Pseudopercis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPseudopercis Modifica el valor a Wikidata

Pseudopercis numida Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreUranoscopiformes
FamíliaPinguipedidae
GènerePseudopercis Modifica el valor a Wikidata
Miranda-Ribeiro, 1903

Pseudopercis és un gènere de peixos de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[1]

Etimologia[modifica]

El seu nom científic prové dels mots grecs pseudes (fals) i perke (perca).[2]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental: des dels estats brasilers de Rio de Janeiro i São Paulo[3][4][5][6][7][8][9] fins a l'Uruguai[10][3] i el golf de San Jorge (l'Argentina).[11][12][13][14][15][16][17][18]

Taxonomia[modifica]

Cladograma[modifica]

Pinguipedidae 
Pseudopercis

Pseudopercis numida



Pseudopercis semifasciata




Kochichthys



Parapercis



Pinguipes



Prolatilus



Ryukyupercis



Simipercis



Estat de conservació[modifica]

Pseudopercis numida n'és l'única espècie que apareix a la Llista Vermella de la UICN,[29] ja que és pescat amb finalitats alimentàries amb palangres de fons. No obstant això, es desconeix si açò representa una amenaça real per a l'espècie.[30]

Referències[modifica]

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  3. ↑ 3,0 3,1 Carvalho-Filho, A., 1992. Peixes: Costa Brasileira. Marca d'Agua, São Paulo, el Brasil. 304 p. Pàg. 197.
  4. ↑ Menezes, N.A. i J.L. Figueiredo, 1985. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. V. Teleostei (4). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, Brasil. 105 p. Pàg. 46.
  5. ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  6. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  7. ↑ Andreata, J. V. i B. Séret, 1996. Relação dos peixes coletados nos limites da plataforma continental e nas montanhas submarinas Vitória, Trindade (sic) e Martin Vaz, durante a campanha oceanográfica MD-55 Brasil. Revista Brasileira de Zoologia, v. 12 (núm. 3): 579-594.
  8. ↑ Bernardes, R. Á., J. L. de Figueiredo, A. R. Rodrigues, L. G. Fischer, C. M. Vooren, M. Haimovici i C. L. D. B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  9. ↑ Tutui, S., Bastos, G., Tomas, A.,Tiago, G. i Zavala-Camin, L., 2000. Species composition of the exploratory fisheries with bottom longline off southeastern Brazil. Ciencia e Cultura 52(1): 55-58.
  10. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 36.
  11. ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 369 p.
  12. ↑ Cousseau, B. i R.G. Perrotta, 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  13. ↑ Volpedo, A. V. i D. D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar Argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
  14. ↑ Mabragaña, E., J. M. Díaz de Astarloa, R. Hanner, J. Zhang i M. González Castro, 2011. DNA barcoding identifies Argentine fishes from marine and brackish waters. PLoS ONE, v. 6 (núm. 12): 1-45 + 1-6.
  15. ↑ Venerus, L. A., D. E. Galván, A. J. Irigoyen i A. E. Gosztonyi, 2007. First record of the namorado sandperch, Pseudopercis numida (Miranda-Ribeiro, 1903) (Pinguipedidae; Osteichthyes), in Argentine waters. J. Appl. Ichthyol. 23 (2007):110-112. [1]
  16. ↑ Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta. Bras. Zool. 14(4):845-865. Pàg. 860. [2]
  17. ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  18. ↑ GBIF (anglès)
  19. ↑ Miranda Ribeiro, A. de, 1903. Pescas do "Annie." Bol. Soc. Nac. Agric., Rio de Janeiro, 1903 (núms. 4-7). 144-196 (1-53 + 50a). [3] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  20. ↑ Cuvier, G. i A. Valenciennes, 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. V. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71.
  21. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  22. ↑ FishBase (anglès)
  23. ↑ BioLib (anglès)
  24. ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
  25. ↑ The Animal Diversity Web (anglès)
  26. ↑ Arctos Specimen Database (anglès)
  27. ↑ AQUATAB (txec)
  28. ↑ ITIS (anglès)
  29. ↑ UICN (anglès)
  30. ↑ Paiva, M. P. i Andrade-Tubino, M. F., 1998. Distribuição e abundância de peixes bentônicos explotados pelos linheiros ao largo do sudeste do Brasil (1986-1995). Revista Brasileira de Biologia 58(4).

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Braga, L. i G. L. M. Piacentino, 1994. Lista de los tipos de peces actuales depositados en el Museo Argentino de Ciencias Naturales "Bernardino Rivadavia".... Zoología. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales Bernardino Rivadavia e Instituto Nacional de Investigación de las Ciencias Naturales. Ser. Zoología. V. 16 (núm. 8): 97-108.
  • Cantwell, G. E., 1964. A revision of the genus Parapercis, family Mugiloididae. Pacific Science, v. 18: 239-280.
  • Jordan, D. S., 1920. The genera of fishes, part IV, from 1881 to 1920, thirty-nine years, with the accepted type of each. A contribution to the stability of scientific nomenclature. Leland Stanford Jr. University Publications, University Series, núm. 43: 411-576 + i-xviii.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. Pàg. 341. ISBN 0940228238.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Imamura, H. i K. Matsuura, 2003. Redefinition and phylogenetic relationships of the family Pinguipedidae (Teleostei: Perciformes). Ichthyological Research, v. 50 (núm. 3): 259-269.
  • Miranda Ribeiro, P. de, 1953. Tipos das espéces e subespécies do Prof. Alipio de Míranda Ribeiro depositados no Museu Nacional. Arquivos do Museu Nacional de Rio de Janeiro. V. 42: 389-417.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pseudopercis&oldid=33481701»