Robert W. Farquhar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRobert W. Farquhar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 2015 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Burke (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Universitat de Califòrnia a Los Angeles
Universitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer astronàutic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNASA
Applied Physics Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de Corea Modifica el valor a Wikidata

Robert Willard Farquhar (12 de setembre de 1932 - 18 d'octubre de 2015) va ser un especialista estatunienc en disseny de missions que va treballar a la NASA. Va dissenyar òrbites d'halo i va participar en diverses missions de vols espacials.

Infància i educació[modifica]

Robert Farquhar va néixer com a Robert Greener el 12 de setembre de 1932 a Chicago, Illinois. El seu pare va marxar quan tenia sis setmanes i la seva mare es va tornar a casar quan tenia tretze anys, casant-se amb Frank Farquhar. Frank va adoptar formalment a Robert quan estava a l'institut, cosa que va provocar que Robert prengués el seu cognom. Va assistir a la Yale Elementary School de Chicago abans de cursar el Parker High School. De nen, Farquhar es va interessar per l'aviació, sovint llegint sobre això i construint models d'avions del seu propi disseny.[1]

Farquhar va assistir breument al Wilson Junior College abans d'incorporar-se a l'exèrcit l'abril de 1951. Va completar l'entrenament bàsic a Fort Knox i l'entrenament de salt amb paracaiguda a Fort Benning abans de ser enviat a Fort Bragg com a part de la 82a Divisió Aerotransportada. A finals de 1952, Farquhar va sol·licitar ser transferit a una divisió que participava en la guerra de Corea, sent desplegada al 187è Regiment d'Infanteria estacionat al Japó. Després d'una formació al Japó, Farquhar va ser convidat a assistir a l'escola de mecanògrafs i es va convertir en mecanògraf de l'empresa, redactant informes, durant algun temps. Un dia, després de l'alliberament d'alguns presos nord-coreans, la divisió de Farquhar va ser traslladada a l'aeròdrom de Kimpo durant un mes. Allà, va estar a primera línia fins a l'alto el foc.[1]

De tornada als Estats Units, Farquhar va assistir al campus del Navy Pier de la Universitat d'Illinois abans de traslladar-se al campus principal de Champaign el 1957. Allà es va decidir per una carrera en vols espacials, acabant el títol de grau en enginyeria aeronàutica el 1959. Es va quedar a la Universitat d'Illinois per obtenir estudis de postgrau abans de sol·licitar i ser acceptat per a un lloc a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. Durant l'estiu després de graduar-se, Farquhar va treballar a la RAND Corporation. Va cursar el màster en enginyeria a la Universitat de Califòrnia. Farquhar va assistir a la Universitat Stanford per obtenir el doctorat en astronàutica que el va obtenir el 1968.[1]

Carrera[modifica]

Farquhar va treballar a la NASA durant un total de 23 anys.[2] La seva tesi doctoral sobre punts de libració va constituir les bases de l'òrbita del satèl·lit International Sun-Earth Explorer-3,[2] i posteriorment va desenvolupar una trajectòria que li permetria interceptar el cometa Giacobini–Zinner el 1985, una gesta que va donar lloc a una carta de felicitació del president Ronald Reagan.[3] El 2014, Farquhar va treballar amb un equip que va intentar reposicionar el satèl·lit a la seva òrbita anterior per continuar les mesures científiques.[4]

Mentre treballava al Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins, Farquhar va ser el director de vol de la missió Near Earth Asteroid Rendezvous (NEAR) a 433 Eros, el primer llançament del programa Discovery de la NASA.[5] Va desenvolupar la trajectòria de la sonda espacial CONTOUR, tot i que la sonda va fallar poc després del llançament.[6]

Farquhar també se li atribueix en ser el primer a desenvolupar l'ús d'òrbites d'halo al voltant dels punts de libració, on s'equilibra l'atracció gravitatòria de dos cossos celestes.[5][7] La missió ISEE-3 va ser la primera que va aprofitar aquest desenvolupament. Rebatejada com a International Cometary Explorer (ICE), la sonda va fer passar un llibre de text per la cua del cometa Giacobini-Zinner l'11 de setembre de 1985. També va ser el primer encarregat de missió de la New Horizons.[5]

Farquhar va morir el 18 d'octubre de 2015, després de tenir complicacions d'una malaltia respiratòria a casa seva a Burke, Virgínia. Tenia 83 anys.[5][8] L'asteroide Eunòmia 5256 Farquhar va ser nomenat en honor seu.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 DeVorkin, David. «Oral History Transcript — Dr. Robert Farquhar». American Institute of Physics, 15-11-2007. [Consulta: 23 octubre 2014].
  2. 2,0 2,1 Morin, Monte. «For him, satellite reboot is about reconnecting with an old friend» (en anglès). LA Times, 25-06-2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
  3. Greenfieldboyce, Nell. «Space Thief Or Hero? One Man's Quest To Reawaken An Old Friend» (en anglès). National Public Radio, 18-03-2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
  4. Thomson, Iain. «Privateers race to capture forgotten NASA space probe using crowdsourced cash» (en anglès). The Register, 25-04-2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «New Horizons Team Bids Farewell to Bob Farquhar» (en anglès). New Horizons – NASA's Mission to Pluto, 26-10-2015. Arxivat de l'original el 2021-02-19. [Consulta: 27 octubre 2015].
  6. Roylance, Frank. «Mission designer is at top of his game Peers are boggled by his orbital dexterity» (en anglès). The Baltimore Sun, 19-01-1998. [Consulta: 24 octubre 2014].
  7. Paolo Ulivi; David M. Harland. Springer Science & Business Media. Robotic Exploration of the Solar System: Part 2: Hiatus and Renewal, 1983-1996 (en anglès), 2009, p. 61. ISBN 978-0387789057. 
  8. Cowing, Keith «Robert Farquhar 1932-2015» (en anglès). SpaceRef [Consulta: 18 octubre 2015].[Enllaç no actiu]
  9. Schmadel, Lutz D. «(5256) Farquhar». A: Springer Berlin Heidelberg. Dictionary of Minor Planet Names – (5256) Farquhar, 2007, p. 451. DOI 10.1007/978-3-540-29925-7_5084. ISBN 978-3-540-00238-3. 

Enllaços externs[modifica]