Brasil

De Viquipèdia

República Federativa do Brasil

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Ordem e Progresso (Portuguès: Ordre i progrés)
Idiomes oficials	Portuguès
Capital	Brasília -
Ciutat més gran	São Paulo
Govern President	República Luiz Inácio Lula da Silva
Superfície  - Total  - Aigua (%)	8.514.876 km² (5è) 0,65%
Població  - Estimació 2004  - Cens -  - Densitat	184.101.109 (5è) - 22 hab/km² (184è)
Moneda	Real (BRL)
Fus horari  - Estiu (DST)	diversos (UTC-2 a -5) diversos* (UTC-2* a -5*)
Independència  - Declarada  - Reconeguda	De Portugal 7 de setembre de 1822 29 d'agost de 1825
Himne nacional	Hino Nacional Brasileiro
Domini internet	.br
Codi telefònic	+55
Gentilici	Brasiler, brasilera

El Brasil és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud^[1], d'on és el país més gran. Té una extensió de 8 milions i mig de quilòmetres quadrats (47% de l'Amèrica del Sud), d'una població de més de 180 milions d'habitants. Té fronteres amb la Guaiana Francesa, Surinam, la Guyana i Veneçuela al nord; amb Colòmbia, el Perú i Bolívia a l'oest; i amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oceà Atlàntic. Es divideix política i administrativament en 26 Estats i un districte federal.

La meitat nord del país és ocupada per la conca de l'Amazones. Al sud es troba la conca del Riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paranà i Uruguai. El riu més important de la conca atlàntica és el São Francisco. Al centre del país es troba una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est hi ha cadenes de muntanyes. La màxima altitud és el Pico da Neblina (2.993 m).

La capital és Brasília, amb més de dos milions d'habitants. Les ciutats més importants són: São Paulo, amb més de deu milions; Rio de Janeiro, amb uns sis milions; Salvador, Belo Horizonte i Fortaleza, sobre els dos milions; i Recife, Curitiba, Belém, Porto Alegre, Manaus i Goiânia, amb més d'un milió d'habitants.

Malgrat ser el cinquè país més populós del món, el Brasil presenta una de les densitats de població més baixes. La major part de la població es concentra al llarg del litoral, alhora que l'interior del país encara conté enormes buits demogràfics.

Colonitzat per Portugal, el Brasil és l'únic país de llengua portuguesa ^[2] del continent americà. La religió amb més seguidors és el catolicisme, sent el país amb major nombre de catòlics del món, tot i que un percentatge considerable de la població és evangèlica. La societat brasilera és una de les més multiracials del món, en ser formada per descendents d'europeus, indígenes, africans i asiàtics.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Geografia física 2.1 Clima 2.2 Hidrografia 2.3 Geologia 2.4 Medi ambient 3 Política i govern 3.1 Subdivisió administrativa 3.2 Regions geogràfiques 3.3 Estats de la federació 4 Economia 4.1 Indicadors econòmics 4.2 Turisme 5 Geografia humana i societat 5.1 Demografia i dinàmica poblacional 5.2 Àrees metropolitanes 5.3 Llengües 5.3.1 Portuguès 5.3.2 Llengües indígenes i d'immigrants 5.4 Religió 6 Cultura i oci 6.1 Patrimoni històric 6.2 Esports 6.3 Cuina 6.4 Literatura 6.4.1 Prosa 6.4.2 Poesia 7 Història 8 Referències 9 Vegeu també 10 Enllaços externs

[edita] Toponímia

Les arrels etimològiques del terme Brasil són de difícil reconstrucció. En l'època colonial, cronistes de la importància de João de Barros, Frei Vicente do Salvador i Pero de Magalhães Gandavo van presentar explicacions concordants sobre l'origen del nom del "Brasil". D'acord amb ells, el nom "Brasil" deriva de "pal-brasil", la designació d'un tipus de fusta emprada en la tintura de teixits. En l'època de l'exploració, era comú que els exploradors mantinguessin curosament el secret de tot el que trobaven o conquerien, a fi d'explorar-ho avantatjosament, però no tardà a conèixer-se a Europa que havien descobert una certa "illa Brasil" enmig de l'Atlàntic, d'on extreien el pau-brasil.

El gentilici "brasiler" va sorgir en el segle XVI, referint-se inicialment només als mercaders que comercialitzaven el pau-brasil^[3]. Després es va emprar informalment per a identificar els nascuts a la colònia, a diferència dels immigrants de Portugal; malgrat això el 1824, a la primera constitució brasilera^[4], el gentilici "brasiler" es va utilitzar legalment per a designar les persones naturals del Brasil. Si bé el gentilici en portuguès és brasileiro, encara existeix el gentilici brasiliano, per a designar els naturals de la República Federativa de Brasil.

