta: 25 gener 2022].
  14. «Investigadora gana el Premio Claudia» (en castellà). Pesquisa FAPESP, 2001-10. [Consulta: 25 gener 2022].
  15. «Prizes and Awards». The World Academy of Sciences, 2016.
  16. «Homenagem às agraciadas do Diploma Bertha Lutz» (en portuguès brasiler). Senado do Brasil, 11-03-2008. [Consulta: 25 gener 2022].
  17. Barros, Sandro. «Mayana Zatz, geneticista premiada no Brasil e no exterior | Jornal DR1» (en portuguès brasiler). Jornal DR1, 05-07-2020. [Consulta: 25 gener 2022].
  18. «Women in science - Brazilian geneticist Mayana Zatz, tracking rare diseases» (en anglès). France 24, 03-07-2017. [Consulta: 25 gener 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mayana Zatz