Sigma del Lleó
Sigma del Lleó (σ Leonis) és un estel a la Constel·lació del Lleó de magnitud aparent +4,05, sent el tretzé astre més brillant de la constel·lació.[7][8] S'hi troba a 220 anys llum del sistema solar.
Nom[modifica]
Encara que no té nom propi habitual, Sigma del Lleó ocasionalment és coneguda com Shishimai.[9] D'altra banda, a la Xina rebia el títol de Shang Tseang, «el General Major».[10]
Característiques[modifica]
Sigma del Lleó és un estel blanc-blavós de tipus espectral B9.5V, que ha recorregut el 83% del seu trajecte dins de la seqüència principal.[11] També ha estat catalogada com estrella subgegant de tipus B9IV.[12] Té una temperatura efectiva de 10.680 K[13] i una lluminositat 127 vegades superior a la lluminositat solar. La mesura directa del seu diàmetre angular, 0,44 mil·lisegons d'arc, permet avaluar el seu radi, que resulta ser 3,2 vegades més gran que el radi solar.[14] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o major de 57 km/s.[11]
Sigma del Lleó posseeix una massa tres vegades major que la massa solar.[11] Pot ser un estel químicament peculiar de tipus Bp, versió calenta dels estels Ap. Aquests estels es caracteritzen per forts camps magnètics i línies d'absorció fortes de certs elements; en el cas de Sigma Leonis, és notable el silici.[15]
Referències[modifica]
- ↑ Anne Cowley «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, abril 1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, maig 2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ «Sigma Leonis -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Sigma Leonis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ σ Leo (Shishimai). Wikisky.org
- ↑ Allen, Richard Hinckley. «Leo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
- ↑ Sigma Leonis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics, 501, 1, 2009. pp. 297-320.
- ↑ van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration «The Palomar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 176, 1, 2008. pp. 276-292.
- ↑ Wraight, K. T.; Fossati, L.; Netopil, M.; Paunzen, E.; Rode-Paunzen, M.; Bewsher, D.; Norton, A. J.; White, Glenn J. «A photometric study of chemically peculiar stars with the STEREO satellites - I. Magnetic chemically peculiar stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 420, 1, 2012. pp. 757-772.