Abans de quedar amb la designació actual Brasil, les noves terres descobertes van ser designades com a Muntanya Pascal (quan els portuguesos albiraren les terres per primera vegada), Terra dels Papagais (primers contactes, designació més popular), Illa de Vera Cruz, Terres de Santa Creu, Nova Lusitània, Cabrália etc.

El 1967, amb la primera constitució de la dictadura militar, el nom oficial del Brasil canvià a República Federativa de Brasil, nom que la constitució de 1988 conserva fins l'actualitat. Anteriorment, la federació era coneguda com els "Estats Units del Brasil", i abans de la instauració de la República, el nom oficial del Brasil independent era "Imperi del Brasil".

[edita] Geografia física

La geografia és diversa, amb paisatges semiàrids, muntanyencs, tropicals, subtropicals, i amb climes que varien del sec al plujós clima tropical equatorial; contrasten també el clima més suau de la Regió Sud, amb el clima subtropical i les gelades freqüents. Al Brasil es troben diversos rècords de la geografia mundial, com ara el Pantanal del Mato Grosso do Sul una de les àrees més submergides del món, considerada per l'UNESCO com a reserva de la biosfera; l'illa del Bananal, al riu Araguaia, l'illa fluvial més gran del món; l'illa del Marajó, l'illa maritimofluvial més gran del món; Anavilhanas, l'arxipèlag fluvial més gran del món, localitzat al riu Amazones, el més gran en volum d'aigua i el més extens de tot el globus terrestre. En comparació, el volum d'aigua del riu Amazones correspon al triple del segon riu més gran en extensió, el riu Congo, a Àfrica. El país posseeix, també, la reserva d'aigua dolça més gran del planeta que inclou la Conca amazònica i l'Aqüífer Guaraní.

[edita] Clima

A conseqüència de factors variats, la diversitat climàtica del territori brasiler és molt gran. D'entre ells, es destaca la fisonomia geogràfica, l'extensió territorial, el relleu i la dinàmica de les masses d'aire. Aquest últim factor és de summa importància perquè afecta directament la temperatura i la pluviositat, provocant les diferències climàtiques regionals. Les masses d'aire que interfereixen més directament són l'equatorial (continental i atlàntica), la tropical (continental i atlàntica) i la polar atlàntica.

El Brasil presenta un clima molt humit amb característiques diverses, com ara el molt humit calent (equatorial), en algunes parts de la regió Nord; molt humit merotèrmic (subtropical), en la Regió Sud de Brasil i sud de São Paulo, i molt humit calent (tropical), a una franja estreta del litoral de São Paulo a Rio de Janeiro, Vitória, sud de la Bahia fins a Salvador, sud de Sergipe i nord d'Alagoas.

El clima humit, també presenta diverses característiques: clima humit calent (equatorial), a l'Acre, Rondônia, Roraima, al nord de Mato Grosso, així com de l'Amazones, Pará, Amapá i una petita porció a l'oest del Maranhão; clima humit sub-calent (tropical), a São Paulo i al sud del Mato Grosso del Sud, i el clima humit calent (tropical), al Mato Grosso do Sul, al sud de Goiás, al sud-oest i una franja estreta de l'oest de Minas Gerais, i una franja de Sergipe i del litoral d'Alagoas a la Paraíba.

El clima semihumit calent (tropical), correspon a l'àrea sud del Mato Grosso do Sul, Goiás, Tocantins, sud del Maranhão, sud-oest del Piauí, Gerais, una franja de Bahia, a l'oest del Rio Grande do Norte i una porció de la regió meridional de Bahia.

El clima semiàrid, molt diversificat quant a la humitat, correspon a una àmplia àrea del clima tropical calent. Així, hi ha el clima semiàrid tou, al nord-est del Maranhão, Piauí i comença al sud de la Bahia; el semiàrid mitjà, al Ceará, Rio Grande do Norte, Paraíba, Pernambuco ia l'interior de la Bahia; el semiàrid fort, al nord de la Bahia i a l'interior de la Paraíba, i el semiàrid molt fort, en petites porcions de l'interior de Paraíba, de Pernambuco i nord de Bahia.

A pesar de la seva variació, el clima en el Brasil és relativament estable, sense l'ocurrència de grans catàstrofes meteorològiques. No obstant això, un cicló excepcional va ocórrer en 2004 entre el Rio Grande do Sul i Santa Catarina, conegut com l'Huracà Catarina.

La temperatura més alta registrada al Brasil va ser 43,2ºC ^[5][6][7] a Rio de Janeiro el gener de 1984, sent tant la major temperatura d'una ciutat i del país sencer. La temperatura més baixa registrada fou de -17,8°C al Morro da Igreja, a Urubici, el 29 de juny, 1996.

