Quercetea ilicis
Quercetea ilicis són els boscs perennifolis esclerofil·les, amb les màquies i les garrigues que s'hi relacionen.
Descripció[modifica]
El nom deriva de l'arbre dominant en aquests boscs, el roure; les varietats més abundants que s'hi poden trobar són: el Quercus lusitania (una varietat intermèdia entre el Quercus ilex i el Quercus pirenaica) i entre les plantes arbustives: la Quercetalia pubescentis, la Quercetalia robori-petraea i la Digitalis purpurea.[1] Conviu de vegades amb arbres com ara l'Abies pinsapo i el Cedrus atlantica.[1]A la part baixa dels arbres es poden trobar fanerògames[2][3]
Les zones on es poden trobar aquests boscs són:
- la península Ibèrica
- les Illes Balears
- Sicília
- Nord del Marroc i d'Algèria
El tipus de terreny és el que està format per sòls aspres amb roques calcàries, i en un entorn de clima sec, com el de l'altiplà castellà.[4]
Subdivisions[modifica]
El botànic Braun-Blanquet en va fer una subdivisió, amb diferent vegetació segons la humitat del clima:[5]
Grup A[modifica]
Més fred i humit, amb les espècies següents:
- Fagus silvatica
- Ilex aquifolium
- Poa nemoralis
- Corylus avellana
- Taxus baccata
Grup B[modifica]
Terrenys silicis i no tan humits, amb les espècies següents:
- Sarothamnus scoparius
- Deschampsia rexuosa
- Teucrium scorodonia
- Lonicera peryclimenum
- Pteridium aquilium
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Salvador Rivas Goday, "Contribución al estudio de la Quercetea ilicis hispánica", publicat en: Anales del Instituto Botánica Cavanilles [1].
- Salvador Rivas Martinez, "La vegetación de la clase quercetea ilicis n España y Portugal", 1974,publicat en:Anales del Instituto Botánica Cavanilles [2].
- Flora i vegetació de ponent Arxivat 2014-12-31 a Wayback Machine..
- G. Bartolo, S. Brullo, P. Minissale, G. Spampinato, "Contributo alla conoscenza del boschi a querus ilex della siilia", Màlaga,1990 [3].