Constel·lació del Lleó

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Lleó
Nom en llatí	Leo
Abreviatura	Leo
Genitiu	Leonis
Simbologia	el Lleó
Ascensió recta	11
Declinació	15
Àrea	947 graus quadrats; Posició 12a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	3
Estel més brillant	Regulus (α Leo) (1,4m)
Meteors	Leònids o Lleònids;
Limita amb	Ursa Major; Leo Minor; Lynx (cantonada); Cancer; Hydra; Sextans; Crater; Verge; Coma Berenices;
	Visible a latituds entre +90° i −65°.; Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Lleó (Leo), de símbol , és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre. Es troba entre la constel·lació de lluminositat feble de Càncer a l'oest i la de Virgo a l'est. Aquesta constel·lació conté moltes estrelles brillants, com Regulus (α Leonis), el cor del Lleó, i Denebola (β Leonis), la cua.

Estrelles principals[modifica]

Regulus (α Leonis)[modifica]

L'estrella més brillant de la constel·lació de Leo s'anomena Regulus (α Leonis), que significa «el Reietó» en llatí (coneguda també amb el nom de Cor Leonis, el «Cor del Lleó»). Amb una magnitud d'1,36, es tracta de la 21a estrella més brillant del cel.

Regulus és una estrella de la seqüència principal, 4 vegades més àmplia i més massiva que el Sol. Essent una estrella blanca, és molt més calenta que aquest últim i 130 vegades més brillant.

Posseeix un petit company, distant de 4.200 unitats astronòmiques, que és el seu mateix doble.

Regulus es troba quasi en el pla de l'eclíptica. Té una forma ovoide, probablement deguda a la importància de la força centrífuga, car volta a una velocitat de rotació important (període = 16 h).

Denebola (β Leonis)[modifica]

Denebola (β Leonis) és la 2a estrella de la constel·lació (el seu nom vol dir «La cua del lleó» en àrab); és una estrella blanca d'un diàmetre i una massa gairebé el doble de la del Sol, relativament propera al Sistema solar (36 anys llum).

Aquesta estrella és una estrella variable de la classe δ Scuti i la seva magnitud oscil·la lleugerament al voltant de la magnitud 2,14.

Altres estrelles[modifica]

Moltes estrelles menys lluminoses de Leo han rebut nom, podem parlar de Algieba (γ ¹ Leo), Zosma (δ Leo), Ras Elased Australis (ε Leo), Adhafera (ζ Leo), Chort o Coxa (θ Leo), Al Minliar al Asad (κ Leo), Alterf (λ Leo), Ras Elased Borealis (μ Leo) i Subra (ο Leo).

Les estrelles α, η, γ, ζ, μ i ε Leonis constitueixen l'asterisme anomenat «la Falç».

Wolf 359 és una nana vermella, 50.000 vegades menys lluminosa que el Sol. Es tracta de la 6a estrella més a prop del nostre sistema solar, la 4a si es considera el sistema d'Alfa Centauri com un sol objecte). Distant 7,78 anys llum, la seva magnitud absoluta és només 16,55, la qual cosa la fa l'objecte menys brillant conegut en el veïnatge del sistema solar.

Objectes celestes[modifica]

Leo conté moltes galàxies brillants de les quals dues parelles M65 i M66 entre ι i θ Leonis, i M95 i M96 9° a l'est de Regulus, són els representants més famosos. M65 i M66 són dues galàxies espirals distants 27 milions d'anys llum i que semblen estar lligades per la força gravitatòria. M95 i M96 són dues galàxies allunyades 29 milions d'anys llum que constitueixen un cúmul amb moltes més galàxies menys brillants.

Història[modifica]

Com totes les constel·lacions del Zodíac, Leo té un origen molt antic. Mencionat per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest es feia correspondre a la mitologia grega amb el lleó de Nemea mort per Hèrcules en el primer dels seus dotze treballs. La constel·lació veïna de la cabellera de Berenice era considerada un simple asterisme de Leo abans de ser considerada una constel·lació independent.