[edita] Hidrografia

El Brasil té la xarxa hidrogràfica més gran del món. Els seus rius pertanyen a diverses conques hidrogràfiques. Les majors són:

• Conca amazònica
• Conca del São Francisco
• Conca de Paranà
• Conca del riu Paraguai
• Conca del riu Uruguai

Els rius Paranà, Paraguai i Uruguai formen el Riu de la Plata, per això es diu que formen la Conca Platina.

La conca amazònica és la més gran del Brasil. Hi existeixen a prop de 1.100 rius. El principal és el riu Amazones, que neix als Andes peruans. En entrar al Brasil s'anomena riu Solimões fins que rep el riu Negro, i comença a anomenar-se Amazones. El Canal del Nord, al costat occidental de l'arxipèlag del Marajó, és considerat la seva desembocadura. A pesar que està localitzat a la trobada de les aigües del riu Negro i el Solimões, la ciutat de Manaus es troba a la ribera del Negre, la qual cosa va de Macapá l'única capital d'un estat brasiler banyada pel riu Amazones. Macapá és creuada per la línia de l'equador. S'hi troba un monument del qual es pot observar el fenomen de l'equinocci.

[edita] Geologia

El Brasil posseeix terrenys geològics molt antics i molt diversificats, atesa la seva extensa àrea territorial. No existeixen, tanmateix, cadenes orogèniques modernes, que datin del Mesozoic, com els Andes, els Alps o l'Himalàia. Per aquest motiu les altituds modestes són una de les característiques principals de la geomorfologia brasilera. Són excepcionals els punts en què el relleu passa els dos mil metres d'altitud; les majors altituds es troben aïllades a la frontera nord del país, mentre que la majoria de les mitjanes regionals es troben a la Regió Sud-est, principalment a les fronteres de Minas Gerais i Rio de Janeiro. Les roques més antigues integren àrees d'escut cristal·lí, representades pels cratons: Amazònic, Guianas, São Francisco, Rio de la Plata, acompanyades d'extenses franges mòbils proterozoiques. De l'existència d'aquests cratons advé una altra característica geològica molt important del territori: la seva estabilitat geològica.

Són poc comuns al Brasil els grans moviments sísmics o terratrèmols. Tampoc no hi existeix cap activitat volcànica expressiva. Les zones més accidentades del relleu són el resultat de doblaments o plegaments antics de la crosta, que daten del proterozoic (franges mòbils). Les àrees de cobertures sedimentares estan representades per tres grans conques sedimentares: la Conca del riu Amazones, la Conca de Paranà i la Conca del Parnaíba, totes presentant roques d'edat paleozoic.

[edita] Medi ambient

El Brasil és el país més biodivers del planeta:^{[cal citació]} una de cada cinc espècies s'hi torben, al Brasil. Va ser el primer signatari de la Convenció sobre la Diversitat Biològica (CDB), i és considerat megabiodivers – el país és responsable per aproximadament 14% de la biota mundial – per la Conservation International (CI).

La biodiversitat ^[8] pot ser qualificada per la diversitat en ecosistemas, en espècies biològiques, en endemismes i en patrimoni genètic.

A causa de la seva dimensió continental i la gran variació geomorfològica i climàtica, el Brasil té sis biomas, 49 ecoregions, ja classificades, i incalculables ecosistemes. Els biomes són: Amazònia, Cerrado, Mata Atlântica, Pantanal, Les Pampes i Caatinga. Quant a la biota terrestre, el Brasil posseeix la flora més rica del món, amb fins a 56.000 espècies de plantes superiors ja descrites; més de 3.000 espècies de peixos d'aigua dolça; 517 espècies de amfibis; 1.677 espècies d'aus; i 530 espècies de mamífers; pot tenir fins a 10 milions d'insectes.

Per aquest motiu, és gran la pressió internacional perquè el Brasil preservi el seu medi ambient, tasca en què el país ha fallat molt. Exemples són la destrucció dels seus biomes a l'Amazònia, la Mata Atlàntica i el Cerrado. El desastre ecològic més gran de la història del Brasil, va ocórrer el 1998, amb el farciment de la reserva de la Fàbrica hidroelèctrica Enginyer Sérgio Motta (Porto Primavera), a Mato Grosso do Sul, pela Companhia Energética de São Paulo. La fàbrica, considerada la tercera més ineficient del món, posseeix el llac artificial més gran del Brasil, que és considerat com la destrucció d'un dels més rics ecosistemes del Brasil i del món, el desallotjament^[9] de milers de famílies i la mort per ofegament de desenes d'espècies animals en extinció^[9], una vegada que la CESP no va realitzar el seu salvament. També van desaparèixer diverses espècies vegetals en extinció i la més gran i millor reserva d'argila de la Amèrica del Sud.

