Mercury
| Tipus | llenguatge de programació, llenguatge de programació funcional, llenguatge de programació orientat a objectes, llenguatge de programació purament funcional i llenguatge de programació multiparadigma  |
|---|---|
| Data de creació | 8 abril 1995 |
| Desenvolupador | Universitat de Melbourne |
| Paradigma de programació | programació lògica, programació orientada a objectes, programació funcional, programació multiparadigma i purely functional programming (en)  |
| Darrera versió estable | 22.01.8 () |
| Influenciat per | Prolog, Haskell i Hope |
| Extensió dels fitxers | m |
| Codi font | Codi font |
| Llicència | GNU General Public License |
| Etiqueta d'Stack Exchange | Etiqueta |
| Pàgina web | mercurylang.org |
Mercury[1] és un llenguatge de programació lògic-funcional dirigit a aplicacions del món real.[2] Està desenvolupat a la Universitat de Melbourne sota la supervisió de Zoltan Somogyi. La primera versió va ser desenvolupada per Fergus Henderson, Thomas Conway i Zoltan Somogyi i va ser editada l'abril del 1995.
Característiques[modifica]
Mercury té diverses característiques adreçades a una millor enginyeria de software. És compilat i no interpretat. Presenta un sofisticat i estricte sistema de tipus i modes. Els seus autors proclamen que aquestes característiques, combinades amb la natura abstracta de la programació lògica i la divisió en mòduls, faciliten l'escriptura ràpida de programes fiables.
Mercury és més pur i més declaratiu que Prolog, car no té les instruccions extra-lògiques de Prolog tal com cut (que evita el backtracking) i l'entrada/sortida imperativa. Això permet una millor optimització dels programes, però fa que la codificació d'algorismes seqüencials sigui més complicada. Gràcies a les optimitzacions, els programes escrits en Mercury són significativament més ràpids que els equivalents escrits en Prolog.[3][4]
Mercury està disponible per a la majoria de plataformes Unix, Mac OS X, i MS-Windows.
Programes notables escrits en Mercury inclouen el compilador Mercury, la base de dades deductiva Aditi i el programa de formatació Prince XML.
Rerefons[modifica]
Mercury té diversos rerefons de compilació (ang:back-ends), que permeten compilar codi Mercury als següents llenguatges i màquines virtuals:
- Llenguatge C de baix nivell per a GNU Compiler Collection (GCC) (el rerefons original de Mercury).
- Llenguatge C d'alt nivell.
- Common Intermediate Language (IL) per a.NET (CLR).
- Java bytecode per a JVM.
- Assembler via el rerefons GCC.
(els tres darrers encara de qualitat incompleta)
Mercury també s'ha emprat en Aditi, una base de dades deductiva desenvolupada a la Universitat de Melbourne.
Mercury té una interfase de llenguatges forans, que permet enllaçar amb codi escrit en altres llenguatges de programació. Són els següents:
| Rerefons | Llenguatge(s) forans |
|---|---|
| C (both levels) | C |
| IL | IL, C# or Managed C++ |
| Java | Java |
Per a altres llenguatges cal encadenar-los des dels mencionats. Tanmateix això vol dir que el codi forà pot caldre reescriure'l per als diferents rerefons, altrament la portabilitat entre rerefons es perdria.
Example: Hola món[modifica]
Hola món en Mercury:
:- module hello.
:- interface.
:- import_module io.
:- pred main (io::di, io::uo) is det. % signatura de 'main'
:- implementation.
main(!IO):- % el prefix '!' indica variable d'estat que es desdobla en estat entrant i estat sortint
io.write_string("Hola, Món!\n", !IO).
Adaptat de la guia (tutorial) de Ralph Becket.[5]
La sintaxi de clàusules deriva del llenguatge Prolog
- el separador de seqüència és la coma indicant conjunció d'objectius
- el separador d'alternatives és el punt-i-coma indicant disjunció d'objectius
:- module hailstone.
:- interface.
:- import_module int, list.
:- func hailstone(int) = list(int).
:- pred hailstone(int::in, list(int)::out) is det.
:- implementation.
hailstone(N) = S:- hailstone(N, S).
hailstone(N, [N|S]):-
(N = 1 -> S = []
; N mod 2 = 0 -> hailstone(N/2, S)
; hailstone(3 * N + 1, S)).
:- end_module hailstone.
Referències[modifica]
- ↑ «The Mercury Project: Home». [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ «The Mercury Project: Papers and Presentations». [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ «The Mercury Project: Benchmarks». [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ Somogyi, Zoltan; Henderson, Fergus; Conway, Thomas «The execution algorithm of Mercury: an efficient purely declarative logic programming language». Journal of Logic Programming. Mercurylang.org, 1–3, October–desembre 1996, pàg. 17–64. DOI: 10.1016/S0743-1066(96)00068-4.
- ↑ Tutorial de Mercury (anglès)
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina Oficial de Mercury (anglès)
