Prova del calaix
La prova del calaix és una prova mèdica utilitzada pels metges per detectar la ruptura dels lligaments creuats del genoll.
El pacient s'ha de col·locar en decúbit supí, amb els malucs flexionats a 45 graus, els genolls flexionats a 90 graus, i les plantes dels peus sobre la taula d'exploració. Es col·loquen les mans al voltant del genoll amb els polzes sobre la línia articular medial i lateral, i els índexs en les insercions medial i lateral dels músculs femorals posteriors.
Es tiba de la tíbia cap endavant (prova del calaix anterior), observant si llisca per sota del fèmur, de la mateixa manera s'empeny la tíbia cap enrere (prova del calaix posterior) i s'observa el grau de desplaçament posterior del fèmur. És convenient comparar el grau de desplaçament de la tíbia amb el del genoll contrari.[1]
El terme "prova del calaix" deriva del lliscament de la tíbia sota del fèmur cap endavant o cap enrere, com si es tractés d'un calaix.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Bates, guia d'exploració física i història clínica; 9a edició