Senescalia de Carcassona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSenescalia de Carcassona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusentitat territorial administrativa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1215
Data de dissolució o abolició1790 Modifica el valor a Wikidata

La senescalia de Carcassona va ser una circumscripció administrativa, financera i judicial creada el 1226 pel rei Lluís VIII. La capital era Carcassona i la presidia un senescal, generalment d'origen aristocràtic, nomenat pel rei. Com la majoria de senescalies va ser abolida amb la Revolució francesa.

Història[modifica]

La senescalia va néixer com a resultat de la Croada albigesa i la caiguda de la casa Trencavell. Serà Simó de Montfort qui el 1215 crei les senescalies de Carcassona, Roerga i Belcaire.[1][2] El 1224 el fill de Simó de Montfort, Amaurí de Montfort, va transferir els drets dels territoris conquerits per la seva casa al Llenguadoc al rei de França, quedant d'aquesta manera sota domini reial directe. La senescalia de Carcassona és el resultat de la nova distribució administrativa impulsada des del nord de França.

El 1240, l'últim hereu Trencavell va intentar recuperar els feus de la seva família, però no va poder conquerir Carcassona, defensada pel senescal Guillem d'Ormes. Finalment va haver de rendir-se quan un exercit de suport als assetjats va arribar a la ciutat.[3]

El març de 1790, la senescalia va ser oficialment dissolta i es va incorporar al recent creat departament de l'Aude.

Llista dels senescals de Carcassona[modifica]

  • Philippe Goloin (1226)
  • Pierre Sanglier (vers 1228)
  • Eudes Le Queux (1228-1235)
  • Jean de Fricamps (1236-1239)
  • Guillaume d'Ormes (1239-1243)
  • Hugues des Arcis (1243-1246)
  • Jean d'Escrennes (Jean de Cranis) (1246-1248)[4]
  • Guillaume de Pian o del Plan (1248-1254)
  • Pierre de Voisins (1255)[5]
  • Thomas de Montliard (1264-1265)
  • Arnoul de Courfraud (1265)
  • Guillaume de Cohardon (1266-1272)
  • Jean de La Couture (1273)
  • Guillaume de Cohardon (1274-1276)[6]
  • Philippe de Monts (1278-1284). Va participar en la Croada d'Aragó on va exercir durant un temps com a senescal de Catalunya.[7]
  • Gui de Nanteuil (1285)
  • Jean de Burlas (1287)
  • Guérin d'Amplepuis (1287-1288)
  • Simon Brisetête (1289-1294)[8]
  • Jean d'Arrablay, o Arreblay (1295).
  • Gui Chevier (1296)[9]
  • Henri d'Élise (1296-1299)
  • Gui Cabrier (1301-1304)
  • Jean d'Aunet, o Alnet (1305)
  • Guillaume de Cohardon (1306)
  • Jean d'Aunet (1309)
  • Alfonse de Rouvrai (1310-1311)
  • Aymeri de Cros (1311-1321)[10]
  • Hugues Guéraud (1321-1325)
  • Hugues de Caylus (1329)
  • Hugues de Vela (1332)
  • Pierre de La Palu, o de la Palme (1338)[11]
  • Hugues de la Roque (1340)
  • Hugues de Guéraud (1341)
  • Girard de Rosselló (1345)
  • Pierre de Beaumont (1350)
  • Thibaud de Barbesan (1355)
  • Pierre de Villars (1371)
  • Arnaud d'Espagne(1372-1383)
  • Roger d'Espagne, fill de l'anterior (1390)
  • Pierre de Mornay (1391)
  • Robert de Chalus (1393)
  • Pierre de Mornay (1414)
  • Arnaud de Caramging (1417)
  • Charles de Clermont (1418)[12]
  • Guillaume d'Arlende (1420)[13]
  • Raymond Aymeri (1430-1434)[14]
  • Antoine de Chabannes (1452-1461)[15]
  • Arnaud de Milgros (1462)
  • Jean IV de Lévis (1465)
  • Étienne de Talauresse (1469-1474)[16]
  • Odet d'Aydie (1484-1486)[17]
  • Jean V de Lévis (1486)[18]
  • Pierre de Clermont (1533)[19]
  • Jacques de Clermont (1536-1539)
  • Guy de Castelnau i de Clermont-Lodève (1539-1544)[20]
  • Philippe III de Lévis (1544)
  • Jean VI de Lévis (1581)[21]
  • Jean de Lévis
  • Antoine Guillaume de Lévis (1605)
  • Alexandre de Lévis (1633)
  • Gaston Jean-Baptiste de Lévis et de Lomagne (1680)
  • Gabriel Guillaume de Siran (1720)
  • André Hercule de Rosset de Rocozels de Fleury darrer senescal de Carcassona 1788.