[edita] Política i govern

Vegeu també l'article: President del Brasil.

D'acord amb la Constitució de 1988, el Brasil és una república federativa presidencialista. La constitució de 1988 dóna ampli poder al govern federal, del qual el president i el vicepresident són elegits de manera conjunt per vot popular per un període de quatre anys. El president té poders executius extensos i és alhora cap d'Estat i cap de govern, i té la facultat de designar al gabinet. Té la seva inspiració, quant a la forma d'Estat, en el model nord-americà. No obstant això, el sistema legal brasiler segueix la tradició romà-germànica. De manera concurrent a les eleccions presidencials, es vota pel Congrés Nacional del Brasil, seu del poder legislatiu, dividit en dues cambres parlamentàries: la Cambra dels Diputats, els membres de la qual tenen mandat de quatre anys, i el Senat Federal, els membres del qual posseeixen mandats de vuit anys i es trien en un terç i dos terços alternadament cada quatre anys. Actualment s'elegeixen 81 senadors (tres per cada estat del Brasil) i 513 diputats. Els diputats s'elegeixen per mitjà de la representació proporcional i el senadors segons el mètode de l'escrutini uninominal majoritari.

Finalment, hi ha el poder judicial, la instància màxima del qual és el Tribunal Federal Suprem, responsable d'interpretar la Constitució Federal i integrat per onze ministres designats pel president amb aprovació del Senat. El càrrec de ministre és vitalici. El poder judicial també està integrat pel Tribunal Superior de Justícia, Tribunal Superior del Treball, Tribunal Superior Electoral i el Tribunal Superior Militar. Tots jutgen en última instància les matèries de les seves qualificacions.

[edita] Subdivisió administrativa

Les 27 unitats de la federació són agrupades, per a fins estadístics i, en alguns casos, per a l'orientació de l'actuació federal, en cinc grans regions: Centro-Oest, Nord-est, Nord, Sud-est i Sud.

Políticament, el Brasil és una federació constituïda per la unió de 26 estats. Cada estat té els seus propis òrgans executius (en la figura del governador), legislatius (Assemblea Legislativa unicameral) i judicials (tribunals estatals). La 27ena unitat de la federació és el Districte Federal del Brasil.

Els estats se subdivideixen en municipis; el nombre dels municipis per estat varia entre quinze (Roraima) i 853 (Minas Gerais), amb un total de 5.564 municipis. Aquestes són les unitats políltico-administratives més petites de la federació i disposen només de poder executiu, exercit per l'alcalde, i del legislatiu, acollit en la càmera municipal. Aquesta última és una entitat amb una història secular en la Península Ibèrica i les àrees que aquesta va colonitzar.

[edita] Regions geogràfiques

El Brasil es divideix en cinc regió geogràfiques, agrupades per la seva proximitat territorial i altres característiques geogràfiques, com paisatges i tipus de sòls. La finalitat de la divisió del país en regions és estadística i econòmica. No hi ha, per tant, qualsevol tipus d'autonomia política de les regions. Aquesta divisió té caràcter legal i va ser proposada pel Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE) el 1969. L'IBGE va prendre en consideració només els aspectes naturals en la divisió del país, com ara el clima, el relleu, la vegetació i la hidrologia; per aquesta raó, les regions també són conegudes com a "regions naturals del Brasil". N'hi ha una excepció en la regió Sud-est, que va ser creada portant-se parcialment en compte aspectes humans (desenvolupament industrial i urbà).

Hi ha també una forma de regionalització no oficial creada per especialistes en geografia basades en característiques econòmiques. En aquesta regionalització, el Brasil és dividit en tres complexos geoeconòmics: Amazones, Nordeste i Centro-Sud.

[edita] Estats de la federació

El Brasil és una federació constituïda per 26 estats membres i el Districte Federal. Cada estat posseeix la seva pròpia constitució, a més de posseïr el seu propi poder executiu, judicial i el seu propi parlament. Els estats posseeixen naturalesa de persona jurídica de dret públic, amb autonomia política, tenint autoadministració, autogovern i autoorganització.

