Whisky
 | |
| Tipus | grain spirit (en)   |
|---|---|
| Origen | Irlanda i Escòcia |
.jpg)
El whisky (del llatí aqua vitae, aigua de vida per mitjà del gaèlic uisce beatha) és una beguda originària d'Irlanda i Escòcia. Prové de la destil·lació de mosts d'ordi, sègol, civada o altres cereals maltats i dessecats sobre foc de torba.[1] Té entre 40°-60º de graduació.
El primer escrit sobre el whisky data de 1405 a Irlanda, on era destil·lat pels monjos. Va ser menciona també a Escòcia. Tot i que el whisky es pensava que ja existia des de fa centenars d'anys, pero on i quan va ser destil·lat per primera vegada és desconegut. Degut a la poca informació que es té sobre aquest aspecte, fa que l'origen d'aquesta beguda sigui incert.
La característica principal que fa un whisky diferent a un altre és la fermentació, la destil·lació i l'envelliment a la fusta.
Etimologia[modifica]
La paraula whisky (o whiskey) és una anglicització de la paraula en gaèlic clàssic uisce (o uisge) que significa "aigua" (ara escrit com a uisce en irlandès modern, i uisge en gaèlic escocès). Aquesta paraula gaèlica comparteix el seu orígens amb el germà "aigua" i l'eslau "voda" del mateix significat. L'alcohol destil·lat era conegut en llatí com a aqua vitae ("aigua de vida"). Això va ser traduït a l'irlandès antic com a uisce beatha, que es va convertir en uisce beatha (pronunciació irlandesa: [ˈɪʃcə ˈbʲahə]) a [ [Idioma irlandès|irlandès]] i uisge beatha Plantilla:IPA-gd en gaèlic escocès. Les primeres formes de la paraula en anglès inclouen uskebeaghe (1581), usquebaugh (1610), usquebath (1621) i usquebae (1715).[2]
Noms i grafies[modifica]
S'utilitzen molt de les dues grafies de la paraula: whisky i whiskey.[3][4][5] Hi ha dues escoles de pensament sobre el tema. Un és que la diferència ortogràfica és simplement una qüestió de convenció lingüística regional per a l'ortografia d'una paraula, cosa que indica que l'ortografia varia segons el públic al qual es dirigeix o el rerefons o les preferències personals de l'escriptor (com la diferència entre color i colour o recognize i recognise),[4][5] i l'altra és que l'ortografia ha de dependre de l'estil o l'origen de l'esperit que es descriu. Hi ha un acord general que quan es cita el nom propi imprès en una etiqueta, no s'ha d'alterar-ne l'ortografia.[4][5]
Se sol escriure whiskey quan es parla de la varietat irlandesa o estatunidenca i "whisky" (sense e) en la resta de procedències.[6] Als EUA, l'ús no sempre ha estat coherent. Des de finals del segle XVIII fins a mitjans del segle XX, els escriptors nord-americans van utilitzar les dues grafies de manera intercanviable fins a la introducció de les guies d'estil dels diaris.[7] Des de la dècada de 1960, els escriptors nord-americans han utilitzat cada cop més "whiskey" com a grafia acceptada per a les begudes alcohòliques de grans envellits fetes als EUA i "whisky" per a les begudes alcohòliques de grans envellides fetes fora dels EUA.[8] Tanmateix, algunes marques americanes destacades, com ara George Dickel, Maker's Mark i Old Forester (tots fets per diferents empreses), utilitzen l'ortografia whisky a les seves etiquetes, i els Estàndards d'identitat per a begudes alcohòliques, les regulacions legals per a begudes alcohòliques als EUA, també utilitzen l'ortografia whisky a tot arreu.[9]
Scotch[modifica]
El whisky fet a Escòcia s'anomena simplement whisky dins d'Escòcia, mentre que en altres llocs [i a les regulacions de l'Scotch Whisky Association (SWA) que regeixen la seva producció s'anomena comunament whisky escocès, o simplement "Scotch" (sobretot a Amèrica del Nord).
Elaboració[modifica]
El procés d'elaboració del whisky comença amb el maltatge, consistent a humitejar els cereals amb aigua perquè comenci a germinar. Així, es produeix el sucre que en fermentar-se es transforma en alcohol. Un cop germinada i destil·lada, s'asseca en forns especials. Completada la fermentació s'obté un líquid espumós similar a la cervesa en filtra el most. El filtrat, la brisa de malt s'utilitza com pinso, tot i que es desenvolupen noves aplicacions per profitar aquest residu. De fet, aquest era l'aspecte de la cervesa antigament, abans que s'introduís el costum d'afegir llúpol i de refinar el procés.
