Usuari:Andrea Morillas/proves/Hashtags feministes

Aquesta és una pàgina de proves de Andrea Morillas. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Els hashtags són una cadena de caràcters formades per una o diverses paraules concatenades i precedides per un coixinet (#). S'utilitza en serveis web com les xarxes socials per assenyalar un tema sobre el qual gira certa conversa. El ciberfeminisme es defineix com la fusió entre el ciberespai i el feminisme, i s'utilitza per enmarcar el treball, les reflexions i les anàlisis sobre les tecnologies de la informació i la comunicació des d'una perspectiva feminista.

Per tant, els hashtags feministes són aquelles cadenes de paraules que s'utilitzen a les xarxes socials per tal de reivindicar o, simplement, mantenir una conversa sobre el feminisme i les qüestions que aquest planteja. Aquests hashtags permeten als nous activimes actuar sobre la dimensió pública dels problemes que afecten a les dones en l'esfera privada, liderant, així, un procés internacional de concienciació ciutadana que ha permès visualitzar la violència masclista, dotar-la d'un nou marc interpretatiu i conceptualitzar-la com a problema social públic/estructural i no individual.

Origen[modifica]

Moltes són les teories sobre l'origen dels hashtags feministes, però gairebé totes situen aquest fet sobre els anys noranta, ja que és durant aquesta dècada que el ciberfeminisme s'expandeix notablement gràcies a l'auge de les TIC i a l'impuls de la coneguda com a tercera onada feminista.

El col·lectiu artístic australià VNS Matrix va ser qui presentar, en 1991, el seu cèlebre Manifest ciberfeminista per al segle XXI que tenia com a finalitat acabar amb l'imaginari dominant i marcadament sexista de la tecnologia. Així mateix, per a la formació d'aquest Manifest ciberfeminista, van tenir molta influència algunes filòsofes i escriptores entre les quals destacava Donna Haraway amb la seva obra, Manifest Cyborg, publicat en 1987, on aquesta autora proposava una nova identitat cyborg que superaria la identitat de gènere i que és considerada com a origen del pensament ciberfeminista ^[1].

Així doncs, amb l'inici del ciberfeminisme s'inicia també la història dels hashtags feministes. Aquesta història compren des d'aquesta primera dècada dels anys noranta fins a dia d'avui, on les reivindicacions a les xarxes socials i la creació de hashtags que defensen i donen veu a la lluita contra la violència exercida cap a les dones estan molt presents i tenen una gran transcendència i repercussió.

Tipus de hahstags feministes i exemples[modifica]

Molts són els hashtags que han sorgit al llarg de la història amb motiu de defensa del feminisme. Sonia Reverter, professora titular de Filosofia de la Universitat Jaume I i directora de l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere Purificació Escribano, va enumerar al seu llibre, El feminismo en 35 hashtags ^[2], diversos exemples de hashtags feministes que han estat utilitzats a les diferents xarxes socials com una eina d'empoderament colectiu. Alguns d'aquests hahstags són: #SlutWalk, #Women2Drive, #IAmMalala, #YesAllWomen, #NiUnaMenos, #MeToo, #YoSiTeCreo...

Tot i així, aquesta autora no ha estat l'única que ha reflexionat i escrit sobre aquesta qüestió, sinó que els hahstags feministes també han estat objecte d'articles de revistes com Comunicación y medios, on es fa menció d'altres hashtags com: #MiPrimerAcoso, #VivasNosQueremos, #BlackModay, #SiMeMatan...^[3]

Segons aquest últim article tots els hashtags esmentats es poden classificar en tres tipus depenent de la temàtica que denuncien:

Violència sobre els drets reproductius de les dones, de la qual alguns exemples serien: #SeráLey (Argentina), #HomeToVote (Irlanda) i #PañuelazoInternacional (Argentina).

Violència sobre els drets laborals de les dones. Alguns dels hashtags que en serien exemple d'aquesta temàtica són #Gleichistmehr (Alemania) i #EqualPay (Estats Units).

Violència sexual i feminicida, de la qual els hashtags que en serien exemple són: #MeToo, #NiUnaMenos (Argentina), #NiUnaMás (Mèxic), #YoSíTeCreo (Internacional).

Transcendència arreu del món[modifica]

El ciberfeminisme sorgit a Australia i, per tant, els hashtags feministes van causar, des del seu origen als anys noranta fins a l'actualitat, una gran repercussió a la societat i, concretament, en els països pertanyents a Centroamèrica, Sudamèrica, Europa, Àfrica i Àsia del Sud.

Nortamèrica, Centroamèrica i Sudamèrica[modifica]

La transcendència d'aquests hahstags feministes va tenir un gran impacte arreu del món, però a Llatinoamèrica, degut a la situació de repressió en la que es trobaven les dones als diferents països de parla hispana que comprenen la regió, aquest fenòmen va tenir una gran repercussió i va permetre el sorgiment de diferents revoltes i reivindicacions en contra de la violència i d'aquesta opressió contra les dones.