	UF	Sigla	Capital	Regió
1	Acre	AC	Rio Branco	Nord
2	Alagoas	AL	Maceió	Nord-est
3	Amapá	AP	Macapá	Nord
4	Amazonas	AM	Manaus	Nord
5	Bahia	BA	Salvador	Nord-est
6	Ceará	CE	Fortaleza	Nord-est
7	Espírito Santo	ES	Vitória	Sud-est
8	Goiás	GO	Goiânia	Centro-Oest
9	Maranhão	MA	São Luís	Nord-est
10	Mato Grosso	MT	Cuiabá	Centro-Oest
11	Mato Grosso do Sul	MS	Campo Grande	Centro-Oest
12	Minas Gerais	MG	Belo Horizonte	Sud-est
13	Pará	PA	Belém	Nord
14	Paraíba	PB	João Pessoa	Nord-est
15	Paraná	PR	Curitiba	Sud
16	Pernambuco	PE	Recife	Nord-est
17	Piauí	PI	Teresina	Nord-est
18	Rio de Janeiro	RJ	Rio de Janeiro	Sud-est
19	Rio Grande do Norte	RN	Natal	Nord-est
20	Rio Grande do Sul	RS	Porto Alegre	Sud
21	Rondônia	RO	Porto Velho	Nord
22	Roraima	RR	Boa Vista	Nord
23	Santa Catarina	SC	Florianópolis	Sud
24	São Paulo	SP	São Paulo	Sud-est
25	Sergipe	SE	Aracaju	Nord-est
26	Tocantins	TO	Palmas	Nord
27	Distrito Federal	DF	Brasília	Centro-Oest

[edita] Economia

Article principal: Economia del Brasil

[edita] Indicadors econòmics

Economia
PIB (PPP)	$1.492 bilions
PIB per càpita	$8.100
Creixement real PIB	5,1%
RNB per càpita	$3.090
Inflació anual	7,6%
Taxa d'atur	11,5%
Importacions	$61 mil milions
Exportacions	$95 mil milions
Font: CIA Factbook i el [1]

El Producte Intern Brut (PPP) del Brasil és el més gran de Llatinoamèrica^[10] (PPA). L'economia brasilera posseïx sectors desenvolupats^{[cal citació]} d'agricultura, mineria, manufactura i de serveis, amb una ràpida expansió als mercats mundials^[11]. Les exportacions més importants del Brasil són cafè, soia, minerals de ferro, taronges, avions i ordinadors. Brasil és un membre del Mercosur.

Del 2001-03 els salaris reals van caure, i l'economia va créixer només 2,2% anual, ja que el país va absorbir una sèrie de xocs econòmics interns i externs. Però, les polítiques econòmiques dels presidents Cardoso i Lula da Silva van enfortir el sistema financer, evitant el col·lapse financer. De fet, el 2004, Brasil va experimentar un major creixement amb un increment en els salaris reals i una disminució de la taxa d'atur. La depreciació del real durant el 2001 i el 2002, van provocar un ajustament dramàtic del compte corrent: el 2003 i el 2004 el Brasil va experimentar un superàvit comercial. Els guanys productius, particularment en l'agricultura, també van contribuir a l'increment de les exportacions. Avui dia, el nivell de les exportacions del Brasil és el més gran de Sud-amèrica.

Encara que l'administració econòmica ha estat reeixida, hi ha vulnerabilitats econòmiques, sobretot relacionades amb el deute: la deute interna del govern s'ha estat incrementant constantment des de 1994 a 2003. Millorar la distribució de la riquesa, així com el creixement de la renda individual son els reptes del govern brasiler actual.

[edita] Turisme

El Brasil va atreure, el 2005, a prop de cinc milions de turistes estrangers^[12]. De l'Argentina van venir 991 mil, dels Estats Units 792 mil i de Portugal 373 mil turistes, ocupant respectivament els primer, segon i tercer llocs en el rànquing dels principals emissors de turistes cap al Brasil. Els visitants hi van deixar 4 bilions de dòlars, fent del turisme una important activitat econòmica per al Brasil, generant 678 mil noves ocupacions directes.^{[cal citació]}

Esdeveniments en dates i locals específics, com el Cap d'any i el Carnaval del Rio de Janeiro, Salvador i Recife, el Gran Premi del Brasil de Fórmula 1 de São Paulo és el més gran invitació per a turistes nacionals i estrangers.

Els estats més visitats pels turistes acostumen ser el Rio de Janeiro (34,7%), Santa Catarina (25,1%), Paraná (20,3%), São Paulo (16%), i Bahia (15,5%). Les ciutats més visitades van ser Rio de Janeiro (31,5%), Foz do Iguaçu (17%), São Paulo (13,6%), Florianópolis (12,1%), Salvador (11,5%) i Natal (9.3%).^{[cal citació]} S'espera que amb polítiques regionals d'estímul al turisme aquest fluix es diversifiqui, amb l'increment del turisme ecològic, enfocat en regions com ara l'Amazònia i el Pantanal; el turisme històric, en què destaquen Estrada Real de Minas Gerais; i el turisme cívic, a Brasilia.