Referències[modifica]

  1. «Les senescalies llenguadocianes dels segles XIII al XV» (en francès). Élie Pélaquier, 2007. Arxivat de l'original el 2018-07-26. [Consulta: 26 juliol 2018].
  2. Claude-Joseph baron Trouvé. États de Languedoc et Département de l'Aude. Firmin, 1818, p. 14–. 
  3. Louis d'Alauzier, L'héritage des Trencavels, a Annales du Midi, 1950, tom 62, p. 181-186 (llegiu en línia)
  4. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 6, p. 66
  5. Navelle André, Famille nobles et notables du Midi Toulousain au XV et XVIème siècle, Publications R.H.M., 1995, tom X, p. 305.
  6. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 6, p. 139, 173, 184
  7. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 6, p. 202, 207
  8. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 6, p. 237, 253, 259
  9. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 6, p. 272
  10. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 7, p. 70
  11. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 8, p. 84
  12. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 8, p. 3, 5
  13. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 8, p. 15
  14. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 8, p. 44, 57
  15. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 8, p. 125
  16. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 8, p. 171
  17. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 8, p. 191
  18. Louis Moreri, Le grand dictionnaire historique ou Le mélange curieux de l'histoire sacrée et profane, Pierre-Augustin Le Mercier, París, 1732, tom 4, p. 591 (llegiu en línia)
  19. Vicomte de Lavaur de Sainte-Fortunade, Une Châtelaine de Castelnau - Louise de Bretagne Avaugour, a Bulletin de la Société scientifique historique et archéologique de la Corrèze, 1919, p. 369-370 (llegiu en línia)
  20. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 8, p. 207
  21. Vaissète, Histoire générale du Languedoc, tom 9, p. 168, 226-227, 248

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Chronologie des baillis et des sénéchaux royaux depuis les origines jusqu à l'avènement de Philippe de Valois, a: Recueil des Historiens des Gaules et de la France, Bd. 24 (1904), pp. 245–259.
  • Sénéchaux de Carcassonne, a Thomas Bouges, Histoire ecclésiastique et civile de la ville et diocèse de Carcassonne, de Pierre Gandouin, París, 1741, p. 466-469 (llegiu en línia)
  • Dom Claude de Vic i dom Vaissète, Histoire générale de Languedoc, avec des notes et les pièces justificatives, composée sur les auteurs et les titres originaux, continuée jusqu'en 1830, J.-B. Paya, propriétaire-éditeur, Tolosa de Llenguadoc, 1843, tom 6 (llegiu en línia)
  • Dom Claude de Vic i dom Vaissète, Histoire générale de Languedoc, avec des notes et les pièces justificatives, composée sur les auteurs et les titres originaux, continuée jusqu'en 1830, J.-B. Paya, propriétaire-éditeur, Tolosa de Llenguadoc, 1844, tom 7 (llegiu en línia)
  • Dom Claude de Vic i dom Vaissète, Histoire générale de Languedoc, avec des notes et les pièces justificatives, composée sur les auteurs et les titres originaux, continuée jusqu'en 1830, J.-B. Paya, propriétaire-éditeur, Tolosa de Llenguadoc, 1844, tom 8 (llegiu en línia)
  • Dom Claude de Vic i dom Vaissète, Histoire générale de Languedoc, avec des notes et les pièces justificatives, composée sur les auteurs et les titres originaux, continuée jusqu'en 1830, J.-B. Paya, propriétaire-éditeur, Tolosa de Llenguadoc, 1845, tom 9 (llegiu en línia)
  • Léopold Delisle, Recueil des historiens des Gaules et de la France, Imprimerie nationale, París, 1904, tom 24, 1a part, Les enquêtes administratives du règne de saint Louis et la chronique de l'Anonyme de Béthune, p. 245-259 (llegiu en línia)
  • Marie-France Lanet Godfroy, Les Juifs de la sénéchaussée de Carcassonne à la veille de l'expulsion de 1306, actes de l'École pratique des hautes études, Section des sciences religieuses, 1994, tom 107, p. 503-504 (llegiu en línia)
  • Dougados, Raymond de Rolland, le dernier juge-mage en la sénéchaussée et siège présidial de Carcassonne, dans Mémoires de la Société des arts et des sciences de Carcassonne, 1856, tom 2, p. 55-130 (llegiu en línia)
  • Auguste Molinier, Catalogue des actes de Simon et d'Amauri de Montfort , a Bibliothèque de l'école des chartes, 1873, tom 34, p. 153-203 (llegiu en línia)
  • Auguste Molinier, Catalogue des actes de Simon et d'Amauri de Montfort (suite), a Bibliothèque de l'école des chartes, 1873, tom 34, p. 445-501 (llegiu en línia)