Aquest líquid es destil·la dos cops a Escòcia, però tres a Irlanda.[10] El producte resultant és un licor incolor d'alta graduació a què només cal envellir-se per sortir al mercat com a whisky. Tres anys és el període mínim que la llei britànica exigeix perquè mereixi aquest nom, però la qualitat del producte millora notablement allargant aquest període.
L'envelliment tradicional se sol dur a terme en bótes de roure, que provenen dels excedents nord-americans de la fabricació de bourbon, de vi de Xerès o de Porto que lliberen cadascú els seus aromes i dona whyskys molt diferents. El que als segles passats era una solució de pobresa, va adverar-se una riquesa. Avui botes usades de Xerès o de Porto són molt demanades, les més cares dels mercat.[11] Les boten van ser netejades amb foc i fum, la quantitat de fum és un altre component aromàtic del producte acabat.
Aquest procés és el de fabricació del whisky d'una única malta i d'una única destil·leria, anomenats single malt. Els únics additius permesos són l'aigua, per a rebaixar la graduació, i el caramel, que només aporta color al producte. Molts whiskys més foscos no deuen el seu color a un envelliment més prolongat, sinó a una major quantitat de caramel.
Existeixen molts whiskys de mescla (blended), que es fabriquen amb una part de whisky de malta i una altra provinent de la destil·lació d'altres grans (generalment blat i blat de moro, entre altres). També abunden els de mescla de diversos whiskys de malta, denominats pure malt a seques, sense l'adjectiu single.
A Escòcia es fabriquen whiskys en totes les regions, encara que avui en dia la regió de Speyside és on hi ha la major concentració de destil·leries. Tot i que les distil·leries abundavan al país de Gal·les, una prohibició d'un moviment religios purità va fer tancar totes les instal·lacions immorals al segle xix. L'1 de març del 2004, el príncep Carles de Gal·les va inaugurar al poble de Penderyn la primera destil·leria després de més d'un segle.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Whisky». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ James A. H. Murray. A New English Dictionary on Historical Principles: Founded Mainly on the Materials Collected by the Philological Society. Kragen Javier Sitaker. Clarendon Press at Oxford, 1926.
- ↑ Oxford English Dictionary, Second Edition: "In modern trade usage, Scotch whisky and Irish whiskey are thus distinguished in spelling; 'whisky' is the usual spelling in Britain and 'whiskey' that in the U.S."
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cowdery, Charles K.. «Why Spelling Matters». The Chuck Cowdery Blog, 24-02-2009.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cowdery, Charles K.. «New York Times Buckles To Pressure From Scotch Snobs». The Chuck Cowdery Blog, 11-02-2009.
- ↑ Zandona, Eric. A World Guide to Whisk(e)y Distilleries. Hayward: White Mule Press, March 2013. ISBN 978-0983638940.
- ↑ Zandona, Eric. «Whiskey vs Whisky Series». EZdrinking. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ Zandona, Eric. «Whiskey vs Whisky: Newspapers & Style Guides». EZdrinking. Arxivat de l'original el 3 January 2015. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ «Standards of Identity for Distilled Spirits, Title 27 Code of Federal Regulations, Pt. 5.22». [Consulta: 17 octubre 2008].
- ↑ Hackney Blackwell, Amy; Hackney, Ryan. The Everything Irish History & Heritage Book (en anglès). Everything Books, 2004, p. 254. ISBN 978-1-60550-510-7.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Les fûts et le vieillissement» (francès), La maison du Whisky [consulta el 31 de juliol de 2013] (en català: Les botes i l'envelliment)
- ↑ [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] «Welsh Whisky Company» (anglès), Pembrokeshire Produce Arxivat 2013-07-28 a Wayback Machine., consulta el 31 de juliol de 2013]
Bibliografia[modifica]
- Andrews, Allen. The Whisky Barons. Glasgow: Angels' Share (Neil Wilson Publishing), 2002. ISBN 978-1-897784-84-6.
- Buxton, Ian; Hughes, Paul S. The Science and Commerce of Whisky. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2014. ISBN 978-1-84973-150-8.
- Smith, Gavin D. The A–Z of Whisky. 3rd. Glasgow: Angels' Share (Neil Wilson Publishing), 2009. ISBN 978-1-906476-03-8.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Whisky |