[edita] Geografia humana i societat

[edita] Demografia i dinàmica poblacional

El Brasil té prop de 186 milions d'habitants (estimació de l'IBGE, 2006). Al llarg dels últims anys, el creixement demogràfic del país ha disminuït en ritme, que era molt alt fins la dècada del 1960. El 1940, el cens indicava 41.236.315 habitants; el 1950, 51.944.397 habitants; el 1960, 70.070.457 habitants; el 1970, 93.139.037 habitants; el 1980, 119.002.706 habitants; i finalment el 1991, 146.825.475 habitants.

Les raons de la disminució del creixement demogràfic es relacionen amb la urbanització i la industrialització, i amb els incentius a la reducció de la natalitat (com la disseminació d'anticonceptius). Encara que la taxa de mortalitat al país ha caigut des de dècada del 1940, la caiguda a la taxa de natalitat va ser encara major.^{[cal citació]}

La piràmide de població brasilera encara es presenta fortament triangular, amb una base ampla i un cim estret demostrant que existeixen moltes morts entre els joves els primers anys de vida. La població jove (fins a 19 anys) constitueix més d'un terç del total. Sumada a una petita població d'ancians (menys d'un desè), aquest contingent constitueix la població econòmicament inactiva, que necessita ser mantinguda per la població econòmicament activa.

Demografia
Població	186 milions
Taxa de natalitat	16.83/1000
Taxa de mortalitat	6,15/1000
Taxa de creixement	1,06%
Taxa de fecunditat	1,93 fills
Taxa neta de migració	-0,03/1000
Esperança de vida	71,7 anys
Mediana d'edat	27,8 anys
Alfabetisme	86,4%
Font: CIA Factbook

[edita] Àrees metropolitanes

Les àrees metropolitanes més importants a Brasil són:

• São Paulo, 22 milions d'habitants
• Rio de Janeiro, 13 milions
• Belo Horizonte, 5,2 milions
• Porto Alegre, 4,1 milions
• Recife, 3,5 milions
• Salvador, 3,2 milions
• Fortaleza, 3,2 milions
• Brasília, 3,0 milions

La majoria de la població brasilera, el 55%, és d'ascendència europea, principalment de Portugal, d'Itàlia, Espanya, Alemanya, altres països europeus, així com àrabs, principalment del Líban i Síria. El 36% són d'origen africà i europeu (pardos), i el 6% és d'origen africà. Els amerindis i la immigració d'origen asiàtic(principalment japonesos) representen 3'1% de la població.

[edita] Llengües

[edita] Portuguès

La llengua oficial del Brasil és el portuguès, idioma que és parlat i escrit per la immensa majoria de la població. El portuguès és la llengua usada per les institucions d'ensenyament, en els mitjans de comunicació i en els negocis. El Brasil és l'únic país de llengua portuguesa d'[[Amèrica].

L'idioma parlat i escrit al Brasil és parcialment diferent de l'utilitzat a Portugal i als altres països lusófonos. En raó de les diferències geogràfiques i culturals entre el Brasil i Portugal, i també de les diferents polítiques lingüístiques construïdes pels dos països al llarg dels anys, el portuguès brasiler i el portuguès europeu no han evolucionat de manera uniform. Hi ha divergències entre les normes cultes de les dels variants de la llengua, sobretot en la fonètica, l'ortografia i el sistema pronominal. Encara així, aquestes diferències no dificulten la comprensió mútua. Hi ha encara diverses variacions dialectals internes en el portuguès brasiler, que es relacionen sobretot a les diferències regionals i socials.

La Llengua de signes brasilera també és considerada un mitjà de comunicació legal en el país.

[edita] Llengües indígenes i d'immigrants

S'estima que es parlaven més de mil llengües al Brasil quan el territori va ser explorat pels europeus. Actualment, aquesta xifra s'ha reduït a 180 llengües. De les 180 llengües, tanmateix, només 24, és a dir el 13%, tenen més de mil parlants; 108 llengües, o el 60%, tenen entre cent i mil parlants; mentre que 50 llengües, o 27%, tenen menys de 100 parlants i la meitat d'aquestes, o 13%, tenen menys de 50 parlants. Aquestes estadístiques mostren que moltes d'aquestes llengües es troben en perill d'extinció.

Els primers anys de colonització, les llengües indígenes eren parlades fins i tot pels colons portuguesos, que van adoptar un idioma mixt basat en la llengua tupí. Ja que va ser parlada per gairebé tots els habitants del Brasil aleshores, fou coneguda com a llengua general. No obstant això, el segle XVIII, la llengua portuguesa es va fer oficial al Brasil, amb la qual cosa aquesta llengua comuna ha gairebé desaparegut.

