Sant Martí de Nagol
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Església catòlica  | ||||||||
| Part de | Nagol | ||||||||
| Construcció | segle xi | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | ||||||||
| Altitud | 1.102 m | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Julià de Lòria (Andorra) | ||||||||
| Localització | sobre un penya-segat, al nord-oest de Nagol | ||||||||
| |||||||||
| BIC Andorra | |||||||||
| Data | 16/07/2003 | ||||||||
| Identificador | Fitxa 70 | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Diòcesi | bisbat d'Urgell | ||||||||
| |||||||||
Sant Martí de Nagol és una església romànica del segle xi al lloc de Nagol en la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria, declarada Bé d'interès cultural.[1] Destaca per la seva situació encastada dins una penya pel lateral nord de la nau i amb un penya-segat que cau per la banda sud.
Està documentada el 7 de maig de 1048 en una donació a Santa Maria d'Urgell. L'edifici original es va construir amb pedres arrancades de la mateixa penya i unides amb morter de calç. La seva posició és estratègica dominant l'entrada a la vall de Sant Julià. S'hi accedeix des de Nagol per un camí de 20 minuts a peu.
Al segle xx es va restaurar, ja que es trobava en ruïna conservant-se els murs laterals i l'absis. El mur de la façana, amb la porta i campanar d'espadanya d'un sol forat, està reconstruït sense tenir documentació sobre l'arquitectura original.
La planta és rectangular i irregular amb una orientació condicionada pel terreny. Només es pot accedir pel costat est, on és la porta, i l'absis és a l'oest en contra del que és habitual.[2]
L'absis és semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera i amb lloses de llicorella. En el centre s'obre una finestra.
A l'interior, el presbiteri és estret i realçat. Està cobert amb una volta de canó que acaba a cada banda amb unes fornícules cobertes amb volta de quart d'esfera.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Nagol |
- ↑ «Sant Martí de Nagol». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 15 agost 2017].
- ↑ «Sant Martí de Nagol». A: Alt Urgell. Andorra. Barcelona: Pòrtic, setembre del 1999, p. 156-158 (Catalunya Romànica. Guies comarcals). ISBN 84-7306-543-3.
Bibliografia[modifica]
- AA.DD, Andorra romànica. Govern d'Andorra i Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989. Pp. 180-182.
- CANTURRI, Pere. "Sant Martí de Nagol. El monument i la seva restauració". Quaderns d'Estudis Andorrans, núm. 5, Escaldes, 1990. Pp. 9-20.
- GARCIA, Mireia. El romànic a Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella, 2012. Pp. 132-133