Muralles Carlines de Castelló de la Plana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i monument  | |||
| Part de | Plaza de la Muralla Liberal (Castellón) (es)  | |||
| Construcció | 1837 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 30 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castelló de la Plana (Plana Alta) | |||
| Localització | Plaza de la Muralla Liberal | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 15 desembre 1994 | |||
| Identificador | RI-51-0008996 | |||
| Codi IGPCV | 12.05.040-017[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0008996 | |||
| Codi IGPCV | 12.05.040-017[1] | |||
Les Muralles Carlines, també anomenades Muralles Guerres Carlines de Castelló, és com es denomina a les restes de la muralla que s'elevava a la ciutat de Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, a la primera meitat del segle xix, possiblement el 1837. Està situada al centre de la ciutat, en l'anomenada plaça de la Muralla Liberal.[2]
Està catalogada, per declaració genèrica, com Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial número: RI-51-0008996 i data d'anotació 15 de desembre de 1999, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[2][3]
Descripció històric-artística[modifica]
Castelló de la Plana va patir setge per part de les forces carlines durant el juliol de 1837, ja que durant les Guerres Carlines Castelló es va mantenir fidel a Isabel II, per la qual cosa va ser assetjada en repetides ocasions per les tropes del general carlí Ramon Cabrera. Aquest fet va obligar els seus habitants a aixecar unes noves muralles. Un cop passat el perill van ser enderrocades, cap de l'any 1855, però voltes a aixecar durant la Segona Guerra Carlina (1873 - 1874).[4]
Actualment, només queden algunes restes de la muralla que es va aixecar en 1837, sense connexió amb la muralla medieval i presentant fossat, sis portes, així com algunes bateries.[5][3]
En concret, les restes que queden a la Plaça de la Muralla Lliberal, formaven part de la Bateria del Gas, la qual era un bastió d'artilleria.[6]
Aquest nou mur s'estenia per l'oest de la ciutat de Castelló, abastant el que actualment es coneix com les rondes de la Magdalena i del Millars, arribant fins al conegut portal de Sant Francesc; mentre, per l'est, el recinte emmurallat s'estenia pel carrer Guitarrista Tàrrega, la part baixa del carrer Governador i finalment, el carrer de les Moreres, arribant fins al portal de Sant Roc.[5]
També hi ha altres restes documentats per excavacions arqueològiques realitzades a la ciutat, uns es localitzen en l'anomenada Plaça Dolçainer de Tales i altres entre els carrers Prim i Marquès de l'Ensenada. Les primeres han permès documentar el tram de fossat de la muralla carlina, el qual recorre la plaça orientat de nord-est a sud-oest. També s'ha aconseguit documentar l'existència d'una séquia, anomenada de Coscollosa, que pot datar-se al segle xiv.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ 2,0 2,1 «Sección 1ª. Bienes de interés cultural - Generalitat Valenciana» (en castellà). [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Muralla Liberal» (en castellà). Arxivat de l'original el 13/05/2014. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ http://www.monumentalnet.org/comunidad_valenciana/castellon_castello/castellon_de_la_plana_castello_de_la_plana/castellon/muralla_liberal_de_castellon.php[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 file:///C:/Users/Montse/Downloads/Dialnet-ExcavacionArqueologicaEnLaMurallaDeLaCalleGaibielD-915806%20(1).pdf
- ↑ http://www.turismodecastellon.com/103131_es/Restos-murallas-carlistas-(Castell%C3%B3n-de-la-Plana)-para-amantes-de-la-historia/ Arxivat 2015-05-12 a Wayback Machine.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralles Carlines de Castelló de la Plana |