Rafael Gras i Esteva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafael Gras i Esteva
Biografia
Naixement1870 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort1921 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Zamora (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarxiver, historiador Modifica el valor a Wikidata

Rafael Gras i Esteva (Lleida, Segrià, 1870 - Zamora, 1921) fou un arxiver i historiador català.[1]

Després de llicenciar-se en Filosofia i Lletres el 1892, el 1895 esdevindria arxiver de la Paeria de Lleida,[1][2] càrrec que ocuparia fins a 1909.[3] Des d'aquest càrrec s'ocupà de la catalogació de la valuosa col·lecció de privilegis reials. Des de 1898 va ser professor auxiliar de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Lleida i, a partir de 1899, cronista oficial de la ciutat de Lleida. La Societat Econòmica d'Amics del País d'aquesta ciutat li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia (1899). La seva obra d'investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida (1911).[1][2]

El 1909 va obtenir per oposició la càtedra de Geografia i Història de l'Institut de Zamora que va exercir fins a la seva mort. Estant a Zamora es va vincular amb el seminari que impartia Rafael Altamira al Centre d'Estudis Històrics de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE). El 1912 la JAE li concedeixen una pensió de dos mesos a França. El 1914 se li concedeix una nova pensió per fer investigacions en arxius de París sobre el regnat de Josep Bonaparte a Espanya. Allà es va dedicar a compulsar i copiar documents històrics allotjats als Arxius Nacionals de França i a l'Ambaixada espanyola. Va centrar la seva atenció en les Corts de Baiona, en projectes i plans de reformes polítiques i econòmiques a Espanya, correspondència d'espanyols emigrats, i altres documents relacionats. El 1916 renúncia a una tercera pensió per la recent defunció de la seva dona, i la necessitat de cuidar els seus sis fills.[2]

Més enllà de la seva activitat professional i acadèmica, durant la seva residència a Lleida, Gras fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Lleida (CEL) l'any 1906.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «.xml Rafael Gras i Esteva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 López-Ocón Cabrera, Leoncio «Gras y de Esteva, Rafael». Diccionario de profesores de instituto vinculados a la JAE (1907-1936) [Consulta: 18 agost 2018].
  3. González Coso, Elena «Arxiu de la Paeria de Lleida». Guia dels arxius de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Vol 4, 1990, pàg. 92-95.
  4. «Fundació i primeres dècades de vida (1906-1936)». Història. Centre Excursionista de Lleida. [Consulta: 18 agost 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Turull Rubinat, Maxim; Ribalta i Haro, Jaume; Alturo i Perucho, Jesús (coord.). «Rafael Gras y de Esteva i l'estudi del municipi medieval a Lleida». A: Miscellània: homenatge a Josep Lladonosa. [Lleida]: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1992, p. 115-128. ISBN 84-87029-28-0.