Vés al contingut

Prästänkan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPrästänkan

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCarl Theodor Dreyer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Hildur Carlberg
Einar Rød
Greta Almroth Modifica el valor a Wikidata
GuióCarl Theodor Dreyer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorge Schnéevoigt Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSvensk Filmindustri i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 octubre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Durada71 min Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut i comèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNoruega Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0011607 Filmaffinity: 632418 Allocine: 3813 Rottentomatoes: m/the_parsons_widow Letterboxd: the-parsons-widow Allmovie: v105590 TCM: 490431 Archive.org: prastankan-the-parsons-widow-1920-c.-t.-dreyer TMDB.org: 62982 Modifica el valor a Wikidata

Prästänkan (en suec "La vídua del pastor") és una pel·lícula sueca de comèdia dramàtica del 1920 dirigida per Carl Theodor Dreyer.[1] El seu guió està basat en la història Prestekonen de Kristofer Janson.[2]

Sinopsi[modifica]

A Noruega, el jove Söfren, candidat al pastorat en un poble, per obtenir aquest càrrec hauria de casars-se amb la vídua de l'anterior pastor, Dame Marguerite. Té més de setanta anys i ha tingut tres marits. Söfren es casa amb ella de totes maneres. Tanmateix, contracta a la Mari, de qui està enamorat, com a criada al presbiteri i la fa passar per germana seva. El seu objectiu és acabar amb la vella: intenta, disfressant-se de diable, matar-la de por, però fracassa estrepitosament. En altres circumstàncies, treu una escala d'una golfa, de manera que ella es trenqui el coll: tanmateix, és la Mari qui és la víctima. Dame Marguerite es compromet a tractar-la i acaba salvant-li la vida. A partir d'aleshores, Söfren li confia la veritat. Aleshores la vella decideix deixar-se morir. Mari i Söfren s'uniran, però, aclaparats i agraïts, retraran homenatge a Dame Marguerite.

Repartiment[modifica]

  • Einar Röd - Söfren
  • Hildur Carlberg - Margarete Pedersdotter
  • Greta Almroth - Mari
  • Olav Aukrust - Primer candidat
  • Emil Helsengreen - Steinar el jardiner
  • Mathilde Nielsen - Gunvor
  • Lorentz Thyholt - el bidell
  • Kurt Welin - Segon Candidat

Producció[modifica]

Tant els plans exteriors com els interiors es van filmar a l'Església de fusta de Garmo i al museu Maihaugen..[3]

Sobre la restauració[modifica]

L'Institut de Cinema Suec va escanejar un negatiu duplicat d'acetat derivat d'un màster d'acetat fet a partir del negatiu de la càmera ara perdut el 2018. Els intertítols complets es van tornar a crear a partir d'una llista de text original, amb un disseny basat en un grapat de títols flash supervivents al màster. L'esquema de colors tant amb matisos com amb tonalitats també es va tornar a crear a partir de notes del màster.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Progressive Silent Film List: Prästänkan». Silent Era. [Consulta: 3 novembre 2008].
  2. ↑ «Prästänkan (1920) The Parson's Widow», 28-06-2018.
  3. ↑ Robert Osborne, Turner Classic Movies
  4. ↑ «Prästänkan : Skådespel i fem akter (1920) – The Swedish Film Database».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prästänkan&oldid=31449720»