Vés al contingut

Regió determinant de la complementarietat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un fragment de cadena senzilla d'anticòs mostrant les posicions de les tres regions determinants de la complementarietat, CDR1, CDR2 i CDR3.

La regió determinant de la complementarietat (en anglès complementarity determining region o CDR) és una seqüència curta d'aminoàcids que es troba en els dominis variables de les proteïnes amb funció del receptor dels antígens (immunoglobulines i receptor de limfòcits T) que complementen l'antigen i per tant li dona a aquest receptor seva especificitat per l'antigen en particular.

Cada cadena de polipèptids d'un receptor d'antígens conté tres CDR (CDR1, CDR2 i CDR3). Ja que els receptors d'antigen estan típicament compostos de dues cadenes polipeptídiques, hi ha sis CDR per cada receptor d'antigen que poden posar en contacte amb l'antigen (cada cadena pesada i lleugera conté tres CDR), i dotze CDR en cada molècula d'anticòs i seixanta CDR en una molècula pentamèrica d'IgM.

Atès que la major part de la variació de seqüències que s'associa amb les immunoglobulines i receptors del limfòcit T es troba en els CDR, a aquestes regions se les sol anomenar "dominis hipervariables".[1] Entre aquests, el CDR3 mostra la major variabilitat i està codificat per una combinació entre els segments de les regions VJ (VDJ en el cas de les cadenes pesades).

Referències[modifica]

  1. Abbas AK and Lichtman AH. Cellular and Molecular Immunology. 5th ed.. Saunders, Philadelphia, 2003. ISBN 0-7216-0008-5. 

Enllaços externs[modifica]