Al llarg dels segles, els indis van ser exterminats o van adaptar-se a la cultura dels colons, amb això, centenars dels seus idiomes han desaparegut. Actualment, els idiomes indígenes es parlen sobretot en el Nord i Centre-Oest. Les llengües més parlades són del tronc Tupí-guaraní.

A més de les desenes de llengües autòctones, es parlen dialectes d'origen al·lòcton en colònies rurals molt aïllades del Brasil meridional, en especial el hunsrückisch i el talian (o vènet brasiler), d'orígens alemany i italià, respectivament^[13][14]

[edita] Religió

Com a constitucionalment un estat laic, el Brasil no posseeix cap religió oficial des del 1891, i la discriminació als seguidors de qualsevol religió és il·legal. No obstant això, la major part de la població del país és, tradicionalment, seguidora de la Església Catòlica Romana, la influència de dita religió és innegable en diversos moments del passat i fins i tot del present. Però, aquesta influència ha de ser relativitzada a causa del gran sincretisme religiós existent en el país (tot i que el Brasil és considerat el país catòlic més gran del món en nombres absoluts).

El predomini del catolicisme romà, tendeix a decréixer quan es té en compte el recent ascens del protestantisme i la importància històrica de les religions afro-brasileres, el candomblé i la umbanda, en la formació cultural i ètica del poble brasiler tot i ser perseguides fins el començament del segle XX, quan la pràctica religiosa no catòlica era reprimida per la policia. A més d'això, és pertinent assenyalar el sorgiment de noves religions d'origen oriental o esotèrica, fins aleshores gairebé desconegudes per a la societat brasilera.

El cens de població realitzat en 2000, per l'IBGE, va apuntar la següent composició religiosa al Brasil^[15]:

• 73,8% dels brasilers (aprop de 125 milions) es declaren catòlics;
• 15,4% (a prop de 26,2 milions) es declaren protestants (evangèlics tradicionals i pentecostals);
• 7,3% (a prop de 12,5 milions) es declaren sense religió, podent ser agnòstics, ateus.
• 1,4% (a prop de 2,3 milions) es declaren espiritistes;
• 0,3% es declaren seguidors de religions tradicionals africanes tals com candomblé, tambor-de-mina i umbanda;
• 1,8% es declaren seguidors d'altres religions, com els adventistes^[16] (1,2 milió), les testimonis de Jehovà (1,1 milió), els sants dels Últims Dies o mormons (800 mil), els budistes (215 mil), els messiànics (109 mil), els jueus (87 mil), els esotèrics (58 mil) i els musulmans (27 mil).

[edita] Cultura i oci

A causa de les seves dimensions continentals, el Brasil és un país amb una [amplia diversitat de cultures, que sintetitzen les diverses ètnies que conformen el poble brasiler. Per aquesta raó, no existeix una cultura brasilera homogènia, i sí un mosaic de diferents vessants culturals que formen, juntes, la cultura del Brasil. És evident que, després de més de tres segles de colonització portuguesa, la cultura de Brasil és, majoritàriament, d'arrel lusitana. És justament aquesta herència cultural portuguesa que compon la unitat de Brasil: són diferents ètnies, no obstant això, totes parlen la mateixa llengua ^[17] (el portuguès) i, gairebé tots, són cristians, amb ample predomini de catòlics. Aquesta igualtat lingüística i religiosa és un tret excepcional per a un país tan gran i tan divers com el Brasil.

Tot i ser un país de colonització portuguesa, altres grups ètnics van deixar influències profundes en la cultura nacional, destacant-se els pobles indígenes, els africans, els italians i els alemanys. Les influències indígenes i africanes van deixar marques en l'àmbit de la música, de la cuina, en el folklore, en els caràcters emocionals i en les festes populars del Brasil. És evident que algunes regions van rebre major contribució d'aquests pobles: els estats del Nord tenen forta influència de les cultures indígenes, mentre certes regions del Nord-est tenen una cultura bastant africanitzada.

Al sud del Brasil, la cultura és més europeïtzada. Al Sud del país les influències d'immigrants italians i alemanys són evidents, sigui en la cuina, en la música, en els hàbits i en l'aparença física de les persones. Altres ètnies, com els àrabs, espanyols, polonesos i japonesos van contribuir també a la cultura de Brasil, no obstant això, de forma més limitada.

