Rubus odoratus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Rubus |
| Espècie | Rubus odoratus L., 1753 |
L'esbarzer d'olor, esbarzer porpre, (Rubus odoratus) és un esbarzer originari dels EUA, pertanyent a la família de les rosàcies.
Descripció[modifica]
Aconsegueix una grandària de 15–22 dm d'altura. Floreix en ple estiu, i les seves flors són molt aromàtiques, de color rosat a blanquinós. Tot i que fa molta olor, no té un gust bo. Produeix fruita a la tardor. El fruit recorda el gerd però camús i gran; dona moltes drupes i és una mica raspós. Les fulles són grans i semblants a dolmes (fulles de parra). Tiges sense espines, l'escorça es desprèn en tires.
S'usa fonamentalment en jardineria, com a planta ornamental.
Taxonomia[modifica]
Rubus odoratus fou descrit per Carl von Linné i publicat en Species Plantarum 1: 494. 1753.[1]
Rubus: nom genèric que deriva del llatí que significa "esbarzer" o "gerd" o de ruber = "vermell"[2]
odoratus: epítet llatí que significa "olorosa"[3]
- Varietats
- Rubus odoratus f. albus Zabel ex C.K.Schneid.
- Sinonímia
- Bossekia odorata (L.) Greene
- Rubacer columbianum (Millsp.) Rydb.
- Rubacer odoratum (L.) Rydb.
- Rubus columbianus (Millsp.) Rydb.
- Rubus glandulifolius Salisb.
- Rubus grandifolius Salisb.
- Rubus odoratus var. columbianus Millsp.
- Rubus odoratus var. odoratus
- Rubus quinquelobus Stokes[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Rubus odoratus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 27 setembre 2014].
- ↑ En Nombres Botánicos
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ Error en el títol o la url.«». The Plant List.
Bibliografia[modifica]
- Blanchan, Neltje (2005). Blanchan, Neltje. {{{títol}}}. Project Gutenberg Literary Archive Foundation.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pàg. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |