Quan Hitler em va robar el conillet rosa
Als Hitler das rosa Kaninchen stahl  | |
|---|---|
.jpg) Cartell de la versió original en alemany | |
| Fitxa | |
| Direcció | Caroline Link |
| Protagonistes | |
| Producció | Jochen Laube i Clementina Hegewisch |
| Guió | Anna Brüggemann i Caroline Link |
| Música | Hauschka |
| Fotografia | Bella Halben |
| Muntatge | Patricia Rommel |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya i Suïssa |
| Estrena | 8 desembre 2019 |
| Idioma original | alemany (principalment) alemany suís francès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Whene Pink Rabbit |
| Gènere | drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Tema | antisemitisme, emigració, exili, fugida i Enviament de nens a les repúbliques populars per part de la DAG |
| Lloc de la narració | Berlín, Suïssa i París |
| Època d'ambientació | dècada del 1930 |
        | |
Quan Hitler em va robar el conillet rosa o L'any en què vam deixar de jugar (en alemany: Als Hitler das rosa Kaninchen stahl) és una pel·lícula familiar alemanya de 2019 dirigida per Caroline Link.[1][2] Està basada en l'obra de Judith Kerr De quan Hitler va robar el conill rosa,[3] escrita com a novel·la semiautobiogràfica.[4] Es va doblar al català i es va emetre per primera vegada per televisió el 19 de novembre de 2022 al canal de TV3 amb el títol de Quan Hitler em va robar el conillet rosa.[5] També s'ha editat una versió doblada al valencià per a À Punt amb el nom de L'any en què vam deixar de jugar.[6]
Argument[modifica]
L'obra està ambientada al Berlín de la dècada de 1930, durant l'ascens del nazisme al poder, i tracta la història de l'Anna, una nena de 9 anys d'ascendència jueva que veu com el seu entorn i el de la seva família pateix una transformació radical. El punt d'inflexió més significatiu és quan, un dia, el seu pare desapareix i la resta de la seva família es veu obligada a emprendre el camí de l'exili per a sobreviure. Amb la fugida, l'Anna deixarà enrere molts records i objectes estimats, com ara un conill de peluix de color rosa, símbol de la seva infantesa.[5]
Repartiment[modifica]
- Riva Krymalowski com a Anna Kemper
- Marinus Hohmann com a Max Kemper
- Carla Juri com a Dorothea Kemper
- Oliver Masucci com a Arthur Kemper
- Justus von Dohnányi com a Onkel Julius
- Ursula Werner com a Heimpi
Referències[modifica]
- ↑ Kürten, Jochen. «What's missing in 'When Hitler Stole Pink Rabbit'» (en anglès). DW.com, 09-12-2019. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ Imanuel, Marcus. «Judith Kerr's 'When Hitler Stole Pink Rabbit' to Hit Movie Theaters» (en anglès). BerlinSpectator.com, 09-01-2020. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «De quan Hitler va robar el conill rosa». Laltratribu.cat. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «Diebe im Kinderzimmer» (en alemany). SuedDesutsche.de, 26-12-2019. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Pel·lícules - Quan Hitler em va robar el conillet rosa». CCMA.cat. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «L'any en què vam deixar de jugar». À Punt, 23-07-2023. [Consulta: 26 juliol 2023].