[edita] Patrimoni històric

L'interès oficial per la preservació del patrimoni històric i artístic al Brasil va començar amb la institució el 1934 de la Inspectoria de Monuments Nacionals. L'òrgan va ser succeït pel Servei del Patrimoni Històric i Artístic Nacional i avui el sector és administrat nacionalment per l'Institut del Patrimoni Històric i Artístic Nacional (IPHAN), que ja posseeix més de 20 mil edificis derrocats, 83 cases de camp i conjunts urbans, 12.517 cases de camp arqueològiques donats d'alta, més d'un milió d'objectes, incloent-hi el patrimoni museològic, amb a prop de 250 mil volums bibliogràfics i una àmplia documentació arxivística ^[18]. Tradicions immaterials com la samba de roda del Recôncavo Baiano i l'art gràfic i pintura corporal dels indis Wajapi de l'Amapá també ja van ser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. També els estats de la federació brasilera i alguns municipis ja posseeixen instàncies pròpies de preservació i l'interès en aquesta àrea ha crescut els últims anys.

A pesar de la intensa activitat dels òrgans oficials, el patrimoni nacional encara sofreix depredació freqüent i la seva protecció i sustentabilitat són limitades per l'escassetat pressupostaria i per la falta de consciència de la població envers la riquesa de la seva herència cultural i artística i envers la necessitat d'un repartiment de responsabilitats per a la seva salvaguarda efectiva a llarg termini ^[19].

El patrimoni històric brasiler és un dels més antics d'Amèrica, sent especialment ric en relíquies d'art i arquitectura barroques, concentrades sobretot als estats de Minas Gerais (Ouro Preto, Diamantina, São João del-Rei, Sabará, Congonhas, etc) i als centres històrics de Recife, São Luís, Salvador, Olinda, Santos, entre altres ciutats.

També disposa a les capitals nombrosos i importants edificis d'arquitetura eclèctica, de la transició dels segles XIX i XX, i d'arquitectura moderna; Brasília, el seu exemple més important, és l'única ciutat moderna del món reconeguda per la UNESCO com Patrimoni Cultural de la Humanitat en funció de la seva arquitectura, expressió de la cultura brasilera valorada internacionalment.

També hi ha diversitat en cases de camp arqueològiques, com ara les que es troben al sud de l'estat del Piauí: Serra da Capivara. Els problemes als que s'enfronten la majoria de les cases de camp arqueològiques brasileres no afecten les més de 600 cases de camp que són al Parque Nacional da Serra da Capivara, al Piauí. Localitzat en una àrea de 130 mil hectàrees el Parque Nacional da Serra da Capivara és un exemple de conservació del patrimoni històric i artístic nacional. El 1991, va ser consagrat com a patrimoni mundial per l'UNESCO.

La Serra da Capivara és una de les àrees més protegides de Brasil, doncs està sota la guàrdia de l'Iphan, Ministeri del Medi ambient (MMA), Fundahm i del Ibama local, que té poder de policia. En aquesta mateixa àrea es localitza el Museu de l'Home Americà, on es troba fòssil humà més vell que s'ha trobat a Amèrica i el segon més vell del món.

[edita] Esports

El futbol és l'esport més important al Brasil. La selecció brasilera de futbol és sovint considerada com la millor del món; ha aconseguit cinc vegades el títol de campió del món. Altres esports tenen gran pes en el país com el bàsquet, el voleibol, el tennis, el futbol sala, els esports radicals, entre d'altres.

El Brasil ha acollit diversos esdeveniments esportius de gran escala: el país va organitzar la Copa del Món de Futbol 1950 i va ser escollit per a acollir a Copa del Món de Futbol 2014. São Paulo va organitzar els Jocs Panamericans de 1963 i Rio de Janeiro va rebre els Jocs Panamericans de 2007. El Brasil intenta aconseguir actualment, per quarta vegada, el dret a rebre els Jocs Olímpics d'Estiu de 2016.

[edita] Cuina

La cuina brasilera és fruit d'una barreja d'ingredients europeus, indígenes i africans. L'alimentació bàsica del brasiler mitjà consisteix en arròs, mongetes i carn. El plat internacionalment més representatiu del país és la feijoada. Els hàbits alimentaris varien en cada regió. Al Nord-est n'hi ha gran influència africana, on destaquen l'acarajé, el vatapá i el molho de pimenta. Al Nord hi ha influència indígena en l'ús de la mandioca i de peixos d'aigua dolça. Al Sud-est hi ha diversos plats, com ara el feijão tropeiro i l'angu, a Minas Gerais, i la pizza a São Paulo. Al Sud del país hi ha forta influència de la cuina italiana, en plats com la polenta, i també de la cuina alemanya. El xurrasco és típic de Rio Grande do Sul.

[edita] Literatura

[edita] Prosa

El primer document que pot ser considerat de literatura brasilera és la carta de Però Vaz de Camina al Rei Manuel I de Portugal, en què es descriu el Brasil de 1500. En els següents dos segles la literatura brasilera va quedar reduïda a les descripcions de viatges i a textos religiosos. El neoclassicisme s'expandí en el segle XVIII a la regió de Minas Gerais.

El