Revolta do Leste

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRevolta do Leste
Dades
Tipusgrup guerriller Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaDaniel Chipenda Modifica el valor a Wikidata

Revolta do Leste (RDL) era una organització independentista angolesa que va lluitar a la Guerra de la Independència d'Angola contra Portugal sota el lideratge de Daniel Chipenda.[1] El RDL obtenia el seu suport del grup ètnic ovimbundu.[2]

Al maig de 1966 Chipenda, llavors membre del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), va establir el Front de l'Est, augmentant significativament l'abast del MPLA a Angola. Quan el FE es va esfondrar, Chipenda i el líder del MPLA Agostinho Neto se'n van culpar mútuament. El 1972, la Unió Soviètica es va aliar amb la facció de Chipenda, donant-li l'ajuda. Revolta de l'Est també va rebre ajuda dels governs de Zàmbia[2] i Sud-àfrica.[3] Chipenda va deixar el MPLA en 1973, fundant Revolta do Leste amb 1.500 antics seguidors del MPLA.[4] Es va oposar al lideratge mestiço del MPLA i desconfiava de la Unió Soviètica malgrat el seu suport.[1]

En 1973 el govern de la Unió Soviètica convidà Neto a Moscou i li va dir que Chipenda planejava assassinar-lo.[4] Encara que Chipenda es va unir al Front Nacional d'Alliberament d'Angola (FNLA) en setembre de 1974[5] l'existència de Revolta do Leste va continuar i les seves forces lluitaren contra el MPLA en febrer de 1975.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Popular Movement for the Liberation of Angola-Workers' Party Country-data
  2. 2,0 2,1 Westad, Odd Arne. The Global Cold War: Third World Interventions and the Making of Our Times, 2005. Page 217.
  3. 3,0 3,1 Stewart Lloyd-Jones and António Costa Pinto. The Last Empire: Thirty Years of Portuguese Decolonisation, 2003. Pages 27-29.
  4. 4,0 4,1 George, Edward. The Cuban Intervention In Angola, 1965-1991: from Che Guevara to Cuito Cuanavale, 2005. Page 46.
  5. Bennett, Andrew. Condemned to Repetition?: The Rise, Fall, and Reprise of Soviet-Russian Military Interventionism, 1999. Page 152.