Vanessa Griffen
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX  Suva |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat del Pacífic Sud |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, activista política |
| Gènere | Assaig |
Vanessa Griffen (nascuda a Suva) és una escriptora i activista política fijiana, partícip de campanyes contra l'ús i la proliferació d'armes nuclears.[1][2]
Griffen va néixer a la ciutat de Suva, a l'illa de Fiji, i va assistir a la Universitat del Pacífic Sud. Juntament amb d'altres estudiants i llicenciats va formar un grup d'escriptors de la Universitat de les Arts del Pacífic Sud (UNISPAC) per promoure l'escriptura creativa i animar-se mútuament a publicar el seu treball.[3] Griffen es va especialitzar en escriure narracions breus, que va començar a publicar a partir de 1969.[4]
Com a estudiant va prendre consciència dels impactes ambientals i genètics de la radioactivitat de les proves d'armes nuclears franceses a la Polinèsia Francesa. Es va incorporar al moviment anti-nuclear ATOM[a] i va ajudar a formar la xarxa del Pacífic Lliure i Independent de Nuclear.[1] El 1975 va formar part d'un grup de cinc dones fijianes que van assistir a la conferència de l'Any Internacional de la Dona de Nacions Unides a Ciutat de Mèxic.[6] Posteriorment es va incorporar a la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears i va presentar una declaració a les negociacions de Nacions Unides sobre el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears.[7]
Obres[modifica]
- Women's role in Fiji (coautora), Associació de Serveis Socials del Pacífic Sud, 1975
- Women Speak Out! A Report of the Pacific Women's Conference, Conferència de Dones del Pacífic, 1976[8]
- Caring for Ourselves: A Health Handbook for Pacific Women (editor), Universitat del Pacífic Sud, 1983[9]
- Women, Development and Empowerment: A Pacific Feminist Perspective (editora), Centre de Desenvolupament Asiàtic i del Pacífic, 1989[10]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Vanessa Griffen» (en anglès). Civicus.org. Arxivat de l'original el 2018-07-15. [Consulta: 15 juliol 2018].
- ↑ «Pacific plays key role in bid to ban nukes» (en anglès), 11-12-2017. [Consulta: 15 juliol 2018].
- ↑ Wisker, Gina. Post-Colonial and African American Women's Writing: A Critical Introduction (en anglès). Macmillan International Higher Education, 2017. ISBN 978-0-333-98524-1.
- ↑ Subramani. South Pacific Literature: From Myth to Fabulation (en anglès). University of the South Pacific, 1992. ISBN 978-9-820-20080-7.
- ↑ Griffen, Vanessa; Mangioni, Talei Luscia. «'Will to fight together': Fiji's has taken another bold step in the battle against nuclear weapons» (en anglès). TheGuardian.com, 07-07-2020. [Consulta: 20 agost 2020].
- ↑ Walker, Anne. A World of Change: My life in the global women's rights movement (en anglès). Australian Scholarly Publishing, 2018. ISBN 978-1-92558-863-7.
- ↑ «Pacific Islands leading the way» (en anglès). ICANW.org. [Consulta: 15 juliol 2018].
- ↑ «Women Speak Out! A Report of the Pacific Women's Conference. October 27 – November 2» (en anglès). NZETC.Victoria.ac.nz. [Consulta: 15 juliol 2018].
- ↑ Diversa Autoria. Science of Pacific Island Peoples: Fauna, flora, food and medicine (vol. 3) (en anglès). University of the South Pacific, 1994. ISBN 978-9-820-20106-4.
- ↑ «Women, Development and Empowerment: A Pacific Feminist Perspective» (en anglès). NZETC.Victoria.ac.nz. [Consulta: 15 juliol 2018].