Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn
| Nom original | (he) יעקב בן מכיר ׳ן תיבון  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Jacob ben Makhir ibn Tibbon 1236 Marsella (Comtat de Provença) |
| Mort | 1305 (68/69 anys) Montpeller (Corona d'Aragó) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Es coneix per | Traduccions de l'àrab al hebreu |
| Activitat | |
| Ocupació | astrònom, traductor, astròleg |
| Influències | |
Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn (hebreu: יעקב בן מכיר ׳ן תיבון) (Marsella, 1236 - Montpeller, 1305), conegut com a Profatius Judaeus (en llatí) i Don Profiat Tibbon (en romanç), fou un astrònom jueu provençal.
Vida[modifica]
La família ibn Tibbon era procedent de Granada. El seu besavi, Judàh ben Saul ibn Tibbon, va fugir d'aquesta ciutat durant els disturbis del 1130 i es va establir a Lunèl. Tota la família,[1] coneixedora de l'àrab, es va dedicar a traduir obres àrabs a l'hebreu i, a vegades, al llatí.[2]
Don Profiat va estudiar medicina a Montpeller i entre 1266 i 1267 va viure a Girona, on va ser deixeble de Moshe ben Nahman (Bonastruc ça Porta),[3] però va viure la major part de la seva vida a Lunél i a Montpeller.
Net de Samuel ben Judà Ibn Tibbon, ocupa un important lloc en la història de l'astronomia de l'edat mitjana. Les seves obres, traduïdes al llatí, les van citar Nicolau Copèrnic, Karl Leonhard Reinhold i Christopher Clavius.[4] També va tenir una gran reputació com a metge, i va ser regent de la Facultat de medicina de Montpeller.[5] Tot i així, no es conserva cap obra ni traducció de medicina de la seva ploma.[6]
A la polèmica entre els partidaris i detractors de Maimònides, Jacob va defensar la Ciència contra els atacs d'Ishaq ben Abba Mari i el seu partit, a causa de l'actitud enèrgica de la comunitat de Montpellier.
Obres[modifica]
S'atribueix a ben Mahir ibn Tibbōn el disseny del bastó de Jacob (Baculus Jacob), que serveix per mesurar la distància angular entre dues estrelles i dos planetes. D'altra banda, Ya'aqob va ser conegut per una sèrie de traduccions de l'àrab a l'hebreu d'obres científiques, de filosofia i, sobretot, per dues obres originals d'astronomia. Les seves traduccions són les següents:
- Els Elements d'Euclides, dividit en quinze capítols[7]
- El tractat de Qusta ibn Luqa en l'àmbit de l'esfera armil·lar, en seixanta-cinc capítols[7]
- Sefer ha-Mattanot , els Data d'Euclides
- El tractat sobre la Configuració de l'Univers d'Alhazen;[8]
- Tractat d'Autòlic en l'esfera en moviment
- Tres tractats de l'esfera de Menelau d'Alexandria[7]
- Ma'amar bi-Tekunah, o Tekunah al Sefer ', en quaranta-quatre capítols;
- Tractat sobre l'ús de l'astrolabi d'Azarquiel[7]
- Compendi de l' Almagest de Tolomeu
- Iggeret ha-Ma'aseh be-Lua ha-Nira Sofiah
- Prefaci a l'obra d'Abraham Bar Hiyya
- Un extracte de l'Almagest sobre l'arc d'un cercle
- Un tractat d'Averrois anomenat Compendium Organon (Riva di Trento, 1559)
- Paràfrasi d'Averrois de llibres XI-XIX d'Aristòtil d'història dels animals
- Mozene ha-'Iyyunim, de Ghazali
Les dues obres originals de Jacob són:
- Una descripció de l'instrument astronòmic anomenat el Quadrant nou (Bibliothèque Nationale, París, MS. No 1054), en setze capítols, en l'últim dels quals es mostra com construir aquest instrument.[9]
- Unes Efemèrides o Taules astronòmiques a partir de l'1 de març de 1300 (Munic MS. No 343, 26), derivades de les Taules de Toledo compilades per Az-Zarqalí.[10] Aquestes taules es van traduir al llatí i van gaudir de gran reputació.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Romano, 1977, p. 369-377.
- ↑ Bridger, 1976, p. 216-217.
- ↑ Lindberg, 1978, p. 69.
- ↑ Romano, 1977, p. 377.
- ↑ Astruc, Jean. Mémoires pour servir à l'Histoire de la Faculté de Médecine de Montpellier (en francès). P. G. Cavelier, 1767, p. 166 i ss.
- ↑ Romano, 1977, p. 369.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Harper, 1971, p. 61.
- ↑ Langermann, 2016, p. 34 i ss.
- ↑ Millàs i Vallicrosa, 1932, p. 220.
- ↑ Ne'eman, 1983, p. 325.
- ↑ Harper, 1971, p. 61 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Bridger, David (ed.). The New Jewish Encyclopedia (en anglès). New Jersey: Behrman House, 1976. ISBN 0-87441-120-3.
- Harper, Richard I. «Prophatius Judaeus and the Medieval Astronomical Tables» (en anglès). Isis, Vol. 62, Num. 1, 1971, pàg. 61-68. ISSN: 0021-1753.
- Langermann, Y. Tzvi. Ibn al-Haytham's On the Configuration of the World (en anglès). Routledge, 2016. ISBN 9781315512594.
- Lindberg, David C. «The transmission of Greek and Arabic Learning to the West». A: Lindberg, David C. (ed.). Science in the Middle Ages (en anglès). Chicago: The University of Chicago Press, 1978, p. 52-90. ISBN 0-226-48233-2.
- Millàs i Vallicrosa, Josep Maria «La introducción del cuadrante con cursor en Europa» (en castellà). Isis, Vol. 17, Num. 1, 1932, pàg. 218-258. ISSN: 0021-1753.
- Ne'eman, Yuval «Astronomy in Israel: From Og’s Circle to the Wise Observatory» (en anglès). International Astronomical Union Colloquium, Vol. 72, 1983, pàg. 323-329. DOI: 10.1017/S0252921100090461. ISSN: 0252-9211.
- Romano, David «La transmission des sciences arabes par les Juifs en Languedoc» (en francès). Cahiers de Fanjeaux, Vol. 12, 1977, pàg. 363-386. ISSN: 0575-061X.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Vernet, Joan. «Ibn Tibbon, Jacob Ben Machir» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 setembre 2013].
- Schloessinger, Max; Broydé, Isaac; Gottheil, Richard. «Ibn Tibbōn» (en anglès). Jewish Encyclopedia, 2001. [Consulta: 7 novembre 2010].
- «Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.[Enllaç no actiu]