Sanchi (jaciment budista)

Infotaula d'edifici Sanchi
Nom en la llengua original	(hi) साँची का स्तूप
Dades
Tipus	Complex
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura budista
Mesura	36,6 () m × 1.646 () cm
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Districte de Raisen (Índia)
Localització	Sanchi
23° 28′ 51″ N, 77° 44′ 11″ E
Format per	Gateways (Toranas), Great Stupa of Sanchi (en) Sanchi Stupa No.2 (en)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Àsia-Oceania insular
Data	1989 (13a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi)
Identificador	524
Monument d'Importància Nacional

Sanchi o Sānchi és un dels recintes més antics del Budisme, una ciutat i un panchayat al districte de Raisen, a l’estat o pradesh de Madhya, a l'Índia.

El complexe Budista és famós per una de les seves stupes, la Gran Stupa. El conjunt va ser declarat Patrimoni de l’Humanitat per l’UNESCO en 1989. Segons els historiadors, i gràcies a restes que es van trobar, es pot remontar l’origen d’aquesta urbe a l’època de l’emperador Asoka (273-236 a.C.) qui va asentar la base del complex del temple a la cim del turó, que va manar a construir-ho amb intenció de custodiar allà les relíquies de Buda. En sí, es tracta d'un conjunt monàstic, on els monjos tenen una vida nómada fins que estableixen monestirs, que temporalment eren coves i més endavant es monumentalitzen a mesura que creix la comunitat. L'espai es de grans dimensions i es forma amb diversos edificis i espiar de reunió i pregaria.

Sanchi serà un centre de peregrinació de l'Antiguitat. L'espai ja estava fet des de la Prehistòria, però el centre sorgeix al segle V a.C de manera contemporània a la vida de Buda. Es tracta d'una de les fundacions del regne d'Asoka i posteriorment les altres monumentalitzacions seràn d'epoca Maurya, en concret del segle III a.C. Tot i que, trobem un segle d'esplendor amb el regne Gupta al segle V d.C.

La Gran Stupa

El Gran Stupa és considerat un dels grans exemples d’art Budista de tot el pais. Es tracta d'una semiesfera maciza rodejat de quatre pòrtics d’entrada d’uns 8 metres i mig d’altura i efusivament decorats. En sí, la stupa es un monument masses i simbòlic que es sitúa en posicions elevades i camins.

Aquesta Gran Stupa Ashokan va ser objecte de vandalisme al voltant del segle II a.C. però va ser reparada i ampliada durant l'últim període de l'Imperi Sunga (85-75 a.C.). En aquell moment, la cúpula estava aplanada per la part superior i coronada per tres parasols superpossats dins d'una barana quadrada. La cúpula estava colocada en un tambor circular alt destinat a la circumval·lació, al qual es podia accedir a través d'una escala doble. A més de la seva renovació, els Sungas van construir la negona i tercera stupa, així com altres edificis religiosos.

Envoltant la Gran Stupa hi ha una barana amb quatre portes exquisidament tallades, o toranes, cadascuna orientada cap a les corresponds direccions cardinals. Es creu que aquestes passarel·les van ser tallades durant el període de Satavahana al voltant de 100 a.C. Aquestes quatre entrades són les obres més rellevants de Sanchi i es troben entre els millors exemplars d'art budista a l'Índia. Mostren escenes de la vida de Buda i les seves encarnacions anteriors com els Bodhisattvas descries als contes de Jakata. Aquestes scenes s'integren amb esdeveniments quotidians que serien familiars pels espectadors i, per tant, facilitarà les lectures budistes. A les talles de pedra, Buda mai va ser representat com a figura humana. En canvi, els artistes van optar per representar certs attributs, com el cavall on va deixar la casa del seu pare, les seves empremtes o un dosser sota l'Arbre Bodhi, on va assolir la il·luminació. Es pensava que el cos humà era massa limitat per Buda.

Altres Stupes

Stupes addicionals i altres estructures religiosas budistes e hinduistas es van anar afegint durant els segles segments fins al segle XII d.C. Amb el declivi del budisme a l'Índia, els monuments de Sanchi van quedar en desús, van caure en un estat de deteriorament i finalment van ser oblidats.

Història

Aproximadament, a finals del s. XII - principis del s. XIII, el conjunt va ser abandonat i no va ser fins més de 600 anys després, al segle XIX, que va ser redescubert pel General Taylor el 1818, quan es va iniciar el treball de restauració adequat. Entre el 1881 i el 1912, les estructures van ser restaurades a la selva condició actual sota la supervisión de Sir John Marshall, i es va establir un museo arqueológic. Avui en dia, queden al voltant de cinquanta monuments al turó de Sanchi, incloses tres stupes i diversos temples.

Es diu que els monuments del conjunt de Sanchi registren la gènesi, l’aflorament i la decadència de l’art i l’arquitectura budista al llarg d’un període de 1300 anys, des d’el s.II a.C. fins el s. XII d.C. I és que, Sanchi mai no va ser santificada per algún incident a la vida de Buda. Va ser un viatjer xinès del s.VII, Hiuen Tsang, que va registrar meticulosament tots els detalls relacionats amb els moviments budistes, i no va fer menció alguna al respecte. L’única referència temprana trobada de Sanchi es troba a les cròniques de Sri Lanka, el Mahavansa i el  Dipavansa. En  aquestes cròniques s'explica que Asoka, abans de ser el gran emperador Maurya, es va casar amb la filla d’un comercial de Vidisa, la Devi, durant una parada que va realitzar cap a Ujjayani quan era virrei. Anys és tard, el seu fill Mahendra, va visitar la reina Devi a Vidisa, aquesta el va portar al monastir de Vedisagiri que va ser man at a construir per ella i ell es va hospedar allà un més abans d’anar cap a Sri Lanka.

Vidisa va ser la gran capital de l’antiga Akara i en un radi de 20km es van edificar diversos grups de monuments budistes. A més, el seu matrimoni amb una dona de Vidisa, va ser la raó culminant per la que Asoka escollís aquest lloc per al monastir, a més que la seva ubicació, propera a la ciutat, de les rutes comencials i dels rius Betwa i Bes, permetia que Sanchi reunís totes les condicions necessaries per a una vida monàstica budista ideal que perdurés al temps tot i que l’Imperi dels Mauryas caigués. Però, després que l’Imperi Maurya es desintegrés, l’Stupa d’Asoka va ser dañada i a partir d’aquí, la causa de l’establiment budista d Kakanaya (altre nom antic de Sanchi) va ser asumida per un cel dels monges i de laics. El fervor religiós va trobar la seva expressió màxima en una vigorosa activitat constructiva cap a mitjans el segle II a.C., durant el regnat dels Sungas.

En aquest període es va produir un revestiment de pedra i una ampliació de l’Stupa d’Asoka: l’erecció de balaustades al voltant del terra (vedika), escales (sopana) i la harmika; la construcció del temple 40, i ls construcció dels Stupes 2 i 3. Aquesta intensa aspiració religiosa i les forces creatives van continuar sense fre també al segle següent, al segle I a.C., quan es van afegir als Stupes 1 i 3 portes (toranas) elaboradament tallades durant la supremacia dels Satavahanas.