Missa Brevis (Bernstein)
 El compositor en una imatge de 1971  | |
| Forma musical | missa |
|---|---|
| Compositor | Leonard Bernstein |
| Data de publicació | 1988 |
| Estrena | |
| Estrena | 1989 |
| Escenari | Atlanta, comtat de Fulton |
 | |
La Missa Brevis de Leonard Bernstein és una composició musical realitzada a partir de diversos textos de la missa ordinaria per a cor mixt, un contratenor solista i percussió. És també la última obra coral de Benstein, ja que l'autor va morir un any després de la seva conclusió el 1989.
Descripció[modifica]
L'origen de l'obra es troba en la música incidental que Bernstein va compondre per una adaptació de l'obra teatral de Jean Anouilh L'Alosa, dirigida per Lillian Hellman el 1955. L'obra narra els esdeveniments que envolten la figura de Joana d'Arc i el seu judici. Això va condicionar a Bernstein per compondre una música coral amb un regust medieval o del Renaixement primerenc per tal d'encaixar en l'atmosfera de l'obra.[1]
Robert Shaw, director de l'Orquestra Simfònica d'Atlanta, va assisitr com a pública a una de les primeres funcions i, després de l'espectacle, es va apropar a Bernstein i li va suggerir adaptar la música incidental per a convertir-la en una missa brevis.[2] Bernstein va seguir el suggeriment de Shaw, però 33 anys més tard, en homenatge a la jubilació de Shaw com a director de l'Orquestra Simfònica d'Atlanta el 1988.[2][3] Més endavant el mateix director enregistraria l'obra amb l'Atlanta Symphony Chorus.
La Missa Brevis de Bernstein és encara interpretada freqüentment. La seva durada permet que sigui utilitzada en un marc litúrgic, alhora que és prou interessant com a peça de concert.
Moviments[modifica]
Kyrie[modifica]
Escrit en la Do major,és un moviment molt curt que només dura tretze compassos. L'enfocament del text és poc habitual, en comparació a al que havien fet abans altres compositors. Mentre que la majoria de vegades se sol posar l'accent en la paraula “eleison” ("tingueu pietat”), mitjançant la repetició i l'allargament de la paraula, Bernstein se centra més aviat en la paraula “kyrie” (“Senyor”). La repetició insistent de la paraula “kyrie” crea una sensació percussiva a cada "k".[4] la concentració de Bernstein en la paraula "kyrie" combinada amb el conrtast lent però dinàmic crea una sensació de plany intensa.
Gloria[modifica]
La majoria del material d'aquest moviment és directament derivat del cor de L'Alosa titulat, "Gloria."[5] No obstant, en la partitura publicada de la Missa Brevis va ser prollongat per tal d'encabir-hi el text addicional de "laudate dominum."
Tot i que el moviment gira entorn de la tonalitat de La, l'ús de tons no harmònics que no es resolen crea ambigüitat en la tonalitat del moviment. Els primers onze compassos és una fluctuació entre La major i menor fins que se situa en Mi menor en el compas 12. Això serveix com una introducció al contratenor solista.
El llenguatge harmònic en aquest moviment és una barreja d'estils Medieval i del Renaixement l'estil musical propi de l'Amèrica de mitjans de segle xx. També ha estat descrit com una música de "ritmes vitals" i "harmonies punyents."[6]
El "Gloria" no és només el moviment més llarg de la Missa Brevis; també és considerat el més difícil de cantar. El moviment reclama una afinació perfecta tot mantenint un tessitura molt alta per a sopranos, tenors i baixos.[7] Igual que tots es altres moviments de l'obra, el "Gloria" és completament a cappella deicanty de banda la percussió que no proporciona molta ajuda als cantants.
Sanctus[modifica]
En aquest mociment Bernstein crea el que sembla un organum.
Bernstein crea eficaçment una estètica que recorda la música del segle xiv.
Benedictus[modifica]
Tot i que comença un conjunt nou de text, el "Benedictus" es considera una continuació del "Sanctus." Aquest semi-moviment utilitza el mateix format estructural del "Sanctus." Gran part del moviment consisteix en el contratenor solista realitzant un recitatiu seguit per una resposta coral en el text "osanna en excelsis."
Les dinàmiques es poden descriure com a quelcom molt contrastant. L'ús de crescendo en aquesta part de l'obra és bastant extens i hi ha un moviment freqüent entre forte i piano.
Agnus Dei[modifica]
Bernstein dirigeix el material d'obertura del "Gloria" a l'inici de l'"Agnus Dei." Els acords d'obertura són gairebé exactament iguals.
Dona Nobis Pacem[modifica]
Rítmicament aquesta secció final de la Missa Brevis és molt ballable: Empra una mètrica triple canvia entre 3/4 i 6/8. La percussió te les instruccions d'improvisar la seva part creant així a cada actuació una versió de la peça veritablement única en timbre i textura.
Referències[modifica]
- ↑ Jackson, Richard «Choruses from "The Lark," by Jean Anouilh. For Full Chorus of Mixed Voices (Or Septet of Solo Voices) A Cappella by Leonard Bernstein». Notes. Music Library Association, 22, 4, 1966, pàg. 1317. DOI: 10.2307/895248. ISSN: 1534-150X. JSTOR: 895248.
- ↑ 2,0 2,1 Jack Gottlieb. “Choral Works” in Working with Bernstein, 198-210. New York: Amadeus Press, 2010.
- ↑ Jack Gottlieb.
- ↑ Jonathan A. Talberg. “A Conductor’s Guide to Leonard Bernstein's Chirchester Psalms and an Introduction to and Analysis of Leonard Bernstein's Miss Brevis.” DMA diss., University of Cincinnati, College-Conservatory of Music, 2004.[1] Arxivat 2013-06-26 a Wayback Machine.
- ↑ Jonathan A. Talberg.
- ↑ Richard Jackson.
- ↑ Jonathan A. Talberg
Enllaços externs[modifica]
- Gottlieb, Jack. “La música coral de Leonard Bernstein; reflexions de teatre i litúrgia.” Revisió Coral americana 10. 4 (1968): 155
- Pasles, Chris. “Oceà Pacífic Chorale per Cantar Un de Leonard Bernstein Últimes Feines : Tribut: El famed director Missa Brevis, un difícil i rhythmic peça, debutarà en un format expandit dimecres al Comtat Taronja que Actua Centre d'Arts,” Temps de Los Angeles, (30 d'octubre de 1990).
- Stearns, David P. La Filadèlfia Inquirer, “Actuant Bernstein música d'un 1955 Joan de Arc Joc.” (1 de març de 2011).