Usuari:KalhebCat/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Bigness és l’adjectiu utilitzat per definir els edificis o les arquitectures que, degut a diverses característiques identitàries o volumètriques, escapen de l’escala humana i de ciutat i esdevenen fites de caràcter independent del seu context urbà. El terme és utilitzat per primer cop en el llibre SMLXL de l'arquitecte Rem Koolhaas. Tot i que la paraula bigness es pot traduir al català com a "grandesa", Koolhaas el converteix en un nou concepte de la teoria de l'arquitectura.

Bigness respon a l’efecte de petitesa en front a la relació dels edificis verticals de grans dimensions, densitat i escala. En l'actualitat les ciutats tendeixen a créixer mitjançant grans edificacions del tipus torre. Aquests nous edificis evadeixen el contacte amb el plà de la ciutat i s'eleven com a elements independents i descontextualitzats de la trama urbana. Les noves torres esdevenen elements d'afectació a escala global com a noves fites del territori. La Torre Agbar de Barcelona és un exemple de com un edifici en torre esdevè una icona per a la ciutat.

En el llibre SMLXL s’explica com les afectacions d’aquest augment de la densitat urbana en vertical provoca un conjunt de canvis no tan sols en la forma física de la ciutat, sinó en la massa social que hi habita i la percep, modificant la forma de viure els espais generats.

L'aparició de Bigness comporta que l’arquitecte ja no és capaç d’organitzar la ciutat segons els criteris del segle passat. Ja no existeix un teixit clar i estructurat. Cada edifici és un element singular que perd la relació amb els seus veïns. Queda clarament separada la funció de l’arquitecte de la de l’urbanista.

Principis de Bigness:[modifica]

1.- Més enllà de certa massa crítica, un edifici es converteix en Bigness.

2.- L’ascensor ha destruït les concepcions clàssiques de composició arquitectònica en planta. El pes històric de l’arquitectura no afecta al Bigness.

3.- L’augment de la distància entre la pell de l’edifici i l’interior del Bigness impossibilita la honestedat dels edificis. La ciutat es genera a partir de certeses visuals en façana i un desconeixement dels seus interiors.

4.- Degut a la seva grandària, els edificis escapen de la valoració clàssica de bona arquitectura i mala arquitectura. El seu impacte és independent de la seva qualitat.

5.- Totes les ruptures anteriors impliquen una 5ª ruptura total: Bigness ja no és part de cap teixit urbà, sinó que coexisteix i destrueix el context.




Rem Koolhaas


Remment Lucas "Rem" Koolhaas (nascut el 17 de Novembre de 1944) és un arquitecte neerlandès, teòric de l'arquitectura, urbanista i professor d'arquitectura i disseny urbà a l'escola de disseny de la universitat de Harvard. Les seves obres abandonen el compromís preescriptiu del Moviment Modern, anuncien la impossibilitat de generar nous inicis en el dia a dia i practica una arquitectura que cristalitza la realitat socio-política del moment.

Biografia[modifica]

Remment Lucas Koolhaas va néixer a Rotterdam i va viure durant quatre anys de la seva adolescència a Indonesia. Acabats els seus estudis escolars, fill d'un escriptor i nét d'un arquitecte, absorbeix les dues professions per a desenvolupar-les al llarg de la seva vida. Es va dedicar inicialment al periodisme, treballant en una rotativa de La Haia. Posteriorment va estudiar arquitectura a l'Architectural Association de Londres.

Un cop retorna als Països Baixos, Koolhaas estableix en 1975 el seu despatx d'arquitectura juntament amb tres socis (entre ells, Madelon Vriesendorp, la seva esposa), al qual va anomenar Office for Metropolitan Architecture (OMA). Recentment OMA va segregar part de les seves tasques a una segona oficina, AMO.


Obra[modifica]

Koolhaas és un arquitecte que projecta edificis de clara consistència física, en els que la massa obté un caràcter predominant.

El 2000 Koolhaas va rebre el premi Pritzker, el guardó internacional més important d'arquitectura.

Actualment l'estudi OMA dóna feina a 100 arquitectes i dissenyadors que treballen en nombrosos projectes en tot el món. El més important que s'ha desenvolupat recentment és la nova seu de la Central de televisió Xina juntament amb un centre cultural, d'un total de 550.000 metres quadrats, i que s'ha construït coincidint amb els Jocs Olímpics de Pekín 2008.

Koolhaas és també un teòrico de l'arquitectura i ha publicat diversos llibres. Entre els més importants es troben: "S, M, L, XL", "Mutacions", "Content" i "Delirious New York: A Retroactive Manifesto for Manhattan".

Un altra de les facetes de Koolhaas i possiblement la més important és la seva tasca com a urbanista. Predomina la seva especial predilecció per l'ús de la congestió en les seves obres, com per exemple en els projectes per a Lilla o per a Melun Senart, i el seu gust per les ciutats asiàtiques.

Ha donat classes en diverses escoles i universitats. Des de l'any 2000 és professor invitat a la Universidad Harvard.

Obres representatives[modifica]

Premis[modifica]

Notes[modifica]

Referenciès[modifica]

  • Rem Koolhaas, Delirious New York: A retroactive Manifesto for Manhattan (Academy Editions, London, 1978; republished, The Monacelli Press, 1994)
  • Rem Koolhaas, Hans Werlemann and Bruce Mau, S, M, L, XL, The Monacelli Press, New York, 1994 (2nd edition 1997)
  • Rem Koolhaas, Chuihua Judy Chung, Jeffrey Inaba, and Sze Tsung Leong, The Harvard Design School Guide to Shopping. Harvard Design School Project on the City 2, Taschen, New York, 2002
  • Rem Koolhaas, Bernard Chang, Mihai Craciun, Nancy Lin, Yuyang Liu, Katherine Orff, and Stephanie Smith, The Great Leap Forward. Harvard Design School Project on the City, Taschen, New York, 2002
  • Rem Koolhaas, Content, Taschen, New York, 2003
  • Anette Baldauf, "Branded", in Learning from Calvin Klein, Umbau 21, 2004

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Norman Foster
Premi Pritzker d'Arquitectura
2000
Succeït per:
Herzog & de Meuron