Beatriz Bosch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 desembre 1911  Paraná (Argentina) |
| Mort | 5 juny 2013 (101 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional del Litoral |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora |
| Membre de | |
Beatriz Bosch (Paraná, 11 de desembre de 1911 - Buenos Aires, 5 de juny de 2013) va ser una historiadora argentina especialitzada en la història de la seva província natal, Entre Rios, i la del primer president constitucional del seu país, Justo José de Urquiza.
Biografia[modifica]
Va ser professora especialitzada en Història i Geografia a la Facultat de Ciències Econòmiques i Educacionals de la Universitat Nacional del Litoral (UNL). Va ser professora titular i posteriorment rectora de l'Institut Nacional del Professorat de Paraná; va ser també professora a la Facultat de Dret i Ciències Socials de la UNL.[1][2]
Va ser exonerada dels seus càrrecs el 1949 per ser considerada opositora al peronisme, per un decret signat pel ministre Oscar Ivanissevich. Va recuperar els seus càrrecs durant la Revolució Allibaradora.[3]
El 1965 va ser incorporada com Membre Corresponent de l'Acadèmia Nacional de la Història, de la qual va ser Membre de Número de des de l'any 1986, sent la segona dona a aconseguir-lo.[3] Va ser també membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid, de les Acadèmies de la Història del Perú, de Bolívia, de Puerto Rico, del Paraguai i de Veneçuela, de l'Acadèmia de Geografia i Història de Guatemala, de l'Institut Històric i Geogràfic de l'Uruguai, i de l'Institut Històric i Geogràfic del Brasil.[1]
Durant la seva carrera va rebre premis i distincions al seu país i a l'estranger, com la Faixa d'Honor de la Societat Argentina d'Escriptors i la Ploma de Plata del PEN Club Internacional, i reconeixements acordats per la revista Todo es Historia, la Fundació Konex, la Fundació Rotària Femenina, el govern de la província de Entre Rios i la Cambra de Diputats d'aquesta província.[1]
Va morir a la ciutat de Buenos Aires al juny de 2013, als 101 anys.[4]
Llibres publicats[modifica]
- Sarmiento y Urquiza; del unitarismo al federalismo (1938)
- Urquiza, gobernador de Entre Ríos. 1842-1852 (1940)
- Gobierno del coronel Lucio Mansilla (1942)
- Contribución al estudio de la iconografía de Urquiza (1943)
- Contribución al estudio de la vivienda en el Litoral durante la primera mitad del siglo XIX (1945)
- Concesión de ciudadanía por las provincias (1946)
- Las instrucciones de los diputados por Entre Ríos al Congreso Nacional de 1824-1827 (1947)
- Notas sobre toponimia entrerriana; persistencia y desaparición de topónimos (1947)
- El Colegio del Uruguay. Sus orígenes. Su edad de oro (1949)
- Presencia de Urquiza (1953)
- Los tratados de Alcaraz (1955)
- Labor periodística inicial de José Hernández (1963)
- Urquiza el Organizador (1963)
- Urquiza y su tiempo (1971)
- Alejo Peyret, administrador de la Colonia San José (1977)
- Historia de Entre Ríos (1978)
- En el sesquicentenario del Pacto Federal (1982)
- La Organización Nacional (1984)
- Urquiza y su tiempo: la visión de sus contemporáneos (1984)
- Benjamín Victorica, doctor y general (1996)
- En la Confederación Argentina. 1854-1861 (1998)
A més va publicar nombrosos articles en les revistes especialitzades en història, entre elles la prestigiosa Todo es Historia, dirigida per Félix Lluna, en Investigaciones y ensayos, o en les publicacions de l'Acadèmia Nacional de la Història.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Curriculum Vitae de la Profesora Beatriz Bosch» (en castellà). Academia Nacional de la Historia. Arxivat de l'original el 2014-08-27. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ «Beatriz Bosch. Un siglo de historia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «In Memoriam: Beatriz Bosch (1911-2013)» (en castellà). Todo es Historia, 552, 2013, pàg. 82.
- ↑ «Adiós a Beatriz Bosch, personalidad encumbrada de Entre Ríos» (en castellà). El Diario de Paraná, 07-07-2013. Arxivat de l'original el 2014-08-27. [Consulta: 20 juliol 2019].