Paper
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Paper (desambiguació)». |
El paper és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al què està destinat.
La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetal (9%) i del paper recuperat (16%).
Taula de continguts |
[edita] Història del paper
El paper, tal i com el coneixem actualment, va néixer a la Xina al segle II creat per Cai Lun i estava elaborat a base de roba escaldada i de fibres d'alguns vegetals com el lli, el cànem, el bambú i la morera.
Però els xinesos no eren els únics que coneixien la tècnica de treballar les fibres vegetals per escriure. Fa més de 5.000 anys els egipcis fabricaven un material per escriure a partir d'una planta anomenada papir.
Els artesans xinesos del paper varen guardar el secret durant més de 6 segles fins que l'any 751 el àrabs el desvetllaren (segrestant artesans xinesos) i anaren difonent la tècnica per l'Àsia i l'extrem orient fins arribar al món mediterrani.
Xàtiva, vora el riu Canyoles, en ser terra de canyes i d'arròs va ser la porta d'entrada del paper a la Península Ibèrica l'any 1151. D'allà s'estengué a la resta de la península i a Europa.
A Europa, el primer exemplar escrit en paper és una carta àrab que data del 806 i es conserva a Holanda, a la Biblioteca Universitària de Leiden. Abans de l'aparició del paper, els europeus utilitaven el pergamí.
[edita] Varietats de paper
Es calcula que actualment hi ha unes 14.000 varietats de paper. Per classificar-les s'han fet servir unes característiques diferencials:
- El tipus de pasta de paper
- El temps de trituració
- Els additius utilitzats
- El procés d'assecatge
- Els acabats de superfície
Aquí hi ha una llista d'alguns dels tipus de paper:
Alemany, arrissat, assecant (per eixugar la tinta), autofotocopiador, bíblia , canson, blanc, carbó (que copia al full inferior el que s'escriu a dalt), ceba, contracolat, continu (usat sobretot per a factures i faxos), couché, crepat, cristall, d'alumini (usat per embolicar aliments de manera temporal), d'amiant, d'armènia, arròs (per a al cal·ligrafia xinesa fina), barba, cartes, dibuix, draps, fil, filtre, macerat, folre, fumar (folra els cigarrets), embalatge, empaperar, espart, escriure, seda (fi i trencadís), solfa, estany, estrassa, empaperar, plata, tina, vidre, Xina, impremta, engomats, higiènic, indicador, japó, jaspí, kraft, mil·limetrat (per fer gràfics), mussolina, parafinat, palla, pergamí, ploma, premsa, quadriculat, quitrà, ratllat, reactiu, semivegetal, tèrmic, timbrat, vegetal (per calcar), vellutat, verjurat, viltel·la, pasta de paper, moneda, croquis...
[edita] Aplicacions
El paper és utilitzat en un gran nombre d'ocasions. A part de les més habituals (escriptura, impremta), n'hi ha alguns usos curiosos:
- Per a la papiroflèxia.
- Portes. Algunes portes de baixa qualitat consten de dues xapes de fusta i a l'interior tenen unes cel·les fetes de paper que els donen consistència.
- Decoratiu per a la fusta.
- Paper moneda. És un paper complicat de fabricar, i molt complicat d'imitar. Es fabrica amb un gran percentatge de pasta de cotó. Se li afegeixen fibres especials que brillen amb la llum ultraviolada, i se li apliquen filigranes o marques a l'aigua.
- Per fer vestits de paper.
- El paper de croquis és un tipus de paper de poc gramatge, blanc, mat o setinat, que s'utilitza per pendre apunts gràfics, per anotar mesures i per fer esbossos i croquis a mà alçada. El format més habitual és A4.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
