Vés al contingut

Paràbola de la figuera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Figuera amb brots

La paràbola de la figuera és una paràbola de Jesucrist explicada en els tres Evangelis sinòptics: Mateu XXIV, 32-35; Marc XIII, 28-31; i Lluc XXI, 29-33. No ha de ser confosa amb la Paràbola de la figuera estèril, a sant Lluc, XIII, 6-9.

Aquesta paràbola és immediatament seguida d'una exhortació a la vigilància.

Text[modifica]

29 I els digué una paràbola:

--Mireu la figuera i els altres arbres: 30 quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. 31 Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Interpretació[modifica]

Jesús explica més endavant que aquesta paràbola ha de ser inclosa en una perspectiva escatològica. Com el Discurs a la muntanya de les Oliveres, on Jesús empra un vocabulari apocalíptic, se serveix de la figuera per evocar els fins últims i l'arribada del temps de la Passió.

El doctor de l'Església Joan Crisòstom diu, a la seva homilia 77, que un estiu espiritual vindrà a esborrar l'hivern penós d'aquest món, però afegeix que el Messies agafa l'exemple de les estacions per tal de mostrar la naturalesa real del món, i que el que es professa és immutable.[2]

Referències[modifica]

  1. «Lc 21,29-33 - BIBLIJA.net - La Bíblia a Internet». [Consulta: 8 gener 2020].
  2. Homilia 77 sobre sant Mateu de sant Joan Crisòstom, primer paràgraf