Els països on es va donar aquesta gran transcendència van ser: Perú, Xile, Mèxic, El Salvador, l'Argentina, Colòmbia, Brasil, Nicaragua, Costa Rica, Guatemala, Bolívia ^[4]. Alguns dels hashtags que van sorgir van ser #NiUnaMenos o #AbortoLegalYa (Argentina), que tenien com a objectiu donar visibilitat a la gran quantitat de feminicidis que succeïen diàriament i donar visibilitat a temes referents a la llibertat d'opinió i de decisió de les dones com la legalització de l'avortament.

Pel que a Amèrica del Nord, un dels hashtags més coneguts i que ha tingut més repercussió és #MeToo, mitjançant el qual diferents dones conegudes, entre les quals destaquen actrius com Alyssa Milano, promotora del moviment, i arran de l'escàndol d'abusos per part del productor Harvey Weinstein, van denunciar situacions d'agressió i d'abús sexual que havien viscut.

Europa[modifica]

El ciberfeminisme es va instal·lar a Europa al 1997, quan es va realitzar la Primera Trobada Internacional Ciberfeminista en la Documenta X de Kassel, Alemanya. Aquesta trobada ciberfeminista va ser un projecte de la Documenta X i de la Biennal de Berlín. ^[5]

Respecte als hashtags feministes sorgits en Europa trobem alguns com #Noesno, #Yosítecreo i #Cuéntalo (Espanya, 2018).

Problemàtica[modifica]

A Europa es va produïr un conclicte pel que fa a la representació històrica sesgada per la mirada etnocèntrica del feminisme occidental/burgués, ja que es comença a considerar que s'exclouen els processos i exeperiències de les dones del "tercer món", els moviments de desconolització, les lluites campesines i les organitzacions per enfrontar la pobresa, és a dir, es va començar a reivindicar que el feminisme blanc-occidental-hegemònic de classe mitjana no explicava la situació de totes les dones (gitanes, migrants, pobres...) i que era necessari introduir raça, ètnia, classe i origen. ^[6]

Alguns dels hashtags que van sorgir arran d'aquest conflicte són:

Àfrica[modifica]

En aquest continent els hashtags feministes van sorgir amb la principal finalitat de denunciar la gran quantitat de segrestaments i violència contra les menors, la violència sexual i l'abundant nombre de feminicidis i per reivindicar l'autonomia de les dones.

Alguns dels hashtags més coneguts són: #BringOurGirlsBack (Nigeria), #MyDressMyChoice (Kenya), #WomensMarchUg (Uganda). ^[6]

Àsia del Sud[modifica]

Els hahstags feministes sorgit en països com India tenien la finalitat de reportar agresions patides en el carrer o espais públics, per eivindicar l'empoderament de les dones envers la tecnologia i denunciar la bretxa salarial. Alguns exemples serien: #PositionOfStrenght i #Safecity. ^[6]

Bibliografia[modifica]

Reverter, Sonia. El feminismo en 35 hashtags (en castellà). Madrid: Los Libros De La Catarata, 2020. {{ISBN|978-84-9097-905-1}}.
Esquivel Domínguez, Daniela Carolina. Construcción de la protesta feminista en hashtags: aproximaciones desde el análisis de redes sociales (en castellà). Mèxic, 2019. Onl-line ISSN 0719-1529.
Benítez Eyzaguirre, Lucía. Ciberfeminismo y apropiación tecnológica en América Latina (en castellà). Cadis, 2019. On-line ISSN 2007-2678.
Muñoz Saavedra, Judith. Una nueva ola feminista entre #MeToo y la irrupción de los feminismos del sur global (en castellà). Espanya, 2020. ISBN 978-84-09-22896-6.

Referències[modifica]

↑ «Cberfeminismo» (en castellà), 29-06-2017. [Consulta: 13 desembre 2020].
↑ Reverter, Sonia. El feminismo en 35 hashtags. Los Libros De La Catarata, 13 de gener de 2020, p. 112. ISBN 978-84-9097-905-1.
↑ Esquivel Domínguez, Daniela Carolina «Comunicación y medios». Construcción de la protesta feminista en hashtags: aproximaciones desde el análisis de redes sociales [Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Ciutat de Mèxic (Mèxic)], 17-10-2019.
↑ Benítez Eyzaguirre, Lucía Ciberfeminismo y apropiación tecnológica en América Latina, 04-01-2020.
↑ de Kassel. «Manifiesto del Primer Encuentro Internacional Ciberfeminista en la Documenta X de Kassel» (en castellà). Universitat Jaume I. [Consulta: 14 desembre 2020].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Muñoz Saavedra, Judith. «Una nueva ola feminista entre #MeToo y la irrupción de los feminismos del sur global». A: Acción colectiva, movilización y resistencias en el siglo XXI (en catellà). Fundación Betiko, Setembre de 2020, p. 143 - 154. ISBN 978-84-09